Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
departament de Proveïments
Història
Organisme creat per decret de la Generalitat de Catalunya el 6 d’octubre de 1936.
Fins aleshores, l’organització de l’abastament havia estat a càrrec del comitè de Proveïments i de la conselleria d’agricultura Fou dirigit per membres de la CNT fins al mes de desembre del 1936 El nou conseller, Joan Comorera PSUC, impulsà la creació de cooperatives de distribució i reduí el paper dels sindicats en aquesta funció Per l’agost del 1937 hi hagué una altra reestructuració que separà més clarament les seves funcions de les del departament d’economia i agricultura als quals estava estretament lligat Fou dissolt el 6 de gener de 1938 i les seves funcions passaren al…
edil
Història
Magistrat romà, originàriament propi de la ciutat de Roma.
Vers el 495 aC foren creats els edils de la plebs, dos plebeus encarregats de la cura dels edificis on hom es reunia per als plebiscits El 376 aC hi foren afegits els edils curuls, patricis, que s’encarregaven de la policia municipal, salut pública, control de queviures i preus dels mercats, i de les obres públiques carrers, clavegueres i edificis públics, com també de l’organització dels espectacles i dels proveïments de la ciutat L’any 44 aC, Juli Cèsar creà els edils ceriales , especialment encarregats dels proveïments, que duraren fins al s III dC De Roma el…
eparca
Història
A l’imperi Bizantí, prefecte de Constantinoble.
Era el representant suprem del senat de la ciutat, responsable de l’ordre i els proveïments i de l’administració de la justícia Al s XIII, el càrrec passà a ésser honorífic
Francesc Montaner
Història
Guerriller.
El 1822 s’alçà al capdavant d’una important partida reialista Derrotat per Rotten, passà als afores de la Seu d’Urgell, on hostilitzà els liberals que assetjaven la ciutat, en un intent d’introduir-hi proveïments i armes
Antoni de Ferrater i Soler
Història
Polític i ciutadà honrat de Barcelona.
Fill de Josep de Ferrater i Gendre Des del 1805 fou regidor de l’ajuntament de Barcelona Amb l’ocupació francesa, fou l’únic regidor que jurà fidelitat a Josep Bonaparte, i fou nomenat regidor en cap de l’ajuntament afrancesat 1809-12 En ésser oficialment incorporada Catalunya a França 1812, fou arraconat, però restà com a membre del consell municipal i s’ocupà del servei de proveïments de la ciutat Fou avi d’Esteve de Ferrater i de Janer
David Glasgow Farragut
Història
Militar
Almirall nord-americà de família ciutadellenca.
De molt jove ingressà a l’armada Al costat dels estats federats del nord, tingué un paper destacat en la guerra de Secessió el 1861 blocà la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per evitar els proveïments al Sud conquerí Nova Orleans 1862, i aviat tota la línia del Mississipí, en collaboració amb el general Grant La seva fama es deu, sobretot, a la conquesta de la badia de Mobile 1864, que constituïa un important arsenal sudista A Ciutadella té un monument dedicat
Vàlia
Història
Rei visigot (415-418).
Successor d’Ataülf i Sigeric En canvi de proveïments de blat romà, tornà Galla Placídia a Roma i combaté com a auxiliar de l’Imperi a la península Ibèrica contra els sueus, els alans de la Lusitània i els vàndals silingis de la Bètica 416-418 Signà un pacte d’amistat foedus amb Roma, en virtut del qual posà el seu exèrcit al servei de l’Imperi, en canvi del reconeixement de la possessió de les terres ocupades a Aquitània, amb capital a Tolosa
Josep Miret i Musté
Història
Política
Polític.
Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp
Valeri Mas
Història
Anarcosindicalista.
Un dels representants de la CNT en el comitè de proveïments els primers mesos de la guerra civil de 1936-39, substituí Marià RVázquez en la secretaria del comitè regional de la Confederació Regional del Treball de Catalunya novembre del 1936 - maig del 1937 Arran dels Fets de Maig del 1937, passà a formar part del govern provisional de la Generalitat 5 de maig - 28 de juny de 1937 com a conseller de serveis públics, economia i sanitat i assistència social Posteriorment, fou un dels creadors del consell del MLE Perpinyà, març del 1939
Josep Juan i Domènech
Història
Política
Anarcosindicalista, conegut com a Josep J. Domènech.
Obrer del ram del vidre de Barcelona, fou, en nom de la CNT, conseller de proveïments setembre-desembre del 1936, de serveis públics del desembre del 1936 a l’abril del 1937, d’economia, serveis públics, sanitat i assistència social abril del 1937 i de nou de serveis públics abril-maig del 1937 Posteriorment passà a la secretaria del comitè regional de la CRT de Catalunya del juliol del 1937 al gener del 1939 A l’exili s’alineà amb la CNT “política”, que tingué com a òrgan “España Libre”