Resultats de la cerca

Hi participaren uns 160 delegats en nom de 153 societats i sindicats obrers i 73860 afiliats 93 dels quals delegats en nom de 54572 obrers barcelonins, el 73% del total de treballadors representats Fou la primera reunió regular de la CNT des del 1911 i significà la manifestació de la reorganització confederal iniciada el 1915 Els principals temes discutits foren lògicament organitzatius i se centraren en la discussió dels sindicats únics Sindicat Únic com a base orgànica de la Confederació, a més de la qüestió de la tàctica de l’acció directa i del contingut anarcosindicalista de la CNT En…

Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol

Ha passat als Albert, barons de Terrades

Membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 per Tarragona Formà part de les comissions parlamentàries de sanitat, presidència, examen de comptes, i peticions Fou director de l’Agrupació Hospitalària Militar de les Comarques de Girona 1936-39 Després de la guerra d’Espanya s’exilià a l’Uruguai i més tard residí a Andorra

Fill de Francesc Sanç i Puig El 1690 es casà amb Maria de Mont-rodon i de Mas, senyora de Mont-rodon, el cognom de la qual incorporà als seus El 1700 ingressà a l’Acadèmia dels Desconfiats i hi presentà treballs de tema militar Féu d’enllaç entre les autoritats del Principat i el lloctinent de Felip V, Fernández de Portocarrero, i defensà activament les constitucions del Principat, conculcades per les autoritats borbòniques Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió al setge de Cardona 1711, a Castellciutat Alt Urgell i a Barcelona, on comandà les forces del…

El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi conserven fotografies, programes, revistes i…

Estudià filosofia al Collegi Episcopal de Barcelona, economia i idiomes a la Junta de Comerç, i dret a les universitats de Cervera i Barcelona Directiu del sector tèxtil i amic i soci de Joan Güell i Ferrer Des del 1849 prengué part en distintes comissions d’industrials i de forces vives catalanes que es traslladaven a Madrid per defensar les posicions proteccionistes, enfront de les pretensions de les forces polítiques lliurecanvistes Fou diputat a corts per Granollers el 1851 i el 1853 Els seus discursos parlamentaris més notables versaren sobre el deute flotant i sobre el concordat amb la…

Obrer del vidre, inicià la seva vida de militant en 1906-08 a Badalona A partir del 1915 fou un dels organitzadors de la Federació Espanyola de Vidriers i Cristallers i en 1916-20 en fou el principal responsable Així mateix, fou redactor gener del 1916 - febrer del 1917 i director febrer del 1917-20 d’ El Vidrio Alhora, també a Badalona, fou un dels fundadors de la federació local de societats obreres el 1915 i del seu òrgan de premsa La Colmena Obrera 1915-20, que a partir del gener del 1917 dirigí La seva conversió a l’anarcosindicalisme i la seva experiència organitzativa, juntament amb…

Després de l’afusellament de Paulí Pallàs octubre del 1893 i de les bombes del Liceu novembre del 1893, Archs, juntament amb nombrosos dirigents obrers i coneguts militants anarquistes, fou detingut i empresonat al castell de Montjuïc Archs, ensems amb Josep Codina, Marià Cerezuela, Josep Sàbat, Josep Bernat i Jaume Sogas, després d’ésser víctima de maltractaments, fou condemnat a mort en el judici del 29 d’abril de 1894 i executat el 21 de maig Abans de morir escriví una carta al seu fill 17 de maig de 1894, on li demanava que morís com ell, si calia, en la tasca d’emancipació del proletariat

De fet, es tractà de la constitució de sindicats de ram o d’indústria en l’àmbit local composts de diverses seccions corresponents als diversos oficis Hom pretengué d’augmentar així la capacitat d’acció de les forces sindicals, però hagué de vèncer fortes resistències tant dels sindicalistes més corporativistes com d’altres que denunciaven la possibilitat d’una burocratització del funcionament sindical El triomf dels sindicats únics al congrés de Sants significà la consolidació de nous dirigents, com Salvador Seguí, Camil Piñón, Simó Piera, Joan Peiró, Josep Viadiu, Manuel…