Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
setge
Història
Militar
Encerclament d’una ciutat, fortalesa, etc, per combatre-la i emparar-se’n.
En l’antiguitat, les ciutats ben emmurallades eren pràcticament inexpugnables, i només podien ésser preses per la fam, la traïció o la sorpresa, com el cas de Troia Més tard, els assetjants disposaren de màquines d’atac i amb la intervenció combinada de forces navals, tal com succeí en el setge de Sevilla 1248 i de Màlaga 1487 Les defenses de les ciutats s’adaptaren a les noves condicions, amb la construcció de baluards baluard A l’inici del s XVIII, Vauban sistematitzà els principis del setge regular i sistemàtic, amb blocatge, selecció del punt d’atac, construcció de mines i trinxeres, etc…
setge de Roses

Setge de Roses, gravat (segle XIX)
Història
Acció bèl·lica ocorreguda a Roses (Alt Empordà) durant la guerra del Francès.
Les tropes franceses, a les ordres dels generals Reille i Pino, bombardejaren de primer la plaça i la flota anglesa que patrullava les aigües pròximes a aquesta 6-16 de novembre de 1808 Els defensors, manats pel governador interí Pedro O'Daly, feren diverses sortides, però no pogueren impedir la formalització del setge Aïllats definitivament dels anglesos i mancats d’armes i queviures, els defensors capitularen 5 de desembre de 1808
setge de Roses
Història
Acció bèl·lica ocorreguda durant la Guerra Gran, arran de les victòries franceses a l’Alt Empordà.
El setge s’inicià el 24 de novembre de 1794 i fou resistit per les tropes espanyoles comandades pels generals Gravina i Izquierdo Els defensors no pogueren repellir els enemics com ho havien fet per l’octubre del 1793 i hagueren de retre's 3 de febrer de 1795 La pau de Basilea comportà la retirada dels francesos de la plaça ocupada
setge de Peníscola
Història
Acció bèl·lica empresa per Jaume I de Catalunya-Aragó el 1225.
Hi participaren els bisbes de Lleida, Barcelona i Saragossa, el justícia d’Aragó, Pedro Pérez, i alguns nobles catalans i aragonesos La manca de cooperació d’un sector de la noblesa, però, obligà el rei a renunciar a la conquesta i a pactar amb Abū Sa'īd al-Raḥmān que aquest li pagaria un tribut en canvi de l’alçament del setge El 1233, tanmateix, Peníscola es lliurà sense lluita a la corona catalanoaragonesa
setge de Barcelona
Història
Nom amb el qual és conegut en la historiografia internacional especialment el setge de Barcelona dels anys 1713-14, que culminà l'Onze de setembre
.
setge de Salses
Història
Operació bèl·lica empresa el 1639, arran de la caiguda de Salses (Rosselló) en poder de França.
El govern de Felip IV atribuí aquesta derrota a desídia i mala voluntat dels catalans i els exigí tota mena de sacrificis per a reconquerir la plaça, fet que enverinà les relacions, ja prou tenses, entre la cort madrilenya i les institucions del Principat El rei eximí els funcionaris castellans de respectar les constitucions catalanes que havien jurat, si això afavoria el proveïment de l’exèrcit Els mals tractes soferts pels catalans provocaren abundoses desercions d’oficials i soldats tant catalans com castellans, i la prostració econòmica del país, agreujada per les requises de queviures,…
l’Onze de Setembre

Celebració de la Diada en el monument a Rafael Casanova, obra de Rossend Nobas emplaçada a la ronda de Sant Pere de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què és coneguda la rendició de Barcelona, esdevinguda l’11 de setembre de 1714, després del setge de catorze mesos de durada a què fou sotmesa per l’exèrcit de Felip V de Castella, a la fi de la guerra de Successió.
El setge El setge fou iniciat a les ordres del duc de Pòpuli, substituït per James FitzJames , duc de Berwick, pel juliol del 1713 Aquest començà una sèrie d’atacs als baluards de la ciutat que minaren lentament la solidesa de les seves defenses, febrilment reparades i cada cop més precàriament controlades per les forces catalanes, a les ordres del conseller en cap, Rafael Casanova , ferit en el darrer assalt borbònic La ciutat hagué de capitular, fet que significà, en paraules de Salvador Sanpere i Miquel , “la fi de la nació catalana”, l’abolició de les…
Magí Baixeres
Història
Militar
Militar.
Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del general Vendôme 1697 i després contribuí novament a la defensa de la ciutat com a capità de minadors durant el setge de Felip V, l’any 1706 Durant la guerra de Successió prengué part també en la defensa de Girona 1710-11 i l’onze de setembre de 1714 morí en el setge de Barcelona
Lluís Noves
Història
Militar
Artiller.
Inventà una peça d’artilleria que emprà contra els francesos a Besalú 1695 i durant el setge de Barcelona del duc de Vendôme, el 1697 Recompensat amb el càrrec de guardià del far del port, morí durant aquest setge
Robert II de Flandes
Història
Comte de Flandes (1093-1111).
Fill i successor de Robert I Participà en la primera croada i se significà en la presa de Nicea, en el setge d’Antioquia i en l’assalt de Jerusalem Havent tornat a Europa, s’enfrontà amb l’emperador Enric IV Aliat amb Lluís IV de França, lluità contra Anglaterra i morí ofegat en el setge de Meaux
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina