Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
cronologia

cronologia : datació a Catalunya pels regnats dels reis francs
Història
Ciència que té per objecte d’establir les dates dels esdeveniments històrics.
Hom ha seguit diversos sistemes de calcular els anys, generalment a partir d’un fet anterior important, del govern d’un sobirà o d’un cicle que recorre periòdicament Els còmputs més utilitzats en història a diverses èpoques són les eres era, els cicles recurrents , com les olimpíades, o els astronòmics lunar, epacta, lletra dominical, gairebé només d’ús eclesiàstic, i els anys de govern de cònsols romans, de papes i de sobirans, des de llur elecció o coronació o des de la mort del predecessor Al territori que després esdevingué català fou usat fins pels volts del 500 dC el còmput consular…
Elionor de Castella
Història
Reina de Navarra, filla d’Enric II i de Joana Manuel i mare de Blanca I de Navarra.
Fou esposada, el 1372, a Briones, amb Carles III de Navarra , amb el qual es casà el 1373 Separada temporalment del seu marit 1388-95, intervingué activament en la política interna castellana durant els regnats de Joan I i d’Enric III Fou soterrada a la seu de Pamplona
Wenzel Anton de Kaunitz
Història
Estadista austríac, comte i després (1764) príncep de Kanitz-Rietberg.
Fou canceller 1753-92 sota els regnats de Maria Teresa, Josep II i Leopold II, en l’època més brillant de la casa d’Àustria Intentà, endebades, de recuperar Silèsia, i participà en el primer repartiment de Polònia 1772 En política interior fou un representant típic del despotisme illustrat
Mitridates II de Pàrtia
Història
Rei de la Pàrtia (~123-88 a C).
Aconseguí de refer la fortuna del seu país, greument deteriorada pels regnats anteriors, i el 92 aC pactà amb els romans, que, comandats per Sulla, havien arribat a l’Eufrates Durant els últims anys del seu regnat combaté l’imperi dels selèucides, que ja es trobava en una decadència total
Fedre
Història
Literatura
Fabulista llatí d’origen traci.
Fou llibert d’August Escriví cinc llibres de faules sota els regnats de Tiberi, Calígula i Claudi Sejà el processà per allusions fetes en la seva obra El model de Fedre és Isop, amb elements grecs i d’invenció pròpia En l’antiguitat i a l’edat mitjana fou conegut només per un corpus en prosa Romulus o Aesopus latinus , fins al segle XVI, que fou conegut directament
doctrinarisme
Història
Sistema polític que proposava el compromís entre el poder reial i la sobirania popular, a començament del s XIX.
Difós a França a partir del 1815, pretenia d’establir un govern constitucional que equilibrés la llibertat i l’autoritat, la monarquia i el règim representatiu Formulada la teoria per Royer-Collard, el grup polític a què donà lloc desaparegué el 1848 Els doctrinaris espanyols durant els regnats d’Isabel II i d’Alfons XII defensaren la propietat privada, la primacia de l’ordre públic i el respecte a les classes dirigents
Berenguer d’Anglesola
Història
Senyor de la baronia d’Anglesola ( Berenguer III d’Anglesola
).
Gran magnat dels regnats de Jaume I i Pere II Sembla que succeí el seu germà Bernat II vers el 1252 Fou pare de Sibilla, promesa del comte Àlvar d’Urgell el 1256, del qual fou un decidit partidari Es distingí en la conquesta de Mallorca i en la de València, i és un dels signants del repartiment d’aquest regne Lluità també a Múrcia 1266 Fou soterrat a Poblet l’any 1291
Urraca de Castella
Història
Reina de Lleó i de Pamplona i comtessa d’Aragó, filla del comte castellà Fernán González.
Per un acord entre el seu pare i el rei lleonès Ramir II, es casà amb el fill d’aquest, Ordoni III, a la mort del qual es casà amb el rei Ordoni IV I encara, vídua d’Ordoni IV, es casà per tercera vegada, aquest cop amb el rei Sanç II de Pamplona Sobrevisqué al seu marit i intervingué en afers polítics durant els regnats del seu fill, Garcia IV, i del seu net, Sanç III
Romà I
Història
Emperador d’Orient (919-944).
Sota els regnats de Lleó IV i d’Alexandre assolí els graus més alts en el comandament de l’exèrcit Sogre de Constantí VII, es féu associar al poder 919 El seu govern fou positiu signà la pau amb els búlgars i els atragué a l’òrbita de l’Imperi a l’Àsia, aconseguí l’aliança dels prínceps d’Armènia i del Caucas i reprengué l’ofensiva contra els àrabs Obligat a abdicar pels seus fills, es retirà en un convent
Adad-nīrāri III
Història
Rei d’Assíria (810-789 aC).
Fill de Shamshi-Adad V i de la famosa Semíramis, després, de la regència de quatre anys de la seva mare, es llançà a la conquesta de l’estratègica i desunida regió de Síria-Palestina, i aconseguí imposar tribut a Tir i Sidó, Israel i Edom i Damasc La potència, però, del regne d’Urartu, que cobejava també el nord de Síria, es feu sentir poc després, en els regnats dels seus fills i successors Salmanassar IV, Ashur-dan III i Ashur-nīrāri V