Resultats de la cerca

A València, el càrrec era el més important després del dels jurats i des del final del s XV tendí a ésser triennal Tenia tres subalterns o clavaris que regien respectivament la clavaria comuna, la clavaria de censals que tenia cura de pagar les pensions dels censals i la clavaria del quitament per lluir els censals i alleugerir així el deute públic El racional, amb els jurats, síndics i advocats, havia d’elegir el consell general Des del 1418, que el rei introduí el sistema de la ceda, o llista de dotze candidats al càrrec de jurat aprovada per ell, el racional fou…

Era elegit periòdicament —tendia a ésser triennalment— pel Consell de Cent, a Barcelona, o pel consell general, entre l’estament mercader Tenia per missió revisar i liquidar els comptes i cloure'ls perquè la ciutat pogués cobrar dels seus deutors les quantitats oportunes A Barcelona, era ajudat per un caixer del compte ordinari i un escrivà del racional D’ell i del clavari —cap de les finances— depenien tots els oficials relacionats amb la vigilància i el cobrament dels drets municipals

Examinava els llibres dels collidors, receptors i sobrecollidors i redactava una memòria dels deutes Tenia diversos ajudants

El 1419 fou creat el càrrec de mestre racional del Regne de València i sembla que, la mateixa data, també ho fou el del regne d’Aragó El del Principat tenia jurisdicció sobre les Balears i sobre Sardenya Rebia semestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració i els registrava en el llibre de definicions consignant-hi les messions o pagaments i les rebudes o ingressos del patrimoni reial De caràcter vitalici, el càrrec tendí a restar vinculat a una família, com els Escrivà de Romaní, al Regne de València, o els Gralla, al Principat Des del darrer terç del segle XVI…

El càrrec —anàleg al que havia estat creat, el 1283, a Sicília per Pere el Gran— fou introduït a la fi del segle XIII i regulat el 1344 per les Ordinacions de Pere III, per les quals el mestre racional esdevenia un dels quatre grans oficials o dignataris de la cort, juntament amb el majordom, el camarlenc i el canceller Portador de la comptabilitat de tota la corona, fou al segle XV el personatge més important del consell reial, fins a la creació, el 1493, del Consell d’Aragó, que fou substituït pel tresorer general

El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…

Fou un dels principals collaboradors de Pere III de Catalunya-Aragó en la redacció de la seva crònica personal, en la qual ja participava el 1371 El ple de la seva intervenció correspon al 1375, segons la lletra que el rei li adreçà aquell mateix any donant-li normes molt concretes sobre la redacció del text Posteriorment continuà la seva collaboració, que, després d’una interrupció, fou represa a partir del 1385 Bibliografia Bòscolo, A Bernat Descoll, funcionari i cronista del rei Pere el Cerimoniós Barcelona, Rafael Dalmau Editor, 1975 Gubern i Domènech, R “Notes sobre la redacció de la…

Amic de Joan Boscà, del matrimoni del qual fou testimoni 1539, assistia regularment a les tertúlies literàries a casa seva i fou recordat afablement per Garcilaso de la Vega i per Diego Hurtado de Mendoza en llurs poesies Amic de l’almirall Ferran de Cardona-Anglesola, duc de Somma, i de la seva muller, actuà de mitjancer en les petites rivalitats entre aquests i el lloctinent de Catalunya Francesc de Borja És pare del poeta  Galceran Durall i d’Aguilar El catedràtic Rafael Mambla el cità entre els personatges influents de Barcelona 1540

Aconsellava els jurats i els oficials reials, i el seu dictamen era decisiu en les qüestions econòmiques i administratives Nomenava els jurats, el racional, el síndic, els advocats i altres oficis municipals Fou organitzat per Jaume I el 1245 i ratificat aquest o modificat lleugerament el 1266, el 1418, el 1510 i el 1633 Era constituït bàsicament per més de 130 consellers, però el nombre varià amb el temps quatre per cada una de les dotze parròquies de València, dos per cada un dels oficis aprovats, quatre lletrats, quatre cavallers i els sis jurats cessants Els representants de…

Fou confirmada de nou el 1453 a Galceran de Corbera, mestre racional i president de Sicília, que la comprà a Beatrice Arezzo El 1622 passà als Filingeri, prínceps de Cutò