Resultats de la cerca

Ha estat posseït, successivament, per diversos membres de la família reial, fins a Enric mort el 1974, fill de Jordi V, i el seu fill Ricard

Incloïa la vila d’Almenara i els pobles de la Llosa de la Plana i Xilxes, a la Plana Baixa El títol comtal fou concedit el 1447 a Joan de Pròixita i de Centelles, comte d’Aversa, camarlenc d’Alfons IV Passà posteriorment a les famílies Ferrer, Sabata de Calataiud i Vives de Canyamars Actualment és posseït per la família basca d’Orbe

Heretà del seu pare els castells d’Oló i d’Aguilar, i del seu oncle Eldemar, el de Clariana Es casà amb Arsenda, i fou pare de quatre fills Era levita, i rebé del bisbe Borrell de Vic l’encàrrec de repoblar la contrada de Calaf 1015, i del bisbe Oliba, els castells de Tous i Montbui 1023 Morí en lluita contra els sarraïns És conegut pel cognom de Mediona pel fet d’haver posseït aquest castell, amb el de Corbera de Llobregat

Com a senyoria, comprenia la vila i la vegueria de Cervera, i amb ells el rei Pere rescabalà el ducat de Girona , concedit dos anys abans a l’infant Joan, per la donació del vescomtat de Bas a Bernat de Cabrera El privilegi fundacional vinculà el nou comtat a la persona del primogènit reial i, de fet, fou posseït per l’infant Joan del 1353 al 1387 per l’infant Jaume, fill de Joan I, del gener del 1387 a l’agost del 1388 i per l’infant Pere, també fill de Joan I, entre el gener i l’abril del 1394

Fou comandant en cap de les tropes franceses de la Xina en 1937-38 i de les Forces Franceses Lliures de les Antilles i les Guaianes el 1943 A la fi de la guerra s’installà a la seva casa familiar de Prada, al Conflent els seus avantpassats havien posseït les fargues de Cuixà i de Rià Publicà les novelles Le chant des sirènes premiat per l’Académie Française el 1953, Journal d’une ombre premi Édouard Herriot, 1956, Contes cruels de Chine et du grand océan des îles Prix du Conte, 1960, Épopée des troupes coloniales en collaboració i Vendée créole

Com a senyoria, comprenia les ciutats de Girona, Vic i Manresa, les viles de Besalú, Berga, Camprodon i Sampedor, el vescomtat de Bas, Figueres i alguns altres llocs Al febrer del 1353 el rei Pere en segregà el vescomtat de Bas i el permutà amb la vila i vegueria de Cervera, prèviament erigides en comtat El decret fundacional vinculà el ducat de Girona a la persona del primogènit reial, i fou posseït per l’infant Joan fins al gener del 1387 En accedir a la dignitat reial, Joan I elevà el ducat de Girona en delfinat per concedir-lo al seu primogènit, l’infant Jaume Mort aquest per…

El succeí el seu fill, John de la Pole mort el 1491/92, que es casà amb la princesa Elisabet, germana del rei Eduard IV, i foren pares d' Edmund de la Pole mort el 1513, tercer duc, que renuncià el títol ducal el 1493 per a usar des d’aleshores el de comte El ducat fou concedit de nou el 1514, a Charles Brandon mort el 1545, casat amb la princesa Maria, germana del rei Enric VIII, i en no tenir fills mascles el ducat fou atorgat el 1551 al seu gendre Henry Grey mort el 1554, marquès de Dorset, pare de l’antireina Jane Grey Fou incorporat a la corona el 1551 El comtat de Suffolk fou creat el…

El castell de Jóc havia estat, al segle XI i probablement des del segle X, el centre del vescomtat de Conflent i residència dels vescomtes Però l’apellació vescomtat de Jóc apareix el 1177, en un temps que els vescomtats de Cerdanya i Conflent ja eren passats als vescomtes de Castellbò, i designava els territoris junts dels dos vescomtats, de Vilafranca a la Seu d’Urgell Cap al 1134 la senyoria de Jóc fou partida entre els comtes de Barcelona titulars del mer i mixt imperi, com a successors dels comtes de Cerdanya, els vescomtes de Castellbò hereus dels vescomtes de Cerdanya i Conflent, i els…

Passà als Sabata de Calataiud, que obtingueren l’annexió de la grandesa d’Espanya el 1788, als Carròs, comtes de Cirat, i als Martínez de Pisón

Baró de Patraix, per compra 1492 al comte de Cocentaina Joan Roís de Corella i per concessió de la jurisdicció 1501 per Ferran II Fill segon d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó, baró de Beniparrell i senyor de la meitat de la baronia de Patraix Castellà de Morella 1477 i mestre racional del regne 1478 per Joan II Ferran II li confirmà ambdós càrrecs, li confià encara el castell de Callosa 1488, l’envià com a ambaixador prop d’Alfons II i Ferran II de Nàpols 1474-1476 en lluita contra Carles VIII de França tanmateix, li retragué de no haver impedit la coronació de Frederic I pel…