Resultats de la cerca

A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès…

Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri

Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les…

Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític  Adolfo Alsina

Fill de Sanç I i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Conquerí als musulmans Alcácer do Sal 1217 per la seva política contrària al poder i a les rendes eclesiàstiques fou excomunicat Legislà en matèria civil i penal

Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme

Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae

Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència

Catedràtic de dret penal, escriví múltiples obres i articles jurídics i polítics Diputat democratacristià per Bari des del 1946, ocupà diversos càrrecs ministerials des del 1955 Secretari general de la democràcia cristiana 1959, primer ministre 1963-68 i 1974-76 i president del partit democratacristià 1976-78, pertangué al sector esquerrà moderat del partit i propugnà l' apertura a sinistra L’any 1978 fou segrestat i assassinat per l’organització d’extrema esquerra Brigate Rosse