Resultats de la cerca

Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici…

Institució originària de Castella, els seus antecedents remunten al segle XIII Llavors el govern de les localitats radicava en l’assemblea general de veïns, o consell obert, que rebia preferentment el nom de concejo , el qual elegia els qui havien d’ocupar els càrrecs de govern, en uns llocs coneguts per justicias i en els altres per alcaldes El sistema de règim local no era uniforme, car en un lloc hi havia un o més jutges i diversos alcaldes amb diferent jurisdicció al costat d’aquests hi havia el merino , de nomenament reial Aquells mandataris del concejo tenien atribucions polítiques,…

Gaudia de la simpatia de l’Església Era dirigida per quatre regidors, anomenats després conservadors Els cavallers arribaren a alçar-se en armes, fins que Pere III hagué d’intervenir 1370 i sotmetre les diferències a l’arbitratge de les corts Un dels seus caps fou Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa i de Cantet

Freqüentat de primer per presos socials anarquistes, arran dels fets del Sis d'Octubre serví, juntament amb el “Ciudad de Cádiz”, l’"Argentina” i el “Manuel Arnús” aquest darrer al port de Tarragona, com a centre de detenció dels complicats en la revolta, entre ells el govern de la Generalitat, regidors d’esquerra de Barcelona, diputats i altres personalitats Després del 19 de juliol de 1936 hi foren empresonats molts dels participants o simpatitzants amb l’aixecament militar

Segon marquès de Benavent Fill de Martí de Sabater i Agullana Durant la guerra de Successió residí a Barcelona, però en iniciar-se el setge de 1713-14 fugí a Mataró i es passà al bàndol filipista El duc de Berwick el nomenà cap de la junta provisional administradora del municipi barceloní, i el 1718, en constituir-se l’ajuntament de Barcelona, en fou un dels vint-i-quatre regidors També fou regidor perpetu de Lleida

Fou corregidor de Lleida des de l’any 1761 durant el seu mandat promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres Fruit del seu interès per l’experimentació agrícola en terres comunals, fou, vers el 1763, la creació de l' Acadèmia d'Agricultura de Lleida , de poca durada Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles 1763 Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia 1763 Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’…

Enderrocades en part les muralles i havent fracassat l’ajut del governador de Ciutadella, el batlle de Maó, Jaume Escala, d’acord amb alguns regidors, pactà d’amagat amb l’enemic i li obrí les portes de la vila, en canvi que les cases dels traïdors fossin respectades A més del saqueig, els pirates cremaren l’església parroquial i s’endugueren de 600 a 800 captius Els principals traïdors foren executats a Ciutadella el 24 d’octubre de 1536 Després del saqueig, Maó restà gairebé despoblada, fins que l’erecció del castell de Sant Felip —iniciat el 1554— hi potencià el repoblament i…

El mot potser alludia a la situació benestant dels qui pertanyien al partit borbònic Al País Valencià, la majoria dels nobles foren botiflers, fet que els valgué posteriorment la confirmació dels privilegis Hom podria situar entre els botiflers de Barcelona personatges que en temps de Carles II havien exercit càrrecs virregnals i que havien tingut conflictes amb les institucions del Principat També hi foren bastant nombrosos els aristòcrates i els cavallers del braç militar, i alguns artistes i menestrals enriquits A la resta del Principat, el nombre de botiflers fou més aviat escàs, fins a l…

Són esmentats per primera vegada el 1348 Els corregidors castellans constitueixen, de fet, el resultat de la política reial de tendència absolutista que transpiraven les Partidas d’Alfons X A la fi del s XIII els successors immediats d’aquest sobirà iniciaren la tramesa de jutges reials als municipis, anomenats jueces de salario i jueces de fuera parte , la finalitat dels quals equidistava entre la cosa jurisdiccional i la política Els corregidors toparen a Castella amb l’hostilitat dels concejos , que els consideraren com un greu obstacle per a llur autonomia, però la monarquia els anà…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre amb…