Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
August II de Polònia
Història
Elector de Saxònia (Frederic August I de Saxònia, 1694-1733) i rei de Polònia (1697-1706 i 1709-33).
Obtingué la corona polonesa després d’haver-se convertit al catolicisme Tot i els seus intents d’establir una gran monarquia absoluta, les ininterrompudes guerres i invasions posaren de manifest la decadència política i cultural de Polònia
Matxinada
Història
Nom donat a l’aixecament dels camperols bascs dels llogarets de la rodalia de Bilbao contra la capital (setembre-novembre del 1718).
L’originà el trasllat de les duanes als ports i a les fronteres ordenat per Felip V mesura que representava la pèrdua dels privilegis duaners del País Basc Els llogarencs assaltaren les cases dels patricis de Bilbao i posaren setge a la vila, fins que l’exèrcit posà fi a la revolta El nom prové del basc matxin , “llogarenc’
pau de Westfàlia
Història
Acords signats simultàniament a Münster i Osnabrück, el 24 d’octubre de 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
.
Les negociacions entre l’emperador Ferran III i els francesos amb llurs aliats tingueren lloc a Münster, a partir de l’any 1644, i les de l’emperador amb els suecs, a Osnabrück Aquest tractat fou el primer intent de coordinació internacional de l’Europa moderna Alemanya en sortí desballestada França, la gran triomfadora, obtingué els bisbats de Metz, Toul i Verdun, deu ducats a Alsàcia, el Sundgau i les ciutats de Breisach i Pinerolo Suècia rebé la Pomerània occidental, la ciutat de Stettin i les illes de Rügen i Usedom, i consolidà la seva hegemonia a la Bàltica Brandenburg, protegit per…
Khilderic III de Nèustria-Austràsia-Borgonya
Història
Rei franc de Nèustria, Austràsia i Borgonya (743-751).
Darrer rei merovingi, fou proclamat pels majordoms de palau Carloman i Pipí el Breu, fills de Carles Martell, que així posaren fi a l’interregne merovingi 737-43 Fou desposseït, tonsurat juntament amb el seu fill Teodoric i enviat al monestir de Sithiu actualment Saint-Bertin, prop de Saint-Omer quan Pipí el Breu prengué el títol de rei dels francs, el 751
Ferran III
Història
Emperador romanogermànic i arxiduc d’Àustria (1637-57).
Rei de Romans 1636 Fill primogènit de Ferran II, que el féu coronar rei d’Hongria 1625 i de Bohèmia 1627 Cap nominal dels exèrcits imperials des de la mort de Wallenstein, intervingué en la batalla de Nördlingen 1634 i negocià la pau de Praga 1635 Ja emperador, les repetides derrotes contra els suecs i els francesos l’obligaren a subscriure els tractats de Westfàlia 1648, que posaren fi a la guerra dels Trenta Anys
principat de Paternò
Història
Títol senyorial concedit a Sicília el 1566 a Francesc de Montcada i de Luna, comte d’Adernò i de Caltanissetta i senyor de Paternò.
El 1672 li fou annexada la grandesa d’Espanya Per mort 1713 sense fills mascles del seu quadrinet i sisè príncep, els Montcada ducs de San Giovanni posaren plet a la filla del darrer titular guanyaren el títol per sentència del 1730, i encara el posseeixen La senyoria de Paternò havia estat comprada el 1456 al rei pel rebesavi del primer príncep, Guillem Ramon de Montcada i de Fenollar, comte d’Adernò
congrés de Brinhòlas
Història
Reunió celebrada el 1291 a Brinhòlas (Provença) —i no a Tarascó, com ha estat dit— per representants de França, Catalunya-Aragó, Anjou i el papa Nicolau IV, per tal de resoldre la qüestió de Sicília.
Fou acordat que Alfons II de Catalunya-Aragó aniria a Roma i a Terra Santa per tal d’obtenir el perdó del papa i el reconeixement de la seva sobirania sobre la corona catalanoaragonesa hom admetia tàcitament els seus drets sobre les Balears, amb l’obligació d’abstenir-se d’ajudar el seu germà Jaume, rei de Sicília, sense necessitat, però d’haver-lo d’atacar Aquests acords posaren les bases de la pau d’Anagni 1295
la Febre d’Or
Història
Nom amb el qual és designat a Catalunya el període comprès aproximadament entre el 1871 i el 1885.
Es caracteritzà pel boom del mercat del vi coincidint amb l’aparició de la filloxera a França, l’augment de les inversions a les indústries metallúrgica i tèxtil, les exportacions de ferro, de plom, i de coure i l’estabilitat política de la Restauració La prosperitat econòmica afavorí sobretot la burgesia catalana, però l’extensió de la filloxera a l’Empordà 1879 i el viratge lliurecanvista de la Restauració posaren fi a uns anys daurats, que Narcís Oller va pintar amb relleu naturalista a la novella La febre d’or
segona pau Nòrdica
Història
Nom donat al conjunt de tractats de pau signats entre Suècia i els països coalitzats contra ella que posaren fi a la guerra Nòrdica.
Pels tractats d’Estocolm 1719-20 Suècia cedí Bremen i Verden a Hannover, Stettin i la Pomerània al sud del riu Peene a Prússia i Slesvig a Dinamarca, a més de les concessions fetes a Rússia pel tractat de Nystad 1721
Pere I d’Albarrasí
Història
Primer senyor d’Albarrasí (~1166-86).
Ric home navarrès, senyor d’Estella, primogènit de Rodrigo Pérez de Azagra Passà al servei d’Alfons VIII de Castella Segurament havia prestat auxili al rei ibn Mardaniš de Múrcia i de València, el qual li concedí ~1167 la senyoria d'Albarrasí , que pertanyia a la zona de conquesta catalanoaragonesa i es declarà “vassall de santa Maria” i no reconegué altre senyor Prengué part destacada en el setge de Conca 1177 al costat d’Alfons VIII de Castella i d’Alfons I d’Aragó ambdós reis es posaren d’acord diverses vegades, tanmateix sense resultat, per posar fi a la independència del seu…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina