Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Ranavalona II de Madagascar
Història
Reina de Madagascar (1868-83).
Muller de Radama II, succeí la reina Rasoherina 1868 Convertida al protestantisme, signà diversos tractats de cooperació amb França i Anglaterra i modernitzà l’administració i l’exèrcit El 1881 entrà en conflicte amb França, que ocupà Majunga i Tamatave 1883
Cristià III de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i de Noruega (1534-59).
Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa
Isabel de França
Història
Reina de Castella i de Catalunya-Aragó, filla d’Enric II de França i de Caterina de Mèdici.
Fou la tercera muller de Felip II de Castella Promesa del príncep de Girona i Astúries, Carles, en morir Maria Tudor hom estipulà el seu matrimoni amb Felip II, considerat com a garantia del tractat de Cateu-Cambrésis 1559 i com a aliança contra el protestantisme
Robert Spencer
Història
Polític anglès.
Comte de Sunderland Fou secretari d’estat de Carles II 1679-80 i formà part de l’oposició protestant contra Jaume II Quan aquest fou rei, passà al seu servei i es convertí al catolicisme 1688 Aviat canvià de bàndol, collaborà a l’adveniment de Guillem III i tornà al protestantisme
Ulric I de Württemberg
Història
Duc de Württemberg (1498-1519 i 1534-50).
La seva política fiscal provocà una revolta camperola, que conclogué amb l’acord de Tübingen 1514, pel qual concedí franquícies als revoltats Expulsat temporalment del seu ducat 1519-34 per la Lliga Suaba, es convertí al protestantisme Formà part de la Lliga d’Esmalcalda contra Carles V però, vençut, hagué d’acceptar l’Ínterim d’Augsburg 1548
Maria II d’Anglaterra
Història
Reina d’Anglaterra, d’Irlanda i d’Escòcia.
Filla gran de Jaume II i de la seva primera dona, Anne Hyde, fou educada dins el protestantisme Es casà amb Guillem d’Orange , i passà a residir als Països Baixos A conseqüència de la Revolució del 1688 fou proclamada reina pels seus drets hereditaris, mentre que el seu marit ho era per invitació del parlament Deixà el govern a mans del seu marit
Maximilià II
Història
Rei de Bohèmia (1562) i d’Hongria (1563) i emperador d’Alemanya (1564-76).
Fill de Ferran I i d’Anna Jagillo Participà, juntament amb l’emperador Carles V, en les campanyes contra França 1544 i contra els protestants 1547 Elegit rei de romans a Frankfurt 1562, fou coronat emperador el 1564 La seva política interior fou tolerant expansió del protestantisme, i en l’exterior pactà una treva de vuit anys amb els turcs, en canvi del pagament anual d’un tribut 1569
Nicolas Perrenot de Granvelle
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme
Carles IX de Suècia
Història
Regent i rei de Suècia (1607-11).
Fill tercer de Gustau Vasa, combaté el seu nebot Segimon, rei de Polònia i hereu del tron suec a la mort de Joan III 1592, amb l’ajut del poble suec, hostil a un rei catòlic El vencé a Stångelro 1598, però no fou coronat fins el 1607, per l’oposició de la noblesa Sostingué guerres poc afortunades amb Polònia 1605, amb Rússia i amb Dinamarca 1611 Desenvolupà la indústria metallúrgica i fou un acèrrim defensor del protestantisme
Stephen Gardiner
Història
Cristianisme
Eclesiàstic i polític anglès.
Secretari de Wolsey, fou enviat a Roma 1528 per obtenir el divorci d’ Enric VIII i de Caterina d’Aragó Secretari d’estat i bisbe de Winchester 1531, es declarà partidari del poder reial enfront del papat en l’obra De vera obedientia 1535 Restà, però, lligat a la doctrina catòlica, lluità contra la influència de Cromwell i fou el capdavanter de l’oposició al protestantisme Sota el regnat d’ Eduard VI fou empresonat 1548 i deposat de la seu episcopal 1551 Restablert per Maria Tudor , fou nomenat canceller 1553 Maldà per tornar Anglaterra a la submissió papal, i a Palinodia 1554…