Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Guillem Albert
Història
Cònsol de Perpinyà el 1325.
Partidari del projecte de Pere III de Catalunya-Aragó d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest Ocupada l’illa pel rei Pere el 1343, fou alliberat Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure 1344 i de Perpinyà 1345 Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida
kan
Història
Títol equivalent a sobirà utilitzat originàriament per les hordes turques i mongòliques.
En temps de Genguis Kan era d’un grau inferior al de gran kan o cap suprem Després fou aplicat a diferents caps semiindependents del món islàmic En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca
col·libert
Història
A l’alta edat mitjana, membre d’un grup social constituït, segons que sembla, pels esclaus afranquits i llurs descendents, la condició jurídica dels quals, variable segons les regions, cal situar entre la dels serfs i la del darrer estament dels homes lliures.
Al s XII aquest terme es convertí en sinònim de serf
esdet | esdeta
Història
Individu d’un poble citat només per Hecateu (s VI aC) com un dels pobles ibèrics del País Valencià, del qual sembla que ocupava una gran part.
L’opinió més corrent és que es tracta d’un sinònim variant d' edetà
batllia
Història
Territori que comprenia la jurisdicció d’un batlle.
No sempre és sinònim de vila, parròquia o castell termenat, car algunes batllies, sobretot a l’època medieval, eren formades per agrupacions de localitats que no integraven termes de castell
roig | roja
Història
Política
Dit de qui és considerat políticament revolucionari i més específicament militant socialista o del moviment obrer.
Expressió arrelada al s XIX, ha estat usada sovint com a sinònim de comunista, sobretot pels sectors conservadors o reaccionaris Així, fou adoptada pels franquistes durant la Guerra Civil Espanyola per designar el bàndol republicà
vexillum
Història
En l’antic exèrcit romà, estendard quadrat de color vermell.
Originàriament era l’ensenya de la cavalleria legionària, i durant la república era el distintiu de la tenda del comandant praetorium després, sota l’imperi, designà l’ensenya dels vexillaris, i esdevingué sinònim de llurs destacaments vexillationes
fisc
Història
Dret català
Dels segles IX al XII, bé alodial de lliure disposició del sobirà o d’un senyor amb jurisdicció que podia ésser cedit o establert sense intermediació d’altri.
A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep
romaic | romaica
Història
Relatiu o pertanyent a la història, la cultura i, en especial, la llengua de la Grècia moderna.
El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui
església reformada
Història
Cristianisme
Cadascuna de les comunitats calvinistes (calvinisme), desenvolupades al continent europeu i a llurs missions, en contrast amb les Esglésies luteranes (luteranisme).
Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme