Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
servitud
Història
A Occident, a l’edat mitjana, estatut personal d’amplis grups de població eminentment rurals (els serfs), no plenament lliures, però tampoc esclaus, en el sentit de l’antiguitat clàssica, per la qual cosa l’escola alemanya els qualifica de ‘‘semilliures’’.
En realitat, aquesta situació és el fruit de l’obscuriment de la neta distinció existent al món romà entre llibertat i esclavitud i resultat consegüent de l’aproximació de l’home lliure i pobre que davallà de nivell en veure's obligat a entrar en dependència econòmica i social d’un poderós, a la de l’esclau fundiari, que millora de condició mercès al progressiu reconeixement d’una certa capacitat jurídica, així com als servents del fisc o de l’Església destinats preferentment a ocupacions d’un cert relleu La servitud medieval es caracteritzava, bàsicament, per una limitació de la…
servitud militar
Història
Prestació personal que obligava els vassalls a acompanyar a la guerra llur senyor.
Amb el temps es féu molt gravosa i poc pràctica i, els qui hi eren sotmesos procuraren de defugir-la o substituir-la per pagaments pecuniaris Aquesta crisi es palesà a la guerra dels Cent Anys i provocà la contractació de soldats professionals
serf | serva
Història
Persona sotmesa a la situació de servitud, habitual en la població camperola de l’occident medieval.
El serf estava en una estreta subjecció respecte a un senyor o gran propietari, a través d’un vincle personal o territorial —habitualment ambdós juxtaposats— que li limitaven notablement la llibertat de domicili, fins a arribar a una adscripció a la gleva que conreava, amb caràcter vitalici i àdhuc hereditari iuniores, solariegos, collazos, homes propis , etc, segons les diferents nomenclatures peninsulars Anomenat també, sovint, serf de la gleva , restà adscrit a la terra de tal manera que, a més de no poder abandonar-la, era venut o donat juntament amb ella, com si en formés part Per raó d…
la Querimònia

la Querimònia Ratificació d’Alfons IV realitzada el 1328 (el document original del 1313 es troba perdut des d'antic i des de sempre s’ha considerat la ratificació de 1328 com la veritable Querimònia)
Xarxa d’Arxius Comarcals
Història
Privilegi concedit el 1313 per Jaume II a la Vall d’Aran, en retornar al domini de la corona catalanoaragonesa després del llarg segrest de la vall per França i pel rei de Mallorca, per tal d’assegurar el domini de la vall, mitjançant una compilació escrita dels costums i usos consuetudinaris, i, a la vegada, recompensar l’adhesió que li feren els aranesos acompanyant-los d’importants franqueses i nous privilegis.
S’hi confirmà la lliure i franca possessió pels aranesos de llurs muntanyes, sense servitud reial, subvenció, precari, vegueriment ni absolució de domini, amb la llibertat dels pasturatges extensiva als prats i camps no acotats el lliure aprofitament dels boscs, de l’aigua tant per a regar com per a moure molins i la llibertat de pescar i de caçar l’exempció de tot dret de barra i l’obligació per part del rei de mantenir-los si havien de seguir-lo per més d’un dia Hom els reconeixia el règim econòmic familiar tradicional de la convinença i el retracte gentilici dit torneria…
Frederic IV de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca i Noruega (1699-1730).
Fill de Cristià V Atacà el ducat de Holstein, aliat de Suècia, que intervingué i li féu signar la pau de Traventhal 1700 El 1709, la victòria de Rússia sobre els suecs l’induí a atacar-los, però no assolí cap territori Pel tractat de Frederiksborg 1720 s’annexà el ducat de Holstein i la part sud del de Slesvig Abolí la servitud de la gleva 1702
Carles Frederic I de Baden
Història
Marcgravi (1738-1806) i després gran duc de Baden.
De la línia dels Baden-Durlach, en extingir-se la dels Baden-Baden 1770 reunificà el país Durant el seu llarg regnat governà segons els principis del despotisme illustrat Amic del marquès de Mirabeau i de Du Pont de Nemours, s’inspirà en les idees fisiocràtiques per a millorar l’agricultura El 1783 suprimí la servitud El 1806 fou elevat a la categoria de gran duc
casa aloera
Història
A la baixa edat mitjana, casa, generalment fortificada, pertanyent en alou a un senyor o aloer, que acostumava a ésser un cavaller o donzell.
No era sotmesa a servitud, cens ni domini de senyor superior per raó de la propietat A vegades, l’exempció de què gaudia s’estenia als seus masos i possessions, sempre aglevats En cas de guerra, però, si radicava dins el terme d’un castell o jurisdicció, sempre era condicionada a donar seguretats d’ordre militar els aloers havien de participar en la construcció de valls i obres de defensa i fer serveis de guaita i bada a favor del castell i àdhuc a participar en el seu sometent dins el terme baronial i no fora d’aquest, malgrat que la casa o el mas no necessités l’ajuda del…
Heinrich Friedrich Karl von Stein
Història
Polític prussià.
Frederic Guillem III de Prússia el nomenà ministre d’economia i finances 1804 i primer ministre 1807 Partidari del despotisme illustrat, posà en pràctica una política reformadora emancipà els camperols de la servitud hereditària, impulsà la igualtat de tots els ciutadans davant la llei i modificà l’administració municipal Destituït per pressions de Napoleó I, passà al servei d’Alexandre I de Rússia com a conseller personal 1812-15 Prengué part en el congrés de Viena Retirat de la vida pública, es concentrà en els estudis d’història i fundà, a Frankfurt, la Societat per a l’Estudi…
Manuel Filibert I de Savoia
Història
Duc de Savoia (1533-80).
Fill del duc Carles III El 1545 passà al servei de l’emperador Carles V, car França, rival de l’imperi, havia pres Savoia 1536 Lluità a Mühlberg 1547 i a Metz 1552 El 1553 fou nomenat cap de l’exèrcit imperial a Flandes i, més tard, lloctinent general dels Països Baixos Felip II l’en féu governador 1556 Com a tal derrotà França a Saint-Quentin 1557 i a Gravelines 1558 L’any 1559 recobrà el ducat i es casà amb la germana d’Enric II de França, Margarida de Valois, que aportà el ducat de Berry com a dot Abolí la servitud de la gleva als seus estats 1560, dels quals aconseguí, el…
Llibre del sindicat remença
Història
Llibre que recull les actes de les reunions dels pagesos de remença en un gran nombre de parròquies de la Catalunya Vella entre el 13 d’octubre de 1448 i el 10 de març de 1449.
Té l’origen en les reunions dels remences, autoritzades per Alfons el Magnànim amb la condició que un funcionari de la cort n’aixequés acta Escrit en llatí llevat dels topònims, que són en català, el llibre consta de 237 folis que testimonien 553 reunions en les quals s’escollien els representants o síndics dels remences que havien de negociar l’abolició del règim de servitud remença i els mals usos associats, així com les difícils condicions de redempció Hi són identificats, a més, els participants Dipositat a l’Arxiu Municipal de Girona, és considerat un document excepcional de…