Resultats de la cerca

Als Països Catalans eren considerats comuns les confraries de menestrals i artistes o gremis a Perpinyà, tanmateix, mentre que els artistes s’agrupaven en el cos dels artistes , els menestrals ho feien en el cos dels comuns , els cossos polítics territorials com les universitats de Mallorca, Menorca i Eivissa o de determinades valls pirinenques, les diputacions del general o generalitats, els braços dels estaments representats a les corts, les mateixes corts, i els consells minicipals comú 9

Fill d’ Ermengol VII Ajudat per Alfons I el Cast, aconseguí d’imposar la seva autoritat als Cabrera, vescomtes d’Àger 1190-95, i, amb el suport de Pere I de Catalunya-Aragó, de triomfar igualment de la coalició Castellbò-Foix, enemistats també amb els bisbes d’Urgell i fautors de l’heretgia albigesa, en la lluita que es prolongà des del 1198 fins al 1206 No pogué, però, impedir el casament de la vescomtessa Ermessenda de Castellbò amb Roger Bernat II de Foix, el qual casament inicià la unió de les dues cases pirinenques

Els aquitans eren dividits en un gran nombre de petits grups a les valls pirinenques hi havia els sibuzates, oscidates, onesii campani , a més dels tarbelli , que s’estenien també per la Chalossa, i els garumni , que ocupaven la Vall d’Aran i part de la conca alta de la Garona a les planes subpirinenques hi havia els bigerriones, vernani tarusates a Armanyac, els ausci elusates a Lomanha, els lactoratenses al nord del Condomès, els sotiates , i a les Landes, els cocosates, boii vesates Els autors clàssics encara esmenten altres grups de més petita importància i de difícil…

El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies, etc A Barcelona el 1459 els foren concedides ordinacions conjuntes amb els llauradors i hortolans posteriorment se'n diferenciaren l’ofici de traginer de mar i el de llogater de mules 1661 Hi hagué gremis de traginers a Mallorca segle XIV i València també correspon al segle XIV el gremi de Manresa A Mataró es desenvolupà al segle XVIII un gremi de traginers i carreters, que obtingué una certa victòria jurídica sobre les…

Es té constància de la casa de la vall d’Àneu, a Esterri d’Àneu, que fou destruïda per un incendi al començament del segle XVI La casa de la vall d’Andorra, a Andorra la Vella, fou la seu del Consell General entre el 1702 i el març del 2011, moment en què entrà en funcionament el nou edifici del Consell General adjunt a l’edifici històric És una casa fortificada del 1580, de construcció massissa, de tres plantes, amb diferents elements de defensa, com la torre a l’angle esquerre Els espais interiors es distribueixen en tres crugies i, entre altres estances, hi ha la sala dels Illustres, l’…

Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…

Fill de Lluís el Piadós i de la seva segona muller, Judit de Baviera El 829 li fou atribuïda Alsàcia com a heretatge, fet que provocà la rivalitat amb els seus germanastres, Lotari, hereu de la jerarquia imperial, Pipí, rei d’Aquitània i de les marques pirinenques, i Lluís, rei de Baviera i de les marques orientals A la mort de Lluís el Piadós 840, hom deixà la resolució de la rivalitat a la sort d’una batalla, a la manera de judici de Déu, entre Lotari i Pipí II fill i successor de Pipí d’Aquitània, d’una banda els quals foren reconeguts per Galí Asnar, usurpador de Pallars-…

Llavors l’imperi s’estenia, en línies generals, per França, pels comtats catalans fins al Montseny, Cardona i la línia Gerri-Senterada-Alaó, pel comtat d’Aragó fins on ara hi ha Sant Joan de la Penya, per Alemanya fins a l’Elba i més enllà fins a l’Eider, pels Països Baixos, per Suïssa i per la major part d’Itàlia, i tenia subjectes a una mena de protectorat els àvars del Danubi mitjà Del nom del primer titular l’imperi és anomenat carolingi , i aquesta denominació li escau mentre fou regit per descendents de Carlemany, o sigui fins el primer quart del segle X L’estructura dels òrgans de…

Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…

Té el seu origen en el bogomilisme de Bulgària, i s’escampà, portat per cavallers i mercaders tornats d’Orient, per Llombardia, Occitània d’on passà als Països Catalans, França, Flandes i regió del Rin Per l’extensió i la importància que tingué a Occitània, els seus adeptes són coneguts també amb el nom d’ albigesos albigès, tot i que els centres principals foren Tolosa de Llenguadoc, Narbona, Carcassona, Besiers i Foix El nom de càtars de grec χαθαρός, ‘pur’ els fou donat pels catòlics foren designats, també, patarins a Itàlia, publicans a França i a Flandes, Ketzer a Alemanya, i, en general…