Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
Zoè
Zoè , en una pintura romànica del s XIII
© Fototeca.cat
Història
Emperadriu d’Orient (1042-50).
Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i com a única…
Arnald Steiger
Història
Lingüística i sociolingüística
Hispanista i arabista suís, catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Zuric i, des del 1961, de Madrid.
La seva obra més destacada és Contribución a la fonética del hispano-árabe y de los arabismos en el ibero-románico y el siciliano 1932, on presenta els trets de pronunciació dels parlars magribins i l’evolució que experimentaren en les llengües d’Espanya També investigà, entre altres qüestions, la llengua dels mossàrabs 1943, els camins de penetració d’elements lèxics orientals a Europa 1948 i la introducció de mots àrabics a Catalunya i a Provença 1953 Fundà, amb JJud, la revista “Vox Romanica” 1939 i impulsà decisivament l’estudi de les llengües hispàniques a Suïssa fou el primer hispanista…
occità | occitana
Història
Individu d’un poble de llengua romànica, habitant d’Occitània.
El territori fou habitat des d’època prehistòrica, poblament testimoniat per importants jaciments Las Caus , Las Combarèlas, Las Eisiás de Taiac , la Font de Gaume , Mas d’Azil , etc En època històrica hi habitaren lígurs, ibers i diversos pobles celtes, d’entre els quals destacaren els gals La identitat occitana, però, cal cercar-la sobretot en la romanització de la Gàllia segles II aC-II dC, cabdal per a la formació de l’ occità Al segle V, la creació d’un estat visigòtic al SW accentuà la diferència entre les dues meitats de l’antiga Gàllia —la franca i la provençal— i enfortí novament…
Bell-lloc de Dordonya
Història
Població de la Guiena, Occitània, al departament de la Corresa, França.
És important per la seva església abacial s XII El judici final del timpà del portal és una de les més antigues representacions d’aquest tema en l’escultura romànica
Esparreguera
Història
Antic casal situat en un enclavament del municipi de Seva (Osona), a l’est de la vila de Centelles; depèn de la parròquia d’Aiguafreda.
Hi ha les restes d’un gran edifici quadrat, d’època romànica Fou del llinatge Espareguera testimoniat el 1189, que es fusionà vers el 1260 amb el de Vilanova, procedent de Terrassola Seva El 1290 passaren a ésser senyors de Savassona
Catllarí
Història
Antiga quadra actualment annexa al municipi de Montmajor (Berguedà), als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu (Berguedà) i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km 2
.
Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals o de Catllarí Formà part, al s XIX, del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí
Boïl
Història
Antic terme del castell de Boïl, al sector meridional de Sobrarb (Aragó), a la vall del riu Ena, les restes del qual són aturonades a 974 m d’altitud.
Els diversos llogarets del terme eren compresos en dues parròquies Santa Maria de Boïl actual cap del municipi, església gòtica, situada al vessant meridional del turó del castell, i Sant Martí de Boïl , interessant església romànica de tres naus i tres absis de la segona meitat del segle XI
comanda de Cervera
Història
Antiga comanda de l’orde de l’Hospital, una de les més antigues de Catalunya (1121), dita comanda de Cervera i l’Ametlla
des de la donació del castell de l’Ametlla de Segarra als hospitalers el 1215; en depengueren, a més, els llocs del Vilar i de Saladera i tingué comanadors propis fins el 1805.
De l’antic hospital de Cervera, on radicava la comanda, resta part de l’església de Sant Joan, romànica el 1245 s’hi installà una comunitat de germanes hospitaleres com a evolució de les donades, que hi consten des del 1172, però la major part de la comunitat es traslladà a Alguaire Segrià
Juvinyà
Vista de la casa forta de Juvinyà i del nucli antic de Sant Joan les Fonts, amb el Fluvià a primer terme
© Fototeca.cat
Història
Antiga casa forta, romànica, del municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble.
És un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat la seva construcció remunta als ss XI-XII Originàriament fou dels Vilademuls passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts Fou de la família Bóixols 1279, i, després de diversos canvis, passà s XVI als Juvinyà El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l’han restaurada Fou declarada monument historicoartístic el 1972
el Pilar d’Almenara
Història
Nom amb el qual és coneguda la torre d’Almenara Alta, gran fortificació, rodona, dins el municipi d’Agramunt (Urgell), la qual, situada al cim de la serra d’Almenara, domina tot el pla d’Urgell.
Es tracta d’una interessant construcció que es remunta al segle XI, a l’inici de la conquesta d’aquestes terres, i que domina un immens panorama, especialment del Pla d’Urgell Prop seu hi ha les restes de l’església romànica de Sant Vicenç s XII La torre, com han demostrat les excavacions, fou bastida damunt un antic poblat romà tardà o visigòtic