Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
tractat de Rijswijk
Història
Pau signada els dies 20 de setembre i 30 d’octubre de 1697 a Rijswijk, que posava fi a la guerra de la lliga d'Augsburg, entre els països que la formaven i Lluís XIV de França.
Aquest, per tal de mostrar-se generós envers Carles II de Castella i afavorir així la candidatura francesa als regnes hispànics quan aquest morís, li tornà totes les conquestes fetes a Flandes i al Principat, inclosa Barcelona en signar els representants de Castella, l’emperador Leopold I hagué de signar també, tot i que havia intentat d’impedir la pau per assegurar la successió de les corones hispàniques a la seva dinastia La situació europea restà tal com havia quedat després de la pau de Nimega Carles II volgué recompensar els catalans per l’ardidesa amb què s’…
batalla de Gravelines
Història
Militar
Conflicte bèl·lic guanyat el 13 de juliol de 1558 per les tropes de Felip II de Castella, comandades pel comte d’Egmont, amb l’ajut de l’esquadra anglesa, enfront de les tropes franceses dirigides pel mariscal de Thermes.
Amb aquesta derrota els francesos hagueren de signar el tractat de Cateau-Cambrésis
Quint Fabi Màxim Servilià
Història
Política
Cònsol romà (142 aC).
Lluità contra Viriat, hi fracassà i hagué de signar un tractat de pau desavantatjós per a Roma
Colocolo
Història
Capitost araucà.
Oposà una gran resistència a les tropes castellanes Ensems amb Caupolicán les vencé en la batalla de Tucapel 1553, però fou vençut més tard per Hurtado de Mendoza i Villagran, i hagué de signar la pau
Ladislau IV de Polònia
Història
Rei de Polònia (1632-48).
Fill i successor de Segimon III, abandonà les reivindicacions al tron rus tractat de Pollnow, 1634, però rebé els ducats de Smolensk i Černigov S'oposà a la noblesa i hagué de signar amb Suècia l’armistici de Sztumska Wieś 1635
José de Cafranga
Història
Política
Polític, secretari de gràcia i justícia (1832).
Succeí Calomarde en aquest càrrec el 1832 Per inspiració seva, Ferran VII abandonà el govern a la seva muller Maria Cristina 6 d’octubre, i féu signar a la reina una amnistia a favor dels liberals Dimití aquell mateix any, per disconformitat amb Cea Bermúdez
Pere I de Bulgària
Història
Tsar de Bulgària (927-969).
Fill i successor de Simeó I Amb ell s’inicià la decadència del regne búlgar, motivada per divisions internes de tipus dinàstic, religiós aparició del bogomilisme i social revolta de camperols i serfs Atacat per Bizanci i el ducat de Kíev 968, hagué de signar una pau de compromís
conveni d’Amorebieta
Història
Acord signat a Amorebieta el març del 1872, que posà terme a les hostilitats inicials de la tercera guerra Carlina a Biscaia.
Després del fracàs del pretendent Carles VII a Orokieta, els carlins de Biscaia decidiren de signar un acord amb el govern d’Amadeu I, representat pel general Serrano, cap de l’exèrcit del nord, a canvi d’un indult per als insurrectes La lluita, però, fou represa al final del mateix any
batalla de Saint-Quentin
Història
Militar
Batalla lliurada el 10 d’agost de 1557 entre les tropes imperials —espanyols, alemanys, flamencs, borgonyons i anglesos—, manades pel duc de Savoia, Manuel Filibert I, que assetjaven la ciutat de Saint-Quentin, defensada per l’almirall de Coligny, i els francesos, manats pel duc de Montmorency, que acudien en socors dels assetjats.
La derrota dels francesos fou total Felip II anà l’endemà a recollir els trofeus i prometé de construir un monestir en honor de sant Llorenç que fou El Escorial Aquesta victòria i la presa de Saint-Quentin obligà el rei de França, Enric II, a signar la pau tractat de Cateau-Cambrésis , 1599
batalla de Malplaquet
Història
Militar
Combat que tingué lloc a Malplaquet (Normandia) l’11 de setembre de 1709, durant la guerra de Successió.
Les tropes de la Gran Aliança de la Haia, sota la direcció del príncep Eugeni de Savoia i el duc de Marlborough, hi derrotaren les franceses, comandades pel mariscal Villars La derrota induí Lluís XIV a considerar la possibilitat de signar una pau i l’abandonament de la causa de Felip V de Castella