Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Andrés Marcos Burriel y López
Història
Jesuïta i erudit.
Investigà en diversos arxius peninsulars, preferentment en el de la catedral de Toledo Escriví Liturgia Mozárabe, Paleografía española 1758, Noticia de la California y de su conquista temporal y espiritual 1758 i Tratado sobre la igualdad de pesos y medidas 1759 És interessant el seu epistolari 1744-58, especialment les Cartas eruditas y críticas
Josep Navarro i Cabanes
Història
Periodisme
Periodista i erudit.
Carlí, collaborà a nombrosos periòdics del partit, especialment a El Diario de Valencia , on fou redactor en cap i es distingí per la crítica municipal i els articles sobre història i folklore valencians Publicà un important catàleg de Premsa valenciana 1928, uns Apuntes bibliográficos de la prensa carlista 1917, l’estudi Los carmelitas de Valencia durante la invasión francesa 1921 i reculls d’articles Oratoria monesipal, Monecipalerías i Bajonazos al idioma , preferentment antirepublicans Aplegà una important collecció de periòdics, sobretot en català, i de fulls solts, i una…
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
ballesta

ballesta de torn
© Fototeca.cat
Història
Arma ofensiva formada per un arc
(de fusta, banya o acer) amb la corda corresponent, col·locat transversalment damunt un mànec o suport de fusta anomenat arbrer
.
Tesant la corda fins a corbar l’arc, bé amb la mà o amb l’ajuda d’un croc, d’una gafa o d’un armatost, adquireix l’energia necessària per a impulsar el projectil cairell, passador, sageta o virató collocat en una canal longitudinal de l’arbrer i subjectat per la nou, una peça de banya o d’acer en forma d’ungla que manté la corda tibant i que hom pot moure per mitjà de la clau Modificant la corda i la nou, hom podia llançar també pedres de poc pes Armar o ballesta del segle XVI © Fototecacat parar la ballesta era l’acte conjunt de tesar la corda i de collocar el projectil a la canal La…
corredor d’orella
Història
Corredor que intervenia en els contractes de compravenda de productes d’importació i d’exportació (grans, blat, peix, cera, teixits, productes de Llevant), en la negociació de lletres de canvi i en la contractació d’assegurances marítimes i de nolis, en el peritatge de teixits, de naus i de mercaderies.
Segons llur especialitat rebien també el nom de corredor de vi, de blat, de grans, de Llevant , i sobretot de corredor de canvis , designació que esdevingué equivalent a corredor d’orella també era anomenat corredor de llotja Percebien corretatge del 0,5 i de l’1 per cent Els corredors d’orella aparegueren a la baixa edat mitjana vinculats a les llotges i als consolats de mercaders, principalment a València 1392, a Barcelona 1426 i, en menor nombre, a Palma, Mallorca Eren considerats com a pertanyents a l’estament de mercaders i, com els corredors de coll, depenien dels consells…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Història
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada l’any 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
RAramon i Serra, Pere Bohigas i MColl i Alentorn en foren els promotors i formaren part del seu primer consell de govern És adherida a la Federació Internacional d’Associacions d’Estudis Clàssics, a l’Associació Internacional d’Estudis Bizantins, a l’Associació Espanyola de Ciències Històriques i a l’Associació Internacional d’Estudis Asturians Consta de membres numeraris —doctors o llicenciats en les disciplines objecte d’estudi—, així com honoraris —fins ara Anselm MAlbareda, PBosch i Gimpera, ADuran i Sanpere, Salvador Galmés, Ll Nicolau d’Olwer i Carles Riba— celebra sessions científiques…
Brabant
Història
Regió històrica de l’Europa occidental, que comprenia aproximadament les actuals províncies belgues del Brabant Flamenc, el Brabant Való i Anvers, i la neerlandesa del Brabant Septentrional.
És una plana que forma part de la gran planura del nord d’Europa, l’altitud de la qual augmenta de nord a sud La regió és drenada per diversos afluents de l’Escalda i del Mosa, i també per nombrosos canals, entre els quals destaquen el canal Albert i el de Kempen a Bèlgica i el de Wilhelmine als Països Baixos Té sòls argilosos i molt fèrtils, fet que constitueix la base d’una agricultura i d’una ramaderia florents Els principals productes són la bleda-rave, els cereals, el farratge, els arbres fruiters i els conreus industrials En el camp de la ramaderia destaquen el bestiar boví, el porcí i…
vori

Elefant amb els dos ullals ben visibles en primer terme
Art
Economia
Història
Zoologia
Forma diferenciada de la dentina dels ullals de l’elefant (en el cas del mamut o altres mastodòntids hom parla de vori fòssil), de les dents canines de la morsa i del senglar, de les defenses del narval, etc.
Ús comercial Comercialment són apreciats només els ullals de l’elefant, que poden passar de 3 m de llargada, pesen fins a 70 kg i tenen una duresa de 2 a 2,5 Des del 1973, un conveni internacional per a la protecció de les espècies en perill d’extinció prohibeix la cacera de l’elefant asiàtic i limita estrictament la de l’africà Per aquest motiu, molts objectes que eren fets amb vori són actualment fabricats amb materials sintètics, els quals, d’altra banda, són també més barats Hom pot treballar el vori i polir-lo fàcilment Comercialment hom sol distingir-lo segons les…
col·leccionisme
Història
Fet de col·leccionar sistemàticament objectes d’un interès històric o artístic especial, o simplement rars.
En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…
canceller
Signatura del primer canceller reial conegut, Berenguer de Palou, document de Jaume I del 1218
© Fototeca.cat
Política
Història
Dret constitucional
Títol de determinats alts funcionaris o ministres a diverses corts o estats.
Com a funcionari encarregat de la correspondència i de l’arxiu reials o papals, té el seu antecedent en la burocràcia romana, sobretot la del Baix Imperi A través de la cúria papal, on l’ofici pot ésser rastrejat des del segle V, les seves funcions passaren a l’organització estatal carolíngia, generalment en mans d’alts personatges eclesiàstics de la cort, encarregats de segellar i de garantir les cartes reials l’arquebisbe de Reims, a França el de Magúncia, a l’imperi Germànic L’organització de les cancelleries com a ram de l’administració és posterior i sorgeix com a imitació de la…