Resultats de la cerca

Fill segon d’Alfons II Prosseguí la reconquesta i incorporà l’Algarve a Portugal El seu sobrenom prové de les reformes de tipus econòmic

Durant la guerra civil combaté en l’exèrcit parlamentari Es casà amb una filla de Cromwell 1650, i fou nomenat comandant en cap i lord-diputat d’Irlanda, on prosseguí l’expropiació i trasplantació de nous propietaris 1652-53 La restauració del 1660 posà fi a la seva carrera política

Féu dos viatges el 1482 i el 1484 per la costa occidental d’Àfrica En el curs del primer descobrí la desembocadura del riu Congo i inicià les relacions de Portugal amb el rei del Congo prosseguí fins al cap de Santa Maria Durant el segon arribà fins al cap de Creu

Fill de Leopold I, prosseguí la guerra de successió a les corones hispàniques a favor del seu germà, l’arxiduc Carles Carles VI Així mateix, per evitar que els suecs es posessin al costat de França, signà un acord amb Carles XII de Suècia a favor dels protestants Era casat amb Guillemina Amàlia de Brunsvic

Succeí Pere I Consagrat a Peterburg 1833, prosseguí la centralització política, en crear un senat en el qual foren representades les dotze tribus del país 1831 Continuà mantenint bones relacions amb Rússia, que el sostingué en les guerres amb Turquia —la qual envaí el territori diverses vegades— i Àustria Poeta notable, es destacà amb el poema Gorski Vienac , bé que també conreà l’èpica i el drama

Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570

Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia

Lluità a la primera guerra Carlina a la vall del Segre, al Solsonès i a la Noguera El 1834 dominava la zona de Ponts, i el seu prestigi semblava destinar-lo a substituir en el comandament suprem el general Juan Antonio Guergué, però fou designat Ignasi Brujó Ocupà Àger 1835 Fou sorprès a Vilanova de Meià pel coronel Niubò l’any 1836 i afusellat a Cervera La seva partida prosseguí la lluita, conduïda pel seu fill Josep Borges

Fill de Miquel IX, mort el 1320 Causà involuntàriament la mort del seu germà Miquel i fou, per aquest fet, desposseït del dret a la successió entorn seu, però, es formà un partit, dirigit pel futur emperador Joan VI Cantacuzè, que originà la guerra civil 1321 Aconseguí ser associat a l’imperi 1325 i obligà el seu avi Andrònic II a abdicar 1328 Lliurà el govern a Joan Cantauzè Durant el seu regnat prosseguí l’avanç dels turcs i dels serbis, però restablí l’autoritat bizantina sobre Quios i Lesbos

Fill de Merenre Antiemsaf I, tingué el regnat més llarg de la història egípcia Amb ell s’acaba el Regne Antic Prosseguí la política expansionista a la Baixa Núbia, amb diverses expedicions dirigides per personatges preeminents del nomós I de l’Alt Egipte Herkhuf, Sabni i, sobretot, Pepinakht Una altra expedició anà al Sinaí a la recerca de turqueses A l’interior s’accentuà el progressiu debilitament del poder reial, i al final del regnat els governadors de les províncies eren pràcticament independents Bastí la seva piràmide a Sakkara, actualment en molt mal estat