Resultats de la cerca

Decidit partidari dels omeies, contribuí eficaçment a l’entronització d’'Abd al-Raḥmān I en el govern d’Al-Andalus El rescatà, primer, de les mans dels berbers nord-africans, el conduí a Almuñécar 755 i s’oposà, després, al valí Yūsuf al-Fihrī, que pretenia emparar-se del poder Participà en el setge de Toledo 764

En el context de la reculada alemanya en el front de l’Est, Skorzeny fou nomenat cap de comandos amb la missió d’executar operacions de guerra no convencionals És conegut especialment per l’audaç operació del 1943 en què, per ordre de Hitler, rescatà Mussolini, que romania arrestat pel Govern italià en un hotel dels Apenins També féu una temptativa de captura del mariscal Josip Broz, Tito Absolt de crims de guerra en els judicis de Nüremberg, fou reclòs a un camp de desnazificació del qual s’evadí el 1948 Es refugià a països permissius amb els nazis pròfugs, entre ells l’Espanya franquista…

Fill i successor d’Otakar I i de la seva segona muller, Constança d’Hongria Fou coronat el 1228, en vida del seu pare Continuà la guerra contra el duc Frederic II d’Àustria, i el derrotà 1232 Després Frederic envaí Moràvia Per tal d’executar contra d’ell el decret de proscripció, Venceslau s’uní amb l’emperador 1237 Ocupà Viena, però Frederic la rescatà Potser per l’entrada dels tàrtars a Moràvia 1241-42, els austríacs es volgueren sotmetre però, malgrat el matrimoni d’Otakar, fill de Venceslau, amb una neboda de Frederic -pacificant també, així, la revolta del fill contra el seu pare-, no…

Fill de Guillem Ramon de Montcada i de Peralta i fill adoptiu del seu oncle Antoni de Montcada i Abbate Des del 1397 fou comte de Nucaria per concessió del rei Martí i com a hereu de la seva mare, Beatriu d’Alagó El 1392 anà amb l’expedició de Martí el Jove a Sicília amb el seu pare, oncles i germà Mateu Milità al partit català Durant l’Interregne lluità amb els seus parents contra el vescomte Bernat IV de Cabrera i rescatà audaçment la reina Blanca de Sicília, retinguda prop de Siracusa Fou un dels tres ambaixadors sicilians prop de Ferran d’Antequera per demanar que nomenés sobirà de…

Filla de Carles de Nàpols, duc de Calàbria, i de Maria de Valois, succeí el seu avi, Robert I Casada 1343 amb el seu cosí l’angeví Andreu d’Hongria, duc de Calàbria, fill del rei Lluís I, de qui era promesa des del 1333, fou acusada de complicitat en l’assassinat d’aquest 1345 Amb el segon marit, Lluís de Tàrent, intentà la conquesta de Sicília, però acabà renunciant definitivament a l’illa pau del 1372 Vídua de Lluís 1362, decidí de casar-se amb Jaume de Mallorca, evadit de la presó de Barcelona 1363, i li donà el títol de duc de Calàbria implicat, aquest, en la guerra de Castella i pres…

Vida i obra Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S’educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li feu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví…