Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Josep Miquel Guàrdia i Bagur
Història
Medicina
Metge i erudit.
Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit S'establí a París, on es doctorà en lletres Collaborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858, Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès 1864, La médecine à travers les siècles 1865, altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque 1868 En collaboració amb J Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine 1876, que introduí a França els darrers progressos de la filologia…
Manuel de Benavides
Història
Literatura
Periodisme
Psicologia
Política
Novel·lista i periodista gallec.
Fou autor d’obres d’anàlisi psicològica i d’intenció política, com Un hombre de treinta años 1933, amb elements autobiogràfics, El último pirata del Mediterráneo 1934, reportatge novellat i polèmic sobre la vida del financer mallorquí Joan March i Ordinas, que tingué nombroses edicions durant la Segona República, i Octubre rojo 1930 El 1939 s’exilià a Mèxic, on publicà els quinze volums de la sèrie titulada Luz sobre España , reportatges novellats de la Guerra Civil escrits des del punt de vista del partit comunista espanyol, entre els quals Guerra y Revolución en Cataluña 1946
Antoni Rovira i Virgili
Antoni Rovira i Virgili en un retrat de Ferran Callicó (1928)
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història
Periodisme
Política
Escriptor, historiador, periodista i polític.
Vida i obra Iniciat molt jove en el periodisme, el seu primer article en català aparegué a La Justícia , setmanari republicà tarragoní Llicenciat en dret 1916, anà a Barcelona a estudiar lleis, però hagué de retornar a Tarragona sense haver pogut acabar la carrera per dificultats econòmiques hi fundà 1901 i dirigí el setmanari federal La Avanzada , fundà Joventut Federal, s’ocupà en feines administratives i feu conferències El seu pensament polític, que influí en la seva obra històrica, es caracteritzà per la defensa del federalisme d’arrel pimargallià del sobiranisme del poble català com a…
, ,
història del cinema a Catalunya
Cinematografia
Història
Història del cinema realitzat a Catalunya.
Els orígens El cinema a Catalunya sorgí en aquells indrets on convergien tres elements fonamentals una base tècnica, el desenvolupament tecnològic i la capacitat socioeconòmica suficient per afrontar el nou repte Si bé el 5 de maig de 1896 ja s’havien fet exhibicions públiques amb aparells de vistes animades com el Kinetoscop de Thomas AEdison, no fou fins el 15 de desembre de 1896 que es realitzà la presentació oficial de l’aparell Lumière a l’establiment dels Napoleon, uns prestigiosos fotògrafs que tenien els estudis a la Rambla de Santa Mònica de Barcelona La introducció del cinema a la…