Resultats de la cerca
Es mostren 106 resultats
vegueria de Montblanc
Història
Antiga demarcació administrativa del Principat de Catalunya que comprenia la Conca de Barberà (excepte la rodalia de Santa Coloma de Queralt i el sector de Senan, Vimbodí i Vallclara), el vessant esquerre de la vall del riu Corb, de Vallfogona a Belianes, l’Espluga Calba, l’Albi i Cervià, a les Garrigues, el Priorat, Vinebre, Garcia, Móra la Nova i el terme general de Tivissa (inclòs Vandellòs), a la Ribera d’Ebre, i el sector N del Camp de Tarragona, especialment el que pertanyia al comtat de Prades.
Al s XIV tot el sector de les muntanyes de Prades, del Priorat i de la Ribera d’Ebre pertanyia a la vegueria de Tortosa El 1716, amb la Nova Planta, la vegueria de Montblanc fou incorporada al corregiment de Tarragona, dins el qual constituí l' alcaldia major de Montblanc , una de les dues en què aquest fou dividit El 1718 comptava amb 16723 h
baronia de Quisi
Història
Jurisdicció senyorial, a Sardenya, que al s XVII pertanyia als Manca.
baronia de Pinós
Història
Jurisdicció senyorial que des del segle XI pertanyia al llinatge dels Pinós
.
Els seus límits eren al N la serra de Cadí al N de la qual, tanmateix, posseïen Calbell de Banat o Vilanova de Banat, Quer Foradat i Ansovell, al S la riera de Malanyeu, a l’E Gavarrós, al límit amb la baronia de Mataplana alta vall de Lillet, i a l’W el Pedraforca i la serra del Verd amb els termes de Gósol, Feners, Saldes i l’Espà Al centre hi havia Gréixer, Gisclareny, Vilella, Brocà i Bagà, que n'era la capital També en formaven part els llocs de Pinós i de Vallmanya, al baix Solsonès Dels Pinós passà als Beaumont, comtes de Lerín, als Álvarez de Toledo, ducs d’Alba de Tormes i a llurs…
arxiprestat de Vilafermosa
Història
Antiga demarcació eclesiàstica centrada en la vila de Vilafermosa
(Alt Millars).
Fins el 1960 que fou incorporada a la diòcesi de Sogorb-Castelló de la Plana, on forma part de l’arxiprestat de Cirat constituí un enclavament de l’arxidiòcesi de València entre les de Tortosa, Sogorb, Terol i Saragossa Comprenia tota la comarca de l’Alt Millars, excepte Fanzara que pertanyia a Tortosa i Montant, la Font de la Reina i Vilanova de la Reina, que pertanyia a Sogorb l’Alt Millars
baronia de Maldà i Maldanell
Història
Jurisdicció senyorial que comprenia els llocs de Maldà i Maldanell (Urgell).
Al segle XI pertanyia ja als vescomtes de Cardona El 1450 Pere de Cardona i de Villena, comte de Collesano, la vengué a Bernat d’Albert, baró de Ponts El 1585 pertanyia a Antoni de Frígola el seu fill, Francesc de Frígola i de Llordat, la vengué el 1667 a Jaume de Cortada i Sala mort el 1679, correu major de Catalunya Fou reconeguda com a títol del regne al seu rebesnet Rafael d'Amat i de Cortada Passà als Càrcer i als Vilallonga, barons de Segur
baronia de Montcortès
Història
Jurisdicció senyorial centrada en el castell de Montcortès (Segarra), que al s XV pertanyia als Sacirera.
Per enllaços passà als Marc i als Moixó
Saportella
Història
Antiga quadra del municipi de Granyanella (Segarra), a la vora del riu d’Ondara, prop de la Curullada, centrada en l’antiga torre de Saportella, un molí de planta quadrada amb torres cilíndriques en tres dels angles, encara habitat, i amb l’aspecte d’una construcció del s XVI.
L’any 1333 pertanyia a Tomàs de Saportella
cavalleria de Tanca
Història
Terreny situat a Muro de Mallorca (Mallorca ), que l’any 1321 pertanyia al donzell Guillem de Torres.
Passà als Verdera, als Lloscos i als Safortesa, després comtes de Santa Maria de Formiguera, i als successors d’aquest títol
baronia de Bolbait
Història
Jurisdicció feudal valenciana que al s XV pertanyia als Marrades i al començament del XVI als Cabanyelles.
Passà als Pardo de la Casta, barons d’Alaquàs, als Fernández de Córdoba, comtes de Priego, als Lanti Della Rovere i als Manfredi
comtat de Sant Miquel de Castellar
Història
Denominació adquirida des del 1923, quan fou rehabilitat a favor de Joaquim de Vilallonga i de Càrcer, fill segon dels marquesos de Castellbell i Castellucià, pel comtat de Castellar
, que havia estat concedit el 1717 a Francesc de Grevalosa òlim d’Amunt i de Planella, baró de Castellar, germà del primer marquès de Castellbell.
La baronia de Castellar de la Segarra, que pertanyia als Grevalosa al s XV, a la segona meitat del XVI passà per herència als Amat