Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
tractat de Villafáfila
Història
Acord entre Ferran el Catòlic i el seu gendre Felip el Bell que tingué lloc a Villafáfila (Zamora) el 27 de juny de 1506.
En aquest tractat Ferran, cedint a les pressions del seu gendre i de la noblesa castellana, renuncià al govern de Castella La regència fou assumida per Felip el Bell, però la seva mort deixà sense efecte el tractat i Ferran la recuperà
Bretislau II de Bohèmia
Història
Duc de Bohèmia (1037-55).
Fill i successor d’Udalric I Ocupà Polònia 1038-41, però les pressions de l’emperador romanogermànic Enric III l’obligaren a abandonar-la i s’emportà el cos de sant Adalbert El 1054 establí la successió a favor del representant de més edat dels premíslides
Boemond III d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1160-1201).
Fill de Constança d’Antioquia i de Ramon de Poitiers Fou derrotat i fet presoner 1164 per Nūr-al-Dīn, que s’apoderà d’Harrim passà a Bizanci, on prestà vassallatge 1165 Les incursions de Saladí reduïren enormement el principat També hagué de sotmetre's a les pressions 1194 de Lleó II de la Petita Armènia
tractat de Shimonoseki
Història
Pacte signat entre el Japó i la Xina, el 8 de maig de 1895, a la ciutat de Shimonoseki, pel qual es posà fi a la primera guerra sinojaponesa.
El Japó imposà la independència de Corea sota la seva influència, i obtingué les illes de Formosa i Pescadors, beneficioses concessions comercials i una indemnització considerable Les pressions russes el feren renunciar a la península de Liaodong, que la Xina ja li havia cedit, i així s’inicià una rivalitat que ocasionà la guerra russojaponesa 1904
Constantí VIII
Història
Emperador bizantí (976-1028), fill de Romà II i de Teòfan.
Proclamat emperador de dret 963, fou associat al seu germà Basili II 976, el qual exercí l’autoritat En morir aquest 1025, deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs El seu regnat i la seva actuació les pressions fiscals provocaren aixecaments populars són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi
Grup Ètnic Alemany de Romania
Història
Organització política romanesa d’ideologia nacionalsocialista.
Fou creat sota pressions de l’Alemanya nazi per mitjà d’un decret amb data 20 de novembre del 1940 Tingué un estatus de persona jurídica i estigué directament subordinat a la capital del Tercer Reich, essent l’únic organisme que representava, del 1940 al 1944, la comunitat de saxons transsilvans Fou dissolt per decret llei del 7 d’octubre de 1944
Gheorghe Tătărescu
Història
Polític romanès.
Advocat i diputat del partit liberal, sota Carles II de Romania fou cap de govern en 1934-37 i en 1939-40, i dimití aquest darrer any arran de l’annexió soviètica de Bessaràbia Ambaixador 1940, el 1946 representà Romania en la conferència de pau de París com a ministre d’afers estrangers 1945-47, càrrec que dimití per les pressions dels comunistes, després de la pujada al poder dels quals 1948 fou empresonat 1950-55
dieta de Worms
Història
Primera assemblea convocada per Carles V a Worms, el 1521.
Malgrat les pressions del nunci GAleandro, hi fou escoltat Luter, ja excomunicat, el qual reconegué les seves obres i es negà rotundament a la retractació que l’emperador li exigia en conseqüència fou publicat contra ell el bannum proscriptionis , que fou mal acollit i no aplicat Carles V hi obtingué l’ajut dels prínceps contra Francesc I, i hi fou nomenat un consell de regència, presidit pel germà de Carles, Ferran, arxiduc d’Àustria, a qui foren assignats els dominis hereditaris dels Habsburg
Gualter I d’Atenes
Història
Duc franc d’Atenes (1308-1311), comte de Brienne (Gualter V: 1296-1311) i de Lecce, senyor de Tebes.
Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina