Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
reparació
Història
Dret internacional
Acabada una guerra, contribució que ha de satisfer l’estat vençut al vencedor, en concepte de rescabalament dels danys materials de la guerra.
Clàusula inclosa en els tractats de pau des del s XVIII, de fet la seva estimació era arbitrària, delimitada únicament per la voluntat del vencedor Els problemes suscitats per la insolvència —sobretot la d’Alemanya en acabar la Primera Guerra Mundial— obligaren a fixar-ne els límits que calia avaluar a partir de les despeses reals de la guerra, de la capacitat de pagament i sota la intervenció collegiada d’altres estats El tractat de Versalles del 1919 excloïa les indemnitzacions en concepte de càstig La conferència de Jalta 1945 les establí a favor de les nacions més aperduades i que havien…
farga de destret
Història
Dret català
Als segles XII-XV, monopoli dels senyors jurisdiccionals, pel qual els habitants del terme d’un castell, una baronia o una quadra eren obligats a adquirir i a reparar les eines de treball a la farga del baró.
A vegades el servei de reparació era pagat mitjançant un cànon anual anomenat lloçol En algun cas, per especial concessió del baró, tingueren aquest dret senyors aloers, limitat, però, a llurs homes Generalment els barons arrendaven la farga a particulars o l’establien en emfiteusi Moltes universitats adquiriren aquest monopoli, que esdevingué una de les fonts d’ingressos d’alguns municipis, fins al decret de Nova Planta 1716
greuge
Història
Dret català
Als països de la corona catalanoaragonesa, als segles XIII-XVIII, reclamació presentada a les corts, en forma de capítol de cort (capítol de greuges), d’abusos o actes il·legals.
Foren atribuïts al mateix rei, als seus oficials, als senyors de baronia i a llurs funcionaris, a viles i ciutats o a llurs representants, per tal d’obtenir-ne la reparació o esmena A vegades aquests abusos eren resolts directament pel mateix sobirà, amb una simple informació prèvia, o sense aquesta en cas de notorietat amb consell de la cort En la cort del 1409 fou acordada una representació de les corts per a la resolució dels capítols del greuges, formada per nou parlamentaris designats pel rei i uns altres nou pels braços, que reberen el nom de jutges de greuges jutge de…
mur
Construcció i obres públiques
Història
Muralla.
Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes a la part exterior, precedent de la moderna zona polèmica de les fortificacions A la banda interior, per consuetud, es toleraven les construccions privades amb atans als murs, mentre fossin fetes amb paret búrcega , o sia paret seca , més ampla a la seva base i que s’anava estrenyent a la part superior les altres menes de parets, calia que se separessin del mur, formant una androna de 10 pams on el mur tenia torres, la construcció privada no…
Gabriel de Llupià i de Saragossa
Història
Fill gran de Lluís de Llupià i Xanxo i de Violant de Saragossa.
El 1575 servia a Itàlia, en la flota de Joan d’Àustria, i prengué, el 1580, el comandament de la galera “Lupiana”, heretada del seu besoncle Tomàs de Llupià Prengué una part brillant en les guerres de Felip II de Castella contra Portugal i França El 1589, nomenat procurador reial de Rosselló i Cerdanya, cedí la seva galera a la corona El 1606, Felip III de Castella li conferí la senyoria de Conat Conflent i diverses rendes a Prats de Molló i a Perpinyà En conflicte amb el bisbe d’Elna, Francesc Robuster, a propòsit de les immunitats eclesiàstiques, fou excomunicat per aquest el 1593 Es casà,…
remolar
Història
Transports
El qui, en una drassana o a bord d’una embarcació, tenia cura de la fabricació, conservació i reparació dels rems.
Dalmau de Queralt i de Codina

Dalmau de Queralt i de Codina
© Fototeca.cat
Història
Segon comte de Santa Coloma ( Dalmau III de Queralt ) i baró de Ponts.
Succeí el seu pare Pere VIII de Queralt i d’Icard A les corts del 1626 no s’adherí gaire a la política d’Olivares Anà a les guerres d’Itàlia 1630 i el 1637 rebutjà el càrrec d’ambaixador a Venècia El 1638 fou nomenat lloctinent general de Catalunya A causa de la guerra amb França, de les necessitats militars i econòmiques de la corona i de la situació de Catalunya com a teatre d’operacions militars francohispàniques, hagué de bestreure diners per al manteniment de les tropes i la reparació de les fortificacions, fer lleves per a assegurar la defensa del Principat i per a la…
sudet | sudeta
Entrada de Hitler al territori dels sudets
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla alemanya que habita les terres de Bohèmia frontereres amb Alemanya.
Descendents de colons germànics arribats a partir del s XIII, una part d’ells demanà el 1919 la incorporació de llur territori a la República Alemanya, però el tractat de Saint-Germain l’adscriví a Txecoslovàquia Aquesta reivindicació, esmorteïda els anys vint, es revifà el 1933, que, amb el suport de Hitler, Konrad Henlein fundà el Front Patriòtic dels Alemanys Sudets, filonazi, transformat el 1935 en Partit Alemany dels Sudets Sudetendeutsche Partei Arran del triomf d’aquest a les eleccions legislatives del 1935, Praga féu propostes conciliadores, que Henlein rebutjà Després d’un nou triomf…
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El senyor o castlà tenia jurisdicció, almenys en l’…
muralla

Sector de les terceres muralles, que sortint de les Drassanes, encerclava el Raval (segle XIV) a Barcelona
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Història
Conjunt de murs que formen un clos, una barrera.
Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les construccions properes…