Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
rebel·lió dels Taiping
Història
Important revolta de caire social i polític duta a terme a la Xina entre el 1851 i el 1864 i que contribuí a la caiguda de la dinastia manxú.
En fou l’inspirador Hong Xiuquan 1814-64, un visionari amb una educació cristiana protestant superficial, que es proclamà ‘rei celestial’, i donà el nom de Taiping ‘gran pau’ als seus seguidors Amb un missatge místic i collectivista, s’atragué una munió de camperols i obrers Els Taiping, que establiren la capital a Nanquín, suportaren la llarga lluita, malgrat llur desorganització, fins que foren anihilats per les tropes manxús, ajudades pels nord-americans i els anglesos Hong Xiuquan se suïcidà i més de 100 000 revoltats foren morts
Ròmul Augústul
Història
Darrer emperador romà d’Occident (475-76).
Fill del patrici Orestes —rebel a l’emperador Juli Nepos—, el seu pare el féu proclamar emperador, bé que es reservà per a ell l’exercici del poder Vençut Orestes, fou deposat per Odoacre i relegat a Nàpols
Ōrmazd IV
Història
Sobirà sassànida de Pèrsia, successor de Cosroes I el Gran.
Malvist pels nobles per la seva tolerància amb els cristians i les classes populars, durant la guerra contra Bizanci 581-590 fou traït pel general rebel Bahrām Čobēn i condemnat a mort amb el consentiment del propi fill, Cosroes II
Abimèlec
Història
Bíblia
Rei de Siquem.
Fill de Gedeó i d’una concubina, es digué que matà 70 fills del seu pare per tal de proclamar-se rei Els siquemites intentaren de rebellar-se contra ell, però Abimèlec anorreà la revolta Morí mentre assetjava la ciutat rebel de Tebés Apareix al llibre dels Jutges
Caterina Albert
Història
Filla de Felip Albert i de Violant de Cardona, casada amb el comte Hug Roger III de Pallars.
Presentà durant tres anys al castell de València d’Àneu la darrera resistència a les forces d’ocupació del comtat de Pallars forçada a rendir-se 1491, passà a França, on s’havia refugiat el seu marit Fou declarada rebel i hom ordenà la confiscació dels seus béns per sentència reial
Marc Cassià Latini Pòstum
Història
Usurpador de l’imperi Romà (259-269 dC).
General de Valerià i de Galliè, traí aquest darrer i li assassinà el fill, alhora que es feia proclamar emperador A la Gàllia obtingué victòries importants contra els bàrbars i, a Magúncia, vencé el rebel Ulpi Corneli Lelià Però fou ajusticiat pels seus soldats, que no suportaren la dura disciplina que els imposava
Pere d’Antist
Esgrima
Història
Mestre d’esgrima d’Alfons el Benigne, de Pere el Cerimoniós i dels fills d’aquest, Joan i Martí; fou també porter reial.
El 1336 fou enviat pel rei Pere a Utiel amb altres consellers seus a fi de parlamentar amb el noble rebel Pere de Xèrica els missatgers foren empresonats per aquest, tret d’Antist, que pogué fugir i avisar el rei de la trampa preparada contra ell mentre esperava, desprevingut, en terres de Pere de Xèrica, llur retorn
Andrés Eloy Blanco
Història
Literatura
Política
Poeta i polític veneçolà.
Rebel a la dictadura de Juan Vicente Gómez, fou empresonat i s’exilià Participà en la revolució del 1945, fou president de l’Assemblea Constituent i ministre Posteriorment s’exilià a Mèxic Fou poeta modernista després seguí els moviments d’avantguarda, amb un autèntic contingut popular Tierras que me oyeron 1921, Canto a España 1923, Barco de piedra 1937, A un año de tu luz 1950, etc
Joan II de Portugal
Història
Rei de Portugal (1481-95).
Fill d’Alfons V, reprimí durament la noblesa rebel Féu condemnar a mort 1470 el duc de Bragança Ferran i ell mateix matà 1470 el duc de Viseu, Joan, germà de la reina Elionor, muller seva, perquè havia conspirat Mantingué la pau amb Castella, la qual cosa li permeté de dedicar-se a l’organització d’expedicions marítimes Rebutjà els serveis de Cristòfor Colom
Jugurta
Història
Rei dels númides, fill de Mastanàbal i nebot de Micipsa.
En morir aquest 118 aC havia de compartir el tron juntament amb els seus cosins Adèrbal i Hièmpsal, però, segons la tradició, occí Hièmpsal i, després de diverses conjures, s’apoderà dels dominis que el senat de Roma havia adjudicat a Adèrbal 112 aC Amb aquesta actitud rebel provocà la ira de Roma, que li declarà la guerra descrita per Sallusti Crisp Vençut per Mari, després d’una contesa llarga i dura, fou portat a Roma, on fou executat