Resultats de la cerca

Partidari del fanatisme almoràvit, durant el setge del Cid revoltà el poble contra ibn Ǧaḥḥāf, el qual substituí en el govern de la ciutat Restituït ibn Ǧaḥḥāf, fingí de lliurar la ciutat a al-Musta'īn de Saragossa per tal de guanyar-se el desorientat poble, però, descobert, fou lliurat per ibn Ǧaḥḥāf al rei de la taifa de Saragossa

El títol passà al seu fill Mateu de Montcada i Sclafani, governador de Sicília i virrei d’Atenes i Neopàtria, mort el 1378, i d’aquest al net, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta-Saluzzo, mort el 1398, a qui l’any anterior havia estat confiscat com a rebel Fou restituït el 1398 al fill d’aquest darrer, Mateu de Montcada i d’Alagó, mort el 1427, però el 1407 fou incorporat a la corona, a canvi del comtat de Caltanissetta

Disconforme amb Carles I de Castella, el 1519 s’uní a les Comunitats de Castella Nomenat cap de les milícies de Toledo i capità general de les tropes comuneres 1520, ocupà Medina i Tordesillas, però fracassà en l’intent de rebre el suport de la reina Joana I Substituït en el càrrec per Pedro Girón, després de la traïció d’aquest fou restituït el mes següent en el seu lloc gener del 1521 En produir-se divergències entre els comuners, es mostrà partidari de continuar la lluita, conquerí Torrelobatón, però per l’abril fou derrotat a Villalar i executat La seva muller, María Pacheco…

Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’havien defensat, i tornar-los…

Fill de Berenguer Carròs El rei Pere III li donà el castell de Quirra 1349, que li fou pres més tard i restituït per la seva actuació en la defensa de les terres de Càller i en lluita contra el comte de Donoratico, a la primeria de la rebellió del jutge d’Arborea En la guerra contra Pere I de Castella prengué part en la defensa de Borja i fou premiat amb l’erecció del comtat de Quirra 1363 Nomenat capità general de Sardenya durant la campanya de 1368-69, tingué llargues dissensions amb Asbert Satrilla, governador de Càller, per qüestions de jurisdicció unes ordinacions reials hi…

Sembla que provenia de Santa Coloma Sasserra, prop de Moià Passà a Sardenya, on fou capità del cap del Logudor, càrrec que deixà en ésser fet governador i reformador de l’Alguer i del mateix cap 1380-86 Tornà a Catalunya, d’on fou novament enviat a Sardenya amb algunes galeres per a combatre els sards rebels a Arborea 1383 Intervingué en les negociacions amb la jutgessa Elionor i amb Bracaleó Dòria Nomenat governador de Menorca 1386, fou suspès per raó d’un plet amb Humbert de Fenollar, que allegava drets al càrrec, però aquest fou restituït a Santacoloma 1391 Fou enviat de Martí…

Comte de Mailly Lluità a les guerres de successió de Polònia i d’Àustria El 1749 passà al Rosselló com a lloctinent general i comandant en cap militar El 1753 fou exonerat del càrrec per un conflicte amb l’intendent de Bertin Protegit per la marquesa de Pompadour, fou restituït al càrrec 1758 Es distingí a la guerra dels Set Anys El 1771 fou nomenat director general dels exèrcits i campaments dels Pirineus, de la Mediterrània i dels Alps, i el 1783 ascendí a mariscal Féu fer un gran nombre d’obres públiques al Rosselló, com la carretera anomenada d’Espanya, una escola militar…

Fill de Bernat Guillem de Foixà i de Saportella, el seu pare havia estat tutor de Berenguer d’Orriols, senyor d’Albons Bernat Alemany era ja senyor d’Albons el 1356, i és possible que ho hagués obtingut per mitjà de la seva muller Catalana, potser germana de Berenguer i senyora d’Orriols, que hauria aportat Albons per dot Com a successor d’aquestes senyories, Bernat Alemany fou anomenat correntment amb el cognom d’ Orriols , tot i que el 1380 ja no tenia aquest lloc En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere III feu costat al rei contra els grans senyors i sofrí perjudicis a càrrec…

Partidari de l’emperador Ferran II, que ajudà contra els bohemis 1618-25, fou nomenat governador de Bohèmia, membre de l’estat de prínceps de l’Imperi i príncep i duc de Friedland 1625 En iniciar-se la guerra danesa 1625-29, reclutà i equipà a càrrec seu un exèrcit i fou nomenat cap de totes les forces imperials Aconseguí la pau de Pressburg Porsony, 1626, expulsà els danesos de Silèsia i amb el general bavarès Tilly conquerí Mecklenburg, Holstein, Slesvig i la part continental de Dinamarca Obtingué el principat de Sagan i el ducat de Mecklenburg Com a general de l’armada imperial planejà una…

Teixidor, milità al Partit Democràtic El 1864 signà un manifest reivindicant l’acció collectiva dels treballadors davant la patronal per millorar les condicions laborals El 1865 assistí al Congrés Obrer de Barcelona En la Revolució de Setembre del 1868  figurà com a cap de llista de la Junta Revolucionària de la Diputació de Barcelona El Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona el presentà candidat a Corts constituents 1869 pel Partit Republicà Democràtic Federal successor del Partit Democràtic Elegit amb els vots de l’obrerisme i del federalisme, fou el primer diputat que…