Resultats de la cerca

En un sentit més ampli, d’acord amb el tipus d’acció sindical de les Trade Unions, hom aplica també aquest terme al sindicalisme de caire reformista, que no planteja cap opció revolucionària ni posa en qüestió el sistema capitalista

Al començament del s XX es plantejà a la Gran Bretanya una controvèrsia sobre la necessitat del suport metàllic en les emissions de paper moneda, de la qual sorgiren dues escoles contraposades la Currency School, continuadora del bullionisme, que desenvolupà el currency principle , i la Banking School , antibullionista

Fou apoderat per a Catalunya del duc de Medinaceli Diputat a les corts de Cadis, de les quals fou president 1814, només hi actuà a les darreres sessions votant contra les senyories, defensant el proteccionisme i fent rebaixar la contribució sobre Catalunya fou el qui plantejà la debatuda qüestió que els diputats catalans ho eren de Catalunya i no per Catalunya Liberal moderat, el 1820 fou elegit diputat amb el màxim nombre de vots Durant la legislació 1820-21 propugnà la formació del mercat espanyol publicà el mateix any la seva important intervenció del 5 de novembre de 1820, i…

Durant la guerra del Francès es destacà per l' Examen imparcial de las disensiones de la América con la España 1811, un dels primers fullets lliurecanvistes radicals Diputat a corts per Astúries, defensà el lliure canvi comercial i la llibertat de reunió i d’impremta Exiliat a Londres en 1814-20 i 1823-34, participà en el grup de comuners Publicà Representación a Fernando VII en defensa de las cortes 1818 i Curso de Economía Política 1828, que, reeditada set vegades i traduïda al francès 1833, reflecteix les opinions dels economistes clàssics anglesos i és considerada com l’obra més important…

Fou designat 1201 un dels caps de la quarta croada i amb l’emperador electe Felip de Suàbia plantejà, sense èxit, al papa Innocenci III la desviació de la croada vers Constantinoble Obeint el papa, s’inhibí de l’expedició contra Zara Es destacà en la segona presa de Constantinoble, i quan els croats decidiren d’eregir l’Imperi Llatí de Constantinoble, fou el candidat a emperador, però ho impedí l’oposició de Venècia S'apoderà de Tessàlia i fou coronat rei de Tessalònica 1204 efectuà una expedició victoriosa vers el sud de Grècia Concedí la investidura del futur ducat d’Atenes a Odó de la…

Membre d’una antiga família de servidors reials, el 1410 fou designat patge del rei Joan II, del qual esdevingué l’home de confiança, talment que hom el considera un predecessor dels grans privats castellans del s XVII Poeta i escriptor notable, el 1422 fou nomenat conestable del regne, i des del 1420 esdevingué el cap del partit monàrquic, oposat a l’oligarquia nobiliària castellana i contra els infants d’Aragó Recolzat en els sectors urbans, la petita noblesa i el baix clergat, Luna plantejà la lluita contra els infants d’Aragó com una pugna entre regnes Amb les treves de Majano 1430…

Fou procurador del Ràfol de l’Almunia Encoratjat pel rector, plantejà jurídicament la injustícia de certes peites i imposicions senyorials, però el lloctinent, marquès del Castel Rodrigo, denegà les propostes i féu empresonar quaranta-dues persones Garcia i dos més dirigiren aleshores un memorial a Carles II en representació de trenta-cinc llocs de senyoria, mentre que el malestar creixent culminà amb l’empresonament de quatre llauradors per part del batlle de Gandia, fet que desembocà en la formació d’un exèrcit agermanat i el nomenament de Garcia com a síndic, per tal d’alliberar els presos…

Succeí el seu pare Enric III sota la regència de la seva mare, Agnès de Poitiers, i dels bisbes Annon de Colònia i Adalbert de Bremen, la qual cosa facilità a la Santa Seu l’oportunitat d’organitzar el collegi cardenalici que s’havia d’encarregar de les eleccions pontifícies Ja major d’edat 1066, es trobà amb la independència de fet dels ducats de Baviera i Saxònia, però aconseguí de sotmetre Polònia a vassallatge i dominà els saxons 1075 Durant tot el seu regnat s’enfrontà amb la política del papa Gregori VII, el qual condemnà la simonia 1075, i es plantejà el problema de les Investidures…

Cursà estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1927 Més tard es doctorà i amplià estudis a Roma, Berlín i la Haia Fou professor de dret internacional a la Universitat de Barcelona i de problemes socials contemporanis a l’Escola d’Estudis Socials Dedicat a l’activitat política, ingressà a Esquerra Republicana Fou secretari tècnic de la Comissió Jurídica Assessora del govern català 1932 Dins de la docència, fou catedràtic a Sevilla 1935 Conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya 1936 i sotssecretari d’Afers Estrangers de la República 1939 En acabar la guerra…

Polític i economista Es llicencià en dret a Sevilla i s’establí a Madrid Ensems amb Floridablanca promogué el reformisme de l’etapa final del regnat de Carles III 1767-88 El 1762 fou nomenat fiscal del Consell de Castella Secundà el comte d’Aranda en l’expulsió dels jesuïtes 1766-67 i, gran defensor del poder de l’estat enfront de l’església, fou un dels impulsors del regalisme de Carles III, del qual féu una defensa en Juicio Imparcial sobre el Monitorio de Parma 1770 i Tratado de la regalía de amortización 1765, on reprovà l’acumulació de béns per l’Església Propugnà una reforma agrària…