Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Companyia Marítima de Pesca de Barcelona
Història
Societat mercantil de pesca, amb títol de reial
, establerta a Barcelona el 1789 per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.
Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes
Absalon
Història
Prelat i home d’estat danès.
Fou el principal ajudant del rei Valdemar el Gran en l’obra de redreçament de Dinamarca La seva activitat es dirigí sobretot a la fortificació de costes i a sotmetre o convertir els eslaus occidentals També intentà de neutralitzar la influència alemanya procurant d’introduir la francesa
Pedro Fernández Navarrete
Economia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i economista castellà.
Fou canonge de Santiago de Compostella i secretari reial A Conservación de monarquías y discursos políticos 1626, identificà les causes de la decadència castellana despoblació i abandó de l’agricultura, expulsió dels moriscs, emigració a les colònies, excés de clergues, els mayorazgos, la passivitat econòmica de la noblesa i els excessos fiscals Reclamà el redreçament de l’agricultura, una política de repoblació, la creació d’una marina potent i la circulació de metalls preciosos
caldeu | caldea
Història
Individu d’un poble semita establert a Mesopotàmia a partir del segle IX aC.
Habitaven l’antiga Sumer, zona actualment habitada per llurs descendents, els àrabs de les marjals, i eren organitzats en clans, amb un cap que a vegades podia assolir l’hegemonia Constituïren el nucli de resistència enfront de la dominació assíria, i foren a la base del redreçament babilònic amb la dinastia anomenada caldea o neobabilònica , establerta a partir del 625 aC amb Nabopolassar, la qual sobrevisqué a l’imperi assiri i durà fins el 539 aC Babilònia
William Thomas Cosgrave
Història
Política
Polític irlandès.
Membre del Sinn Féin , participà en la revolta de Pasqua 1916, però posteriorment adoptà posicions més moderades, i donà suport al tractat angloirlandès del 1921 Del 1922 al 1932 fou el primer president executiu de l’Estat Lliure d’Irlanda Les càrregues fiscals que establí per al redreçament econòmic i la repressió contra els republicans el feren impopular, però conservà el control parlamentari fins que el Fianna Fáil escissió del Sinn Féin guanyà les eleccions L’any següent, des de l’oposició, creà un nou partit que esdevingué el gran rival de Fianna Fáil, el Fine Gael , del…
samnita
Història
Individu d’un antic poble itàlic que habità el Samni i les regions adjacents.
Segons la tradició, els samnites, juntament amb els sabins sabí, arribaren al país dels opici i, després de fusionar-se amb aquests, donaren naixença a un poble nou, el dels oscs, un cop acabada la conquesta de la Campània Lingüísticament, els samnites constitueixen, doncs, el grup meridional de la família de l'oscoúmbric, i llur cultura palesa una doble influència de l’Apúlia i de la Campània Conqueridors de Càpua ~421 o 438 aC, posteriorment feren aliança amb els romans, després d’haver lluitat contra ells potser en tres ocasions guerres samnites A partir del 355 aC la intervenció romana…
Cosme I de Toscana
Història
Duc de Florència (1537-74) i gran duc de Toscana des del 1569.
Fill de Giovanni Mèdici dit dalle Bande Nere , d’una branca collateral dels Mèdici Després de l’assassinat del duc de Florència Alexandre I 1537, els consellers Guicciardini, Valori i Acciaiuoli l’imposaren sobre Juli, fill illegítim del duc reconegut per Carles V, en rebé l’auxili per a vèncer els exiliats florentins que tenien el suport de França Cosme s’enfortí en el poder minant les institucions parlamentàries tradicionals es casà amb Elionor de Toledo, filla del virrei de Nàpols 1539, i amb l’ajuda de l’emperador es mantingué enfront de França i de Pau III El 1555 ocupà la república de…
Tutankamon
El faraó Tutankamon (centre) durant la cerimònia de “l’obertura de la boca”
© Corel Professional Photos
Història
Faraó de la dinastia XVIII (~1361-1352 aC).
Durant el seu regnat estigué sotmès als seus consellers —entre els quals destaca Ay, successor seu—, que el feren tornar a l’ortodòxia amoniana i renunciar al culte d’Aton, instaurat per Akhenaton del qual, segons uns, era fill, mentre que, segons uns altres, el seu pare fou Amenhotep III Abandonà Tall Al-Amārna per Tebes, canvià el seu nom Tutankhaton, i el de la seva muller Ankhesenpaaton, que el canvià per Ankhesenamon El canvi ideològic i polític és testimoniat per l’estela de la Restauració, on es descriu la ruïna dels cultes egipcis fora de l’atonià i llur redreçament Fou…
Pierre de Brézé
Història
Polític i guerrer francès.
Participà en la conjura contra Georges de La Trémoille 1433 que portà al poder el comte de Richemont i els angevins Fou creat cavaller, conseller de Carles VII i senescal d’Anjou 1437 Collaborà en l’obra de redreçament del regne francès restà fidel al sobirà en la revolta de la Praguerie 1440, i fou nomenat senescal de Poitou 1441 Lluità contra els anglesos a Normandia 1440-41 i a Guiena 1442 Camarlenc del rei, esdevingué personatge preponderant en el govern Es destacà en la reconquesta de Normandia 1449-51, d’on fou nomenat senescal 1451 Prestà suport contra la casa de York a la…
Enric IV de França
Història
Rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610), comte d’Armanyac, duc de Vendôme i d’Albret i príncep de Bearn, fill de Joana III de Navarra i d’Antoni I de Navarra, duc de Vendôme.
Es casà 1572 amb Margarida, germana de Carles IX de França el 1599 obtingué l’anullació d’aquest matrimoni i es casà amb Maria de Mèdici Es pogué escapar de la matança de Sant Bartomeu 1572 i es feu catòlic, però més tard tornà a dirigir els hugonots El 1584, en morir el duc d’Alençon, germà d’Enric III, esdevingué hereu de la corona, però la Lliga catòlica i Felip II de Castella s’oposaren a la seva candidatura S’alià amb els protestants alemanys i amb Elisabet I d’Anglaterra i assetjà París, però la intervenció espanyola no li permeté d’ocupar París ni Rouen Els estats generals de Blois el…