Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Josep I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1750-77).
Era fill de Joan V i de Maria Anna d’Àustria Deixà el govern a les mans del ministre Pombal, que dugué una política reformista típica del despotisme illustrat L’atemptat contra el rei el 1758 donà pretext a Pombal per a expulsar, processar i executar alguns aristòcrates Un atac de feridura obligà el rei a nomenar regent la seva muller, Maria Anna Victòria d’Espanya 1776
Josep de Castellví i d’Alagó
Història
Primer marquès de Vilatorques (1680).
Fill del governador de València i lloctinent interí del Regne 1663-64 Basili de Castellví i de Ponç Fou menino de Carles II Essent governador de la ciutat i del Regne de València féu processar i garrotar el bandoler —exfrare augustinià— Pere Antoni Ribera , dit el Frare , i l’arquebisbe Joan Tomàs de Rocabertí l’excomunicà juntament amb la resta del tribunal i la ciutat de València i no aixecà la pena fins que Castellví fou multat i sotmès a una pública i humiliant pena corporal de mans del mateix arquebisbe Fou lloctinent de Mallorca 1691-98 i membre del Consell d’Aragó Aplegà a València…
Camille Desmoulins
Història
Política
Polític francès.
Advocat des del 1785, fou un dels més importants escriptors polítics demòcrates de la Revolució Francesa, abans de la qual havia escrit La Philosophie du peuple français 1788 i France libre 1789 En saber-se la destitució de Necker 12 de juliol de 1789, fou un dels oradors populars més enardits als jardins del Palais-Royal, residència del duc d’Orleans, de qui esdevindria un agent polític A l’estiu publicà el Discours de “la Lanterne” aux Parisiens i, del novembre del 1789 al juliol del 1791, el periòdic “Les révolutions de la France et de Brabant”, de caràcter declaradament esquerrà Molt…
Manuel de Godoy y Álvarez de Faria
Història
Estadista extremeny.
Era un hidalgo que el 1784 s’enrolà en els guàrdies de corps a Madrid, on féu amistat amb els prínceps d’Astúries, sobretot amb la futura reina Maria Lluïsa, de qui hom diu que fou amant Això i els seus dots polítics feren possible una ràpida carrera, i el 1792 substituí Aranda com a primer ministre de Carles IV Inicià la guerra contra la França revolucionària 1793-95, en la qual abandonà Catalunya a les seves forces, desguarnida d’homes i de material Però després s’alià amb França, fet que ocasionà dues guerres amb Anglaterra 1796-1802 i 1804-08, causa del desballestament del circuit…
atemptats de l’agost de 2017 a Barcelona i Cambrils
Història
Dret
Atemptats perpetrats l’agost del 2017 a Barcelona i a Cambrils per terroristes que es reivindicaven com a islamistes.
A les cinc de la tarda del dia 17, una furgoneta envestí els vianants de l’espai central de la Rambla de Barcelona des de la plaça de Catalunya Al pla de la Boqueria, el conductor abandonà el vehicle i fugí amb un cotxe robat després d’haver-ne assassinat el conductor, i quatre dies més tard, el 21, fou abatut per la policia a Subirats Alt Penedès Hores després, l’autoanomenat Estat Islàmic EI reivindicà l’autoria de l’atemptat A la una de la matinada del 18 d’agost, a Cambrils, els mossos d’esquadra abateren en un tiroteig cinc presumptes terroristes quan intentaven un nou atropellament…
Augusto Pinochet Ugarte

Augusto Pinochet Ugarte
Història
Militar
Política
Militar i polític xilè.
Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…