Resultats de la cerca
Es mostren 149 resultats
ducat de Bretanya
Història
Títol principesc, no reconegut pels reis de França fins el 1297.
L’emperador Lluís el Piadós establí com a duc de Bretanya el bretó Nominoe No obstant això, el títol de duc no correspongué a una realitat permanent i efectiva fins al final del segle X, quan Conan I el Borni, comte de Rennes Roazhon 970-992, reuní Bretanya sota el seu domini i prengué el títol de duc 990 Després de la seva mort 992, però, els reis de França no reconegueren el títol de duc als seus successors, sinó que solien designar-los comtes L’any 1213 el ducat passà a Pere de Dreux, dit Mauclerc , descendent agnat dels reis de França El seu net Joan II mort el 1305 fou elevat a la…
marquesat del Ter
Història
Títol concedit pel pretendent Carles (V), el 1840, a Ramon Cabrera i Grinyó
.
Li fou reconegut per Alfons XII el 1875 Continua en la mateixa família
Clodi Albí
Història
General romà que s’atribuí la dignitat imperial a la mort de Còmmode (193).
Fou sostingut pel senat i reconegut per les províncies occidentals de l’imperi romà
baronia de Montclar
Història
Jurisdicció senyorial, centrada en el lloc de Montclar (Urgell), que al s XIV pertanyia als Ponts i per enllaç (1686) passà als Despujol, marquesos de Palmerola.
Fou reconegut com a títol del regne el 1919 a favor de Josep Maria Despujol i Ricart, marquès de Palmerola
Agnès de Poitiers
Història
Filla de Guillem IX d’Aquitània.
Muller del rei d’Aragó Ramir el Monjo 1134-37 Bé que aquest matrimoni no fou reconegut pel papa Innocenci II, llur filla Peronella esdevingué hereva del reialme
marquesat del Túria
Història
Títol concedit el 1876 pel pretendent Carles (VII), duc de Madrid, al mariscal de camp Josep de Belda i Balart.
Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño
tractat de Troyes
Història
Tractat signat entre Carles VI de França i Enric V d’Anglaterra, el 21 de maig de 1420, en el qual Carles VI, pressionat per Felip el Bo, duc de Borgonya, reconegué Enric V com a hereu del reialme francès, amb la la condició que esposés Caterina de França (filla de Carles VI).
El tractat, que representava el lliurament de França als anglesos i desposseïa dels seus drets el delfí, el futur Carles VII, no fou acceptat per aquest que, a la mort del seu pare 1422, fou reconegut com a rei pels armanyaguesos
Boemond IV d’Antioquia
Història
Príncep d’Antioquia (1201-33).
Primer comte de Trípoli 1187-1233 Fill de Boemond III, fou comte de Trípoli en recollir l’herència de Ramon III mort el 1187 Mort el seu pare 1201, aconseguí d’ésser reconegut definitivament com a príncep d’Antioquia contra el seu nebot Ramon Rupen
Flavi Eugeni
Història
Usurpador de l’imperi Romà (392-394).
Retòric i gramàtic de la cort, a la mort de Valentinià II fou proclamat emperador a instàncies del general franc Arbogast Per cercar un suport, restaurà el paganisme, però no fou reconegut per l’emperador Teodosi, el qual el derrotà al riu Frigidus, on morí
Anna d’Aragó i de Navarra
Història
Filla legitimada de Carles, príncep de Viana, i de María de Armendáriz, senyora de Berbínzana i de Pueyo, muller (1471) de Luis de la Cerda, duc de Medinaceli.
Carles havia donat paraula de casament a María si d’ella tenia descendència 1451, i en un testament 1453 havia reconegut Anna hereva de Navarra Valent-se d’aquests documents, el duc de Medinaceli pretengué infructuosament de reivindicar els drets de la seva esposa al regne navarrès