Resultats de la cerca

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana

Emigrà a les Canàries als 15 anys Milità en el republicanisme federal i es feu popular per la seva abrandada oratòria Contribuí eficaçment a la renovació urbana de Las Palmas i fou un dels fundadors del barri de Puerto de la Luz, on fundà el Teatro Círculo Cuyàs Aconseguí una fortuna considerable amb aquest local i en empreses comercials d’ultramar, però la pèrdua de les colònies 1898, l’incendi del teatre 1908 i la competència britànica el portaren a la ruïna

La forma d’elecció permetia que cada una de les quatre províncies del Principat hi fos representada, i que la majoria hi tingués cinc representants, i les minories, tres Els càrrecs, retribuïts, eren elegits per dos anys, coincidint amb la renovació de les diputacions provincials El funcionament era assessorat per diferents comissions tècniques Integraren el primer consell, elegit el 6 d’abril de 1914, Enric Prat de la Riba com a president, i Lluís Argemí, Francesc Bartrina, Josep Maria Espanya, Anselm Guasch, Martí Inglès, Josep Mestres, Alfred Pereña i Agustí Riera com a…

Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49

Significà, especialment a Catalunya, l’apropament de la burgesia a l’aristocràcia latifundista dominant també en la nova monarquia Inicialment, els moderats foren coneguts com a estatutistes partidaris de l’estatut reial de Martínez de la Rosa del 1834 o jovellanistes, elements liberals que feren costat al baró de Meer el 1837, després dels avalots populars i de l’època de les bullangues 1836-43 Reberen l’impuls sobretot de la Junta de Comerç de Barcelona Malgrat promoure l’anomenat avalot de les Levites, no pogueren evitar la pujada al poder d’Espartero 1840 Tanmateix, foren els principals…

Comprenien tres documents un tractat polític reconeixent l’estat del Vaticà, un concordat i una convenció financera Pel primer era suprimida la llei de garanties del 1871, no acceptada per Pius IX, i reconegut l’estat del Vaticà El concordat signat representà l’acceptació de l’Església Catòlica com a oficial de l’estat italià, les escoles confessionals, la validesa dels matrimonis canònics, etc Desaparegut el feixisme, la república ratificà el concordat, però posteriorment hom n'ha plantejat la renovació, sobretot d’ençà de l’aprovació de la llei del divorci 1970 El tercer…

Fill de WLiebknecht Aviat esdevingué dirigent de l’esquerra revolucionària de la socialdemocràcia A partir del 1912 fou diputat al Reichstag i, el 1914, en començar la Primera Guerra Mundial, votà per disciplina la concessió dels crèdits de guerra Antibellicista aferrissat, a partir del desembre del mateix any es negà a votar la renovació dels crèdits i començà a organitzar activament la campanya contra la guerra Aquesta actitud li comportà l’exclusió del grup parlamentari i l’empresonament 1916 Fou fundador de la Lliga d’Espàrtac espartaquisme amb Franz Mehring i Rosa…

Propietari d’una fàbrica tèxtil de Manchester, fundà una colònia industrial modèlica a New Lanark Recollí les seves reflexions sobre aquest experiment a Report on the County of Lanark 1824, on denuncià radicalment les conseqüències socials del liberalisme econòmic i descriví una societat ideal que, segons ell, havia de fonamentar-se en petites comunitats on les màquines fossin subordinades als homes i on tothom compartís els fruits del treball Tot i que les comunitats autogestionàries que ajudà a crear a la Gran Bretanya i a Amèrica fracassaren, les seves idees i els seus objectius foren…

Fou senador per Tennessee 1797, jutge del tribunal suprem 1798-1804 i general durant la segona guerra de la independència Foragità els anglesos de Nova Orleans 1815 i els espanyols de Florida 1818 El 1828 fou elegit setè president dels EUA 1828-37 El seu govern, dominat per un partit demòcrata dinàmic, fou anomenat "l’era de Jackson" Defensà l’autoritat federal enfront de l’amenaça de secessió de Carolina del Sud s’oposà a la renovació del privilegi de la banca nacional i el conjunt de les mesures econòmiques que prengué situaren els EUA en la via d’un capitalisme liberal La seva…

Organitzats en grups, el 1907 es produí la primera escissió en separar-se els de tendència més espiritualista, dirigits per Hans Breuer Fins el 1914 s’anaren formant nous grups, en alguns dels quals foren admeses les noies, inicialment excloses, i hom creà grups de cors i danses Els Wandervögel arribaren a tenir 30 000 membres Prohibits pels nazis 1933, foren reinstaurats, amb menys força, el 1946