Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
Guillem I dels Països Baixos
© RVD
Història
Rei dels Països Baixos i gran duc de Guillem V de Nassau-Orange.
Assolí de Napoleó alguns territoris germànics 1802, però els perdé en aliar-se amb Prússia 1806 Reconegut com a rei dels Països Baixos pel Congrés de Viena, hi regnà d’una manera absoluta Amb la revolució del 1830 perdé Bèlgica i hagué d’acceptar un règim parlamentari Impopular, abdicà en el seu fill, Guillem II 1840
Tušratta
Història
Rei de Mitanni (~1395-1355 aC).
Fill de Suttarna II, pujà al tron després de l’assassinat del seu germà Artaššumara Casà la seva filla, Tadu-Ḫepa, amb Amenhotep III, i continuà així la política proegípcia iniciada pel seu avi Artatama I 1450 aC Derrotat, però, per Šuppiluliumaš I ~1365 aC, perdé les possessions síries de Karkamiş, Alep, Mukiš, els països Nuḫaš, Neya, Araḫtu i Ukulzat en una nova derrota ~1355 aC perdé la resta dels dominis, amb la capital de Mitanni Waššuganni Fou assassinat pel seu fill Kurtiwaza
Antoni de Montcada i Abbate
Història
Tercer comte d’Adernò.
Fill de Mateu de Montcada i Sclafani El 1367 li fou concedit el comtat d’Àsaro, que després perdé El 1392 anà amb el seu germà Guillem Ramon amb l’expedició catalana de Martí el Jove a Sicília, i en fou recompensat amb les baronies de Traina, Castronovo i Miserendino, que perdé per rebel Després de seguir el seu germà en les alternatives d’amistat i rebellia, acabà per ésser un gran amic de Martí el Jove Fou senescal o mariscal i gonfanoner de Sicília El 1396 rebé els comtats d’Adernò i de Centorbi aquest ja el tenia com a baronia Després de la mort de Martí l’Humà, esdevingué un dels…
Boemond VII d’Antioquia
Història
Quart comte de Trípoli i príncep titular d’Antioquia (1275-87).
Succeí el seu pare Boemond VI Fracassà en l’intent de recobrar Antioquia 1281 perdé Zatakie
Guomindang
Història
Moviment i organització política xinesa fundada per Sun Yazen.
Els seus orígens es troben en la Xing Zhonghui ‘Associació per a la restauració de la Xina’, creada pel mateix Sun Yazen el 1895 i que el 1905 es convertí en la Zhonggao Tongmenghui ‘Aliança xinesa’, organització antidinàstica, republicana i demòcrata que actuà en la clandestinitat i afavorí diversos aixecaments Després de la revolució del 1911 es transformà 1912 en un partit polític nacionalista i burgès, inicià una acció parlamentària i prengué el nom de Guomindang Prohibit amb la dissolució del parlament 1913, es convertí, al Japó, en Zhoughua Guomindang ‘partit revolucionari xinès’ i el…
Robert I de Parma
Història
Darrer duc sobirà de Parma (1854-59).
Fill de Carles III de Parma, el qual succeí després del seu assassinat Amb el procés d’unificació italiana fugí a França 1859 i perdé els seus estats
Mustafà II
Història
Soldà otomà (1695-1703), fill de Mehmet IV i successor d’Ahmet II.
En guerra contra Àustria, Polònia, Rússia i Venècia, fou finalment vençut, i, pel tractat de Karlowitz 1699, perdé el control del Danubi Deposat pels geníssers, el substituí Ahmet III
Llorenç Arguimbau i Mercadal
Història
Militar
Militar.
Al servei de l’exèrcit britànic, intervingué en les guerres contra Napoleó perdé un braç en la batalla de Sant Sebastià i, més tard 1815, fou promogut a tinent general
Frígia
Història
Antiga regió occidental de l’Àsia Menor que constituí el rerepaís de les terres de la costa colonitzades pels grecs (Jònia, Mísia, Lídia i Cària).
Les ciutats més importants foren Cízic, Gòrdion i Icònion Perdé la independència al s VII aC, i el 133 aC passà a formar part de la província romana d’Àsia frigi
Mustafà III
Història
Soldà otomà (1757-74), fill d’Ahmet III.
Ajudat sobretot per Frederic el Gran de Prússia, sanejà les finances, organitzà un cos d’artilleria i creà una escola de nàutica Contra Caterina II de Rússia perdé Moldàvia, Valàquia i Crimea
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina