Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
protonotari
Història
Oficial de diverses cancelleries reials medievals, encarregat del registre dels documents oficials i sovint de la custòdia dels segells (guarda-segells).
A la cancelleria catalanoaragonesa venia, en dignitat, després del vicecanceller Tenia cura de guardar els segells del rei excepte el segell secret, del qual era dipositari el camarlenc, de percebre el ius sigilli , amb el qual pagava el personal de la cancelleria, i d’assumir la direcció dels empleats d’aquella, de revisar i corregir les lletres i els privilegis i de procurar que es redactessin “en bella retòrica i bon llatí” El càrrec fou creat per Pere III de Catalunya-Aragó a favor de Francesc de Prohome 1349-54, el qual substituí Mateu Adrià 1354-64 Altres protonotaris foren…
ceptre
Història
Vareta, generalment d’or, simbòlica de l’autoritat i dignitat reial o imperial.
Als Països Catalans és documentat des del s XIII figura en els segells reials des de Pere I de Catalunya-Aragó consistia en un bastonet de fusta, recobert d’or, capçat per una flor de lis bastó
drac alat
Història
Figura de drac, de mig cos de perfil, amb grans ales, que servia de cimera a l’elm dels reis catalans.
Atribuït a Jaume I de Catalunya-Aragó, sembla que hom no el començà a usar fins al temps de Pere III Hom el troba representat en els segells i també en els escuts reials El ratpenat de l’escut de València és una interpretació tardana a partir del s XVI d’aquesta figura
monograma
© Fototeca.cat
Història
Dibuix format per dues o més lletres enllaçades que representen un nom o una part d’un nom.
L’ús dels monogrames és molt antic Hom els troba ja en monedes gregues del s V aC, i a Roma apareixen molt sovint en inscripcions sepulcrals A l’època cristiana es divulgà el monograma del nom de Crist crismó A l’edat mitjana foren usats en els segells personals que substituïen la signatura autògrafa en els documents sobirans
Guillaume du Vair
Filosofia
Història
Cristianisme
Eclesiàstic, polític i filòsof francès.
Conseller al parlament de París 1584, treballà activament per aconseguir el tron de França per a Enric de Navarra, que esdevingué Enric IV En recompensa, fou nomenat president del parlament de Provença 1599, guarda-segells 1615 i bisbe de Lisieux 1616 Com a filòsof i moralista, escriví Traité de la constance, la Sainte Philosophie, la Philosophie morale des stoïques i traduí Epictet, Demòstenes i Ciceró
Nicolas Perrenot de Granvelle
Història
Política
Polític i diplomàtic francès.
Originari d’una família modesta, es doctorà en dret a Dole i aviat entrà al consell privat de Carles V 1524 Gaudí del favor del canceller Mercurino AGattinara, a la mort del qual 1530 esdevingué primer conseller d’estat i guarda-segells de Nàpols i Sicília Dirigí la política exterior de la casa d’Àustria i es distingí pel seu capteniment moderat en els incipients conflictes religiosos provocats per l’aparició del protestantisme
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii
Cadira del Rei Martí
Història
Cadira d’argent daurat del tresor de la catedral de Barcelona, suposat donatiu o llegat del rei Martí l’Humà.
De fet, des de l’any 1412 dos anys després de la mort del rei era posada a l’altar major com a peanya de la creu principal A mitjan s XV serví per a posar-hi la custòdia, i després 1482 per a portar-la, com fins ara, a la processó de Corpus És obra barcelonina del s XIV, i és plegable, per mitjà de frontisses, com si efectivament hagués pogut servir de tron transportable Pot comparar-se amb el tron representat en els segells reials, especialment els de Pere III El 1887 en fou feta una còpia, donada al papa Lleó XIII
Bernat d’Averçó
Història
Alt funcionari reial.
L’any 1223 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial El 1299 fou nomenat sotsbatlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d’Averçó un any abans El 1301 fou designat guarda-segells del monarca dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després del canceller Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional intervingué, sobretot, en l’ocupació de Sardenya El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d’altres, sobre els molins del Clot i sobre l’aljama…
Joan Antoni de Boixadors i de Pinós
Història
Cinquè comte de Savallà, setè comte de Peralada, cinquè marquès d’Anglesola i vescomte de Rocabertí.
Fill de Joan de Boixadors i de Rocabertí Era conegut també per Joan Antoni de Pacs Militar i polític, músic i erudit, estudià música al monestir de Montserrat i compongué algunes peces musicals, de les quals es conserven dos misereres a quatre veus 1687 Com a capità de la Coronela de Barcelona defensà la ciutat durant el setge del mariscal Vendôme 1697 L’any 1700 participà en la fundació de l’Acadèmia Desconfiada i en fou elegit president Austriacista, participà en la defensa de Barcelona durant el setge borbònic del 1706, any que fou nomenat governador de Mallorca i foragità els borbònics…