Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
decabrista
Història
Partidari de la conspiració antiabsolutista iniciada a Rússia el 26 (el 14, segons l’antic calendari) de desembre (en rus: dekabr’) de 1825 per tal de destituir el tsar Nicolau I i substituir-lo pel seu germà Constantí.
Fou el resultat d’una situació de descontentament entre alguns sectors de l’exèrcit que consideraven intolerable l’endarreriment de l’organització social i política de Rússia comparada amb la d’alguns estats de l’Europa occidental L’oportunitat per al pronunciament fou donada per la mort, a començament de desembre del 1825, del tsar Alexandre I i els dies d’interregne que transcorregueren fins al nomenament efectiu de Nicolau I El pronunciament, incoherent i poc preparat, fracassà uns quants dels responsables foren afusellats d’altres s’exiliaren i foren amnistitats per Nicolau II
Diego de Velázquez
Història
Conqueridor castellà.
Després de lluitar a Itàlia, anà a Amèrica en el segon viatge de Cristòfor Colom 1493 i participà en la colonització de la Hispaniola El 1509 li fou encomanada la conquesta de Cuba, empresa que inicià el 1511 des de Maisí Fundà, entre altres, les ciutats de Baracoa, Santiago i l’Havana Collaborà amb Bartolomé de Las Casas en la defensa dels indis i inicià la introducció d’esclaus Envià les expedicions de Francisco Fernández de Córdoba i de Juan de Grijalva al Yucatán, sense resultats importants A partir del 1519 es dedicà a combatre el creixent prestigi d’Hernán Cortés, l’expedició del qual…
Jean Jaurès
Jean Jaurés
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític occità.
Fou professor de filosofia a la Universitat de Tolosa Llenguadoc Acceptà els postulats econòmics del marxisme, però propugnà un socialisme amb finalitats essencialment ètiques Fundador del partit socialista francès 1901, fou diputat des del 1902 fins que morí, fundador del diari L'Humanité 1904 i defensor de la unió dels diferents grups socialistes francesos en un sol partit No acceptà la dictadura del proletariat i considerava que els obrers pertanyen a una tradició cultural i que, concretament els francesos, són hereus dels corrents revolucionaris que arrenquen de la Revolució…
Guillem August Tell i Lafont
Guillem August Tell i Lafont
© Fototeca.cat
Història
Història del dret
Literatura catalana
Advocat, notari i escriptor.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , Joventut , Pèl & Ploma , Semanario de Mataró 1883 i Catalunya, entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets com Enfilall , entre d’…
,
insurrecció reialista
Història
Aixecament esdevingut al Principat de Catalunya l’any 1822.
L’oposició absolutista al règim liberal instaurat el 1820 per l’alçament de Riego provocà la revolta armada, de guerrilles disperses, que sovint recollien les experiències i els homes de la guerra contra Napoleó i que només a Catalunya, al País Basc i a Navarra tingueren una veritable organització Després d’intents com el de Manresa juliol del 1821 i de l’aparició de partides soltes al començament del 1822, la vertadera insurrecció organitzada esclatà simultàniament en diversos punts del Principat a mitjan abril del 1822, obra de la xarxa conspiradora muntada pel grup absolutista refugiat a…
Conspiració de l’Ascensió
Conspiració de l’Ascensió Execució dels revoltats segons un gravat del llibre de Raimundo Ferrer Relacion de lo ocurrido en la gloriosa muerte que el dia tres de junio del año 1809 sufrieron en Barcelona baxo la tirania francesa los cinco heroes… Joaquin Pou … Juan Gallifa … José Navarro … Juan Massana … Salvador Aulét … (1814)
Història
Complot preparat a Barcelona la nit de l’11 al 12 de maig (diada de l’Ascensió) a fi de deslliurar la ciutat de les forces napoleòniques que la tenien ocupada des del començament del 1808.
Aquesta conspiració, en la qual hi havia implicades nombroses persones militars, eclesiàstics i civils, no arribà a esclatar perquè un dels oficials italians de l’exèrcit napoleònic que havien de facilitar l’accés dels miquelets del Llobregat al castell de Montjuïc es posà al servei de la policia afrancesada i féu possible la detenció dels principals conjurats, cinc dels quals Joaquim Pou i Joan Gallifa —sacerdots—, Josep Navarro, Salvador Aulet i Joan Maçana foren jutjats per un consell de guerra i foren executats a la Ciutadella pel juny del 1809 El 1909 les seves restes foren traslladades…
Borgonya
Evolució dels dominis de la casa de Borgonya del 1363 al 1477
© fototeca.cat
Història
Estat dinàstic, format pels dominis adquirits per la branca de la casa de França (Valois), que el 1363 fou investida del ducat de Borgonya.
El duc Felip l’Ardit mort el 1404 inicià el procés d’aglutinació, sota el domini dels ducs de Borgonya, de territoris feudataris del Sacre Imperi Romanogermànic i del regne de França, els quals donaren origen, al s XV, a una entitat nova, intermediària entre ambdues potències, els futurs Països Baixos El matrimoni d’aquell 1369 amb Margarida morta el 1405, filla i hereva del comte de Flandes Lluís II de Male mort el 1384, li aportà els comtats de Flandes —amb Malines i Anvers—, Borgonya, Artois, Nevers i Rethel, als quals uní per compra 1390 el comtat de Charolais Llur fill, Joan Sense Por,…
l’Onze de Setembre
Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les constitucions del Principat de manera…
Felip IV de Castella
Moneda amb l’efígie de Felip IV de Castella
Österreichische Nationalbibliothek
Història
Rei de Castella (1621-65), de Catalunya-Aragó (Felip III, 1621-65) i de Portugal (Felip III, 1621-40).
Era fill de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria Als deu anys fou casat amb Isabel de França, però no hi cohabità fins el 1619 De molt jove fou influït per Gaspar de Guzmán , comte duc d’Olivares, el qual l’induí a menysprear el pacifisme de Felip III i a desitjar l’hegemonia de Castella a Europa En pujar al tron, Felip IV confià el poder a l’oncle del comte duc d’Olivares, Baltasar de Zúñiga i, quan aquest morí 1622, al mateix comte duc Aquest es convertí en el seu privat omnipotent, i el rei, més actiu que el seu pare, es reservà les funcions de caràcter burocràtic Aconsellat pel…
Cristòfor Colom
Monument al navegant Cristòfor Colom, a Barcelona
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Navegant.
El seu origen i l’any del seu naixement són controvertits La tradició, en part sostinguda per documentació escrita, el fa nascut a Gènova, tesi sovint contestada per altres hipòtesis, entre les quals la d’un possible origen català, avalades també per la corresponent documentació De molt jove s’embarcà com a agent comercial i, després, com a pilot, i navegà per la Mediterrània El 1476, en un viatge a Anglaterra, fou atacat per pirates i arribà nàufrag a Portugal, on s’establí en el comerç de sucres per compte de la firma Centurione a Gènova per aquest temps navegà cap al nord fins a Islàndia,…