Resultats de la cerca

Fill d’Ocrísia, noble romana esclava de la muller de Tarquini Prisc, aquest el prengué com a gendre i successor seu en el tron La tradició antiga li atribueix la constitució serviana una constitució popular en la qual potser s’inspirà la legislació republicana, la reforma de l’exèrcit sobre bases centuriades o centúries , la divisió de la ciutat en tribus territorials amb l’ampliació de les muralles muralles servianes , etc Morí assassinat pel seu gendre Luci Tarquini, el futur rei Tarquini el Superb

Fou pretor 66 aC i cònsol 51 aC Durant la guerra civil fou partidari de Cèsar, que el féu procònsol de l’Acaia 46 aC Fou enviat pel senat a Mòdena per tal de negociar amb Antoni, però morí pel camí Com a orador, es retirà 77 aC davant la superioritat de Ciceró, el qual li dedicà unes pàgines del Brutus Les seves obres es basen més en un coneixement profund del dret que no pas en la casuística

D’una vella família patrícia, fou legat per a la Germània superior 39-42, comes de Britània 43-44 i procònsol de l’Àfrica 45-47 Governador de la Hispània Citerior des del 60, s’adherí a la conjuració de Víndex contra Neró 68 i marxà sobre la Gàllia, on fou proclamat emperador pel senat Portà a Roma tots els nobles que havien fugit de Neró, però la seva política econòmica i la seva duresa el feren impopular Cercà un successor en Calpurni Pisó, però la revolta de l’exèrcit de Germània precipità la seva fi, i Otó s’aprofità dels pretorians per a desfer-se d’ell

Sota aquest rei fou creada la legió de quatre mil homes, que foren dividits en centúries A les guerres púniques, la centúria, com a secció de la legió integrada a la unitat tàctica superior del maniple, passà a tenir uns seixanta homes, als quals s’adjuntaren els velites La centúria tornà al seu nombre original de soldats amb les reformes de Mari, que foren adoptades pràcticament sense canvis durant l’Imperi Servi Tulli dividí també en centúries les cinc classes propietàries, organització que serví de base a l’establiment dels comicis centuriats

Segons la llegenda, per tal de poder casar-se amb el seu cunyat Tarquini el Superb i així poder esdevenir reina, induí aquest a assassinar el seu marit i, després, el propi pare Amb el carro passà per sobre del cadàver del pare en l’anomenat vicus Sceleratus probablement es tracta d’una etiologia del nom del carrer

Havent estat ja abans l’ajudant del lloctinent de Catalunya príncep de Darmstadt, fou, el 1704, un dels instigadors del complot austriacista a Barcelona, d’on hagué d’anar-se'n Prengué part en la presa de Gibraltar 1704 Alliberada Barcelona, es destacà extraordinàriament entre els defensors al primer setge de les tropes de Felip V 1706 Combaté els francesos del duc de Noailles, que s’havien infiltrat pel Gironès fins a la Selva el 1709, i ascendí a coronel Posteriorment fou destinat a Sardenya com a cap de la cavalleria imperial de l’illa El 1717, envaïda Sardenya pels expedicionaris…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…

Succeí el seu pare el 1442 Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca 1450 el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric Collaborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar 1463 i enviat a l’Empordà amb plens poders per a endegar…

Camarlenc d’Alfons el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega 1420 i de Nàpols 1423, restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat Serví a la flota de l’infant Pere fins el 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova Prengué part en la guerra contra Castella del 1429

Capità de ventura, el capità Alberico da Barbiano l’anomenà, pel seu valor, lo Sforza , que esdevingué cognom Serví Perusa, Milà, Florència i Pisa Regnant Joana II de Nàpols, serví primer Alfons IV de Catalunya-Aragó nomenat el 1420 fill adoptiu i hereu de Joana i el 1423 el seu rival Lluís III d’Anjou Enviat per Joana als Abruços per lluitar contra els partidaris d’Alfons a l’Aquila ajudats per Braccio da Montone, morí prop del riu Pescara