Resultats de la cerca

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

L’obra més important és Il principe de Maquiavel, veritable teoria política de l’estat absolutista D’entre els catalans destaquen l' Speculum principum , del jurista valencià Pere Belluga, escrit entre el 1437 i el 1441 i dedicat a Alfons el Magnànim, i el Consejo y consejero del príncipe 1559, de Frederic Furió i Ceriol, que dedicà al príncep Felip Felip II, de qui era conseller

El conjunt d’electors constituïa, dins la Dieta Imperial, el collegi d’electors Els electors Kurfürsten eren els prínceps laics i eclesiàstics més importants de l’Imperi Originàriament els prínceps electors foren set, tres d’eclesiàstics l’arquebisbe de Magúncia, que era arxicanceller de l’Imperi pel regne de Germània, el de Trèveris, que ho era pels de les Gàllies i Arle, i el de Colònia, pel regne d’Itàlia i quatre de laics els ducs de Baviera, Francònia, Saxònia —gran mariscal de l’Imperi— i Suàbia El 1150 el duc de Francònia fou reemplaçat pel comte palatí del Rin, i el de Baviera, pel…

Era fill del vescomte Geribert i d’Ermengarda, filla del comte Borrell II Casat de primer amb Dispòsia de Sant Martí morta el 1030, de la qual tingué dos fills, Bernat, clergue, i Geribert, i després amb Guisla, filla de Gombau de Besora, de la qual n’hagué tres més Gombau, Arnau i Ramon Els seus lligams familiars expliquen els nombrosos feus que posseí i regentà arreu del comtat de Barcelona, sobretot al delta del Llobregat, al Vallès i a l’Alt Penedès i el Baix Penedès, amb territoris com el del castell del Port, la fortalesa de l’antiga ciutat d’Olèrdola, el castell de Sant Martí i d’…

S'educà amb el futur Felip II, sobre el qual tingué un gran ascendent aquest, el 1559, li concedí el principat d’Èboli Sicília i el marquesat de Diano Nàpols El 1568 participà en el consell reial que determinà el confinament del príncep Carles Conseller d’estat, fou cap de la facció contrària a la del duc d’Alba propugnà una política moderada i negociadora als Països Baixos i una solució federalista aragonesa que respectés els furs i els costums dels diferents regnes integrants de la monarquia hispànica

Fill d’ Eduard III d’Anglaterra i de Felipa d’Hainaut, no arribà a regnar per haver premort al pare Es féu famós per les victòries que obtingué sobre els francesos durant la guerra dels Cent Anys, especialment la de Poitiers 1356 Des del 1360 el seu pare li confià el govern d’Aquitània, i dirigí també la intervenció anglesa en els conflictes hispànics guerra entre Castella i Catalunya-Aragó, combinada amb la guerra civil de Castella entre Pere el Cruel, aliat d’Anglaterra, i el seu germà bastard i aspirant al tron Enric de Trastàmara Però l’incompliment dels pactes per part de Pere el Cruel l…

Fill de l’últim príncep sobirà de Hohenzollern-Sigmaringen, Carles Antoni I, es casà 1861 amb la princesa Antònia de Portugal Aquest matrimoni i el fet d’ésser catòlic afavoriren la seva candidatura a la corona d’Espanya, vacant des de l’enderrocament d’Isabel II El 1869 inicià negociacions amb Prim, fet que comportà l’enfrontament francoprussià, però la candidatura no prosperà

Descendia dels reis de Powys i, en conflicte amb els senyors de les marques, li foren confiscades les terres per Enric IV d’Anglaterra, cosa que l’impulsà a la rebellió A causa de la debilitat de la nova dinastia anglesa dels Lancaster, obtingué alguns èxits i difongué la revolta, ja de caràcter nacional, per tot el País de Galles Les lluites de faccions li permeteren de trobar aliats a Anglaterra mateix La rèplica anglesa, sota la direcció del príncep de Galles Enric el futur Enric V d’Anglaterra, començà el 1409 Encara que perdé posicions importants, resistí fins a la mort