Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
allotjament
Història
Hostalatge que la població civil estava obligada a proporcionar als soldats en temps de guerra.
Sistema d’aquarterament molt utilitzat per les monarquies europees durant els s XVI i XVII, i que sovint fou causa de xocs greus entre els soldats i la població local, ja que la presència de tropes, sovint sense soldada i generalment formades per mercenaris estrangers, anava seguida sempre de saqueigs, destruccions de collites, robatoris i assassinats Quan els monarques hispànics començaren d’organitzar els exèrcits mercenaris característics de l’Europa moderna, es produïren les primeres tensions entre les autoritats catalanes i les castellanes a propòsit dels allotjaments A través dels…
Consell de Flandes
Història
Òrgan de govern de la casa d’Àustria per a regir els Països Baixos.
El 1555 Carles I el creà per tal de proporcionar a Felip II, desconeixedor dels Països Baixos, un instrument idoni per a governar el territori El componien quatre consellers flamencs, però més tard hi ingressaren consellers castellans El 1628 fou reorganitzat del tot Fou suprimit el 1720, quan la totalitat dels Països Baixos deixà de formar part de la monarquia hispànica
ciutat lliure
Història
Títol de set ciutats de l’imperi romanogermànic: Basilea, Colònia, Espira, Estrasburg, Magúncia, Ratisbona i Worms.
Prestaven jurament a l’emperador i no pagaven imposts regulars l’única obligació militar era de proporcionar un contingent per a acompanyar l’emperador a la coronació de Roma Llurs prerrogatives anaren desapareixent a partir de la darreria del s XV Quan, el 1815, Frankfurt del Main, Lübeck, Bremen i Hamburg foren admeses a la confederació germànica, tot reconeixent-los llur estatut antic, prengueren el nom de ciutats lliures Danzig ho fou també entre el 1920 i el 1939
Gil Álvarez de Albornoz
Història
Cristianisme
Cardenal i polític castellà.
Fill de García Álvarez de Albornoz descendent d’Alfons V de Lleó i de Teresa Luna de noble família aragonesa Fou educat pel seu oncle Eiximèn de Luna, arquebisbe de Saragossa, que l’envià a Tolosa, on, fins el 1325, estudià dret canònic amb Esteve Aubert el futur papa Innocenci VI S'introduí a la cort d’Alfons XI de Castella, afavorit pel seu oncle Eiximèn, que havia estat traslladat a Toledo El 1338 el succeí en la seu arquebisbal i fou designat canceller de Castella El 1340 fou legat pontifici de la croada contra els benimerins Prengué part en la batalla de Salado, al costat d’Alfons XI, i…
Francesc Comte
Literatura catalana
Historiografia catalana
Història
Dret
Historiador i poeta.
Vida Fou notari d’Illa 1544-78 Gaudí d’una bona posició econòmica i feu estades a Barcelona, Tolosa i Narbona El seu cercle de relacions era força ampli conegué el bisbe d’Elna Joan Terés, mantingué una forta amistat amb el metge Lluís Alariu i estigué durant un temps al servei de Jeroni de Pinós-Santcliment, hereu de la biblioteca de Miquel Mai Pinós li degué proporcionar ajuda per a les estades a Barcelona, l’accés a la seva biblioteca i el contacte amb el cenacle literari que reunia al seu entorn i que degué ser determinant en la formació de Comte Joan Pujol, Joan Lluís Vileta i Pere…
, ,
Papers de Salamanca
Història
Nom amb què és coneguda la documentació espoliada a la Generalitat de Catalunya i a organitzacions, entitats i particulars catalans, per les forces franquistes a partir del gener del 1939 i dipositada a l’Archivo Histórico Nacional de Salamanca el 1940.
De manera més genèrica, posteriorment hom s’ha referit amb aquest terme a tota la documentació requisada a diversos territoris de les zones de l’Estat espanyol que restaren al costat de la República durant la Guerra Civil de 1936-39, sobretot al País Basc i al País Valencià La Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos L’organisme sota el qual les autoritats franquistes dugueren a terme la requisa fou la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos DERD, creada oficialment a l’abril del 1938 pel ministre de governació Ramón Serrano Suñer amb la finalitat de…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…
història
Història
Ciència que s’ocupa de l’estudi dels fets memorables humans, com a conjunt de les actuacions dels homes en el passat, i de la narració d’aquestes actuacions.
Bé que la preocupació crítica per escriure la història amb veracitat és molt antiga i que ha anat donant lloc al naixement d’un seguit de tècniques auxiliars de la investigació arqueologia, paleografia, numismàtica, etc, aquesta preocupació no es pot confondre amb la reflexió teòrica sobre l’evolució de les societats humanes que hom troba, aïlladament, en figures com la d’Ibn Haldūn i, més sovint, en els corrents progressius de la historiografia europea des del Renaixement fins avui, però que no ha esdevingut encara un estudi científic coherent, amb un cos de doctrina propi Només cal veure…