Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
guaita
Història
Funcionari que a Mallorca tenia cura de la vigilància de torres i talaies de la costa.
El càrrec, creat el 1334 i revalidat el 1595, era proveït pels jurats Fou suprimit amb la Nova Planta Era també anomenat talaier
Bernardino Baldi
Història
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià.
Abat de Guastalla, es traslladà a Roma el 1609, i posteriorment fou ambaixador de Francesco Maria Della Rovere, duc d’Urbino, a Venècia Proveït d’una extraordinària erudició -matemàtic, filòleg, filòsof, biògraf, traductor dels clàssics, etc-, destacà sobretot per les seves obres poètiques Nuatica 1585, poema didàctic sobre la navegació, Egloghe 1590, etc
còmit
Història
Transports
Oficial d’un vaixell, responsable tècnic de la navegació.
Tingué al seu càrrec el comandament del vaixell fins al s XVI, que passà a dependre del capità com a cap militar i del patró com a responsable financer de l’empresa, i les seves funcions tendiren a restar reduïdes a la direcció de la maniobra i la propulsió del vaixell i al govern directe dels galiots El càrrec era proveït pel capità general de l’armada Des del s XIV era assistit per un sotacòmit, i als s XVII i XVIII, a més, per un còmit de mitjania Per a la formació de còmits hi hagué a Sevilla s XVII i XVIII un Colegio de Cómitres
capitulació de Pedralbes
Història
Tractat general de pau signat a Barcelona, al monestir de Pedralbes, el 24 d’octubre de 1472 pel rei Joan II de Catalunya-Aragó i representants de la ciutat.
En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la ciutat…
romanització
Història
Lingüística i sociolingüística
Procés d’implantació de l’organització i de la cultura de Roma arreu de l’imperi Romà.
La unitat política donà lloc a la unitat cultural i lingüística que tant havia d’influir, de retop, en la difusió del cristianisme Roma ocupava el centre geogràfic de l’Imperi, que s’estenia a l’entorn de la mar Mediterrània, convertida per als romans en mare nostrum la unitat política s’establí, doncs, al voltant de la seva àrea i fou seguida de la unitat cultural facilitada per l’ús del llatí i les comunicacions que assegurava aquesta mar Així la Mediterrània fou l’eix d’unió per als pobles de l’Imperi Només l’Orient, proveït d’una cultura superior, l’hellenística, mantingué,…
arquebisbat de Tarragona

Mapa de l’arquebisbat de Tarragona
Bisbat
Cristianisme
Història
Demarcació de l’Església catòlica, que té per capital la ciutat de Tarragona.
És seu metropolitana i primada, cap de la província eclesiàstica Tarraconense Es desconeix l’àmbit exacte de la primitiva arxidiòcesi anterior a la invasió àrab quan l’arquebisbe Bernat Tort reestructurà els límits diocesans entre els anys 1146 i 1154 reclamà a la diòcesi de Barcelona el Penedès, fins a Sitges, i a la de Vic tot l’actual arxiprestat de Santa Coloma de Queralt, però els límits es reduïren per la part de Barcelona a la línia que anava de Guimerà a Conesa i les Piles Se li va incloure, en canvi, tot l’arxiprestat de Maldà, que pertangué a Vic fins el 1154 Per la part de la…