Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
cultura apenínica
Història
Cultura prehistòrica localitzada al llarg de la serralada dels Apenins, que ocupà bona part de la península Itàlica, a l’època del Bronze mitjà i recent, vers 1400-1100 aC.
La societat de la cultura apenínica era agropecuària, vivia en poblats de cabanes circulars i feia sepulcres en fossa o covetes artificials La darrera fase d’aquesta cultura és anomenada subapenínica
John Sullivan

John Sullivan
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític nord-americà.
Després del setge de Boston 1775, envaí el Canadà, però la desfeta de Quebec l’obligà a retirar-se'n 1775 Presoner a Long Island 1776, fou intercanviat, i dirigí la columna de Washington 1776-77 Desféu els iroquesos a Newtown Nova York i incendià llurs poblats Presidí la convenció que ratificà la constitució federal dels EUA 1788
Publi Corneli Escipió Nasica
Història
Militar
Política
Polític i general.
És el prototip de l’aristòcrata conservador i auster del seu temps Lluità contra els bois gals al nord d’Itàlia 191 aC Desembarcà a Empúries el 195, al cap d’un exèrcit destinat a reduir els pobles indígenes de Catalunya que després de la segona guerra púnica es negaven a sotmetre's als romans, i aconseguí de consolidar el domini de Roma en una campanya ràpida Modernament hom ha atribuït, tanmateix, a l’exèrcit de Cató les destruccions de poblats ibèrics de les comarques catalanes, sovint sense proves
gens
Història
A Roma, grup de diverses famílies que descendien d’un avantpassat comú.
La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom gentilici que portaven tots els seus membres La reunió dels caps patres de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants minores i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força…
Josep Colominas i Roca
Geologia
Història
Arqueòleg i geòleg.
Deixeble de Norbert Font i Sagués i Pere Bosch i Gimpera, fou un dels creadors de l’Escola Catalana d’Arqueologia Membre del servei d’investigacions arqueològiques de l’Institut d’Estudis Catalans, excavà les coves eneolítiques d’Os de Balaguer, Tartareu, Tragó de Noguera i Montserrat, la necròpoli hallstàttica de can Misser, de Terrassa, i els poblats ibèrics del Mor, Fogonussa i Sidamon, com també Olèrdola i la necròpoli paleocristiana de Tarragona féu nombrosos treballs a Calaceit i al seu voltant al Maestrat explorà el barranc de la Valltorta i les seves pintures rupestres, i…
laietà | laietana
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, establert a les comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, documentat a les fonts grecoromanes des del segle III aC.
A la costa, el límit meridional del massís de Garraf sembla segur el del nord podria haver estat més enllà de la Tordera, si, com vol Ptolemeu, Blandae Blanes pertangué als laietans, però alguns autors suposen que la frontera amb els ausetans de la Selva podia haver estat entorn d’Arenys És probable que els límits interiors coincidissin amb els del Vallès, però no és segur que Egara Terrassa fos dels laietans El poblament de tot el territori fou molt intens, un dels més densos de la Catalunya preromana, amb molts poblats situats dalt de turons, i també amb poblament dispers…
ilercavó | ilercavona
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que tenia com a nucli central el curs final de l’Ebre.
Hom suposa que el límit nord amb els cossetans o cessetans era la serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenien fins a la Plana de Castelló, i que la serra d’Almenara els separava dels edetans Per la banda de l’interior els seus veïns més importants eren els ilergets El nom es conservà en època romana incorporat a la ciutat més important del territori, puix que Tortosa fou anomenada Iulia Ilergavonia Dertosa Fins a la fi del s III a C els texts grecollatins no són gaire clars, i alguns autors han suposat que abans d’aquesta data la zona dels ilercavons pertangué als ilergets, dels quals…
indiget | indigeta
Història
Individu d’un poble preromà, ibèric, que habitava a l’Empordà.
Alguns autors els atribueixen també el Gironès, que, segons Plini, era dels ausetans, i també la Selva, la qual tampoc no és segur que calgui atribuir als ausetans La frontera de ponent tampoc no és clara Devien tenir per veïns els olositans i els ausetans, si realment ocupaven el Gironès Mantingueren relacions pacífiques amb els grecs d’Empúries i Rhode, i un nucli de població fou establert al costat d’Empúries amb el nom d’Indicé Foren el primer poble sotmès pels romans, tot seguit del desembarcament a Empúries del 218 aC, i després no es destacaren per oposar-los resistència remarcable,…
Benet Baïls
Filosofia
Història
Matemàtiques
Matemàtic i erudit il·lustrat.
Inicià la seva formació científica i humanística a Tolosa de Llenguadoc —on sembla que no acabà els estudis de teologia— i la completà a París, on exercí el càrrec de secretari de l’ambaixador d’Espanya Posteriorment residí a Madrid fins a la seva mort Després dels seus primers treballs, publicats en francès, i de collaboracions posteriors en obres collectives en la mateixa llengua, es distingí per la seva tasca de difusió de la cultura científica a la península Ibèrica, on les seves obres foren adoptades com a llibres de text pels collegis i les universitats, especialment els Elementos de…
araucà | araucana
Etnologia
Història
Individu del grup de pobles de llengua araucana que habiten el centre de Xile, entre els 30 i els 43° de latitud sud.
La població actual consta d’uns 250000 individus al moment de la conquesta espanyola eren 1000000 o 1500000 individus Hom distingeix entre araucans septentrionals i meridionals Els primers són anomenats picuntxe i els altres maputxe —els més nombrosos— i huilitxe També hi ha araucans a l’Argentina, des de la serralada andina fins al riu Salado L’ocupació castellana del territori araucà fou iniciada, l’any 1541, per Pedro de Valdivia La guerra contra els araucans durà uns 20 anys, bé que fou mantinguda en forma intermitent fins a la segona meitat del segle XVIII Els araucans foren totalment…