Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
el Penal
Història
Quadra del municipi de Bellcaire d’Urgell (Noguera), al SW del poble, vora el canal de Sió.
usura
Història
Dret penal
Delicte comès per qui presta habitualment diner amb interès desproporcionat i superior al normal o obliga a un contracte lleoní persones en situació de necessitat o d’inexperiència.
A l’antiga Grècia i a Roma, el préstec usurari era molt estès, malgrat la condemna que en féu Aristòtil però, en arribar la depressió econòmica del Baix Imperi, fou prohibit El cristianisme proclamà la immoralitat dels préstecs amb interès, i els escolàstics ratificaren la condemna aristotèlica A partir del s XII la nova conjuntura econòmica féu necessària l’acceptació del préstec amb un interès raonable, que hom justificà pels riscs que corria el prestamista o els perjudicis que li podia ocasionar Es mantingué, però, la prohibició de la usura, entesa com a préstec amb interès abusiu…
Coordinadora de Presos en Lluita
Història
Organització espanyola de reclusos per delictes comuns.
Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials , en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme El seu origen se situa al penal de Carabanchel Madrid a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977 Les insuficiències percebudes…
Zaleuc
Història
Història del dret
Antic legislador grec de Locres Epizefiris, que la tradició relaciona amb Tales, Pitàgores, Licurg i Kharondas.
Reputat l’autor més antic de la legislació grega escrita, té tendències aristocràtiques moderades la legislació que elaborà pertocant al dret penal era severa sostenia el talió i era especialment dur amb l’adulteri
Alfons II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1211-23).
Fill de Sanç I i de Dolça, filla de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona Conquerí als musulmans Alcácer do Sal 1217 per la seva política contrària al poder i a les rendes eclesiàstiques fou excomunicat Legislà en matèria civil i penal
Valentín Alsina
Història
Dret
Polític i jurista argentí.
Opositor a JM Rosas, hagué d’exiliar-se a Montevideo durant la dictadura 1835-52 En retornar, fou elegit governador de Buenos Aires 1852-57, senador 1861 i president del senat 1867 Redactà el codi penal 1862 És pare del polític Adolfo Alsina
Albert Columbrí
Història
Política
Polític demòcrata.
Participà en la revolta barcelonina del 1856 Detingut i condemnat per un consell de guerra 1857, fou traslladat al penal de Cartagena Vers el 1865 publicà Memorias de un presidiario político 1857 , obra autobiogràfica que inclou un assaig sobre l’associació obrera i el socialisme
Constitucions Egidianes
Història
Ordenació jurídica dels Estats Pontificis promulgada en el parlament de Fano, a les Marques, pel cardenal Gil de Albornoz (abril-maig del 1357).
Consten de 6 llibres el primer és una exposició de l’obra del cardenal Albornoz a Roma, el segon es refereix als funcionaris estatals, i els altres quatre constitueixen un codi penal i civil Són conegudes també amb el nom de Liber Constitutionum sanctae Matris Ecclesiae
Òscar I de Suècia i Noruega

Òscar I de Suècia i Noruega en un retrat pintat per Friedrich Dürck (1849)
© The Royal Court Photo Archive / Kjartan Hauglid
Història
Rei de Suècia i de Noruega (1844-59).
Fill i successor de Carles XIV, el seu nom de fonts era Joseph-François Bernadotte Feu aprovar algunes reformes llibertat de premsa, política fiscal, reforma del codi penal, malgrat l’oposició de la noblesa Es tornà boig 1857 i durant dos anys el seu fill el futur Carles XV es feu càrrec de la regència
règim de les capitulacions
Història
Conveni pel qual hom establia l’estatut jurídic dels súbdits dels estats occidentals en països no cristians (imperi otomà i, posteriorment, estats del nord d’Àfrica i països sota ocupació colonial o sistema de protectorat africans, estats asiàtics, etc.).
Generalment, el cònsol de cada país europeu tenia sobre els súbdits d’aquest país jurisdicció civil i penal, així com dret d’estraterritorialitat i de refugi, etc Iniciat al segle XV per acord entre el soldà Muhammad II i Gènova i Venècia, es generalitzà a partir del pacte entre Francesc I de França i de França i Sulaymān II Ha estat gradualment abolit a partir de la segona meitat del segle XIX