Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
asiento
Història
Contracte per al préstec de diners que els reis de la casa d’Àustria establien amb llurs banquers (generalment alemanys, flamencs i genovesos) per finançar llur política internacional.
Els contractes esmentaven els sistemes de reemborsament, que hom feia generalment a Castella per unes consignacions sobre rendes públiques, o sobre els carregaments vinguts d’Amèrica, i força sovint amb llicència de sortida de numerari
József Eötvös
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític hongarès.
Estudià els sistemes socials de diversos països europeus, i es decantà pel liberalisme En els seus assaigs polítics, relats curts i novelles criticà les condicions de vida feudal a Hongria A karthausi ‘El cartoixà’, 1841, A falu jegyzöje ‘El secretari del municipi’, 1845 Intervingué en el pacte austrohongarès del 1867 Com a ministre d’educació, establí l’ensenyament primari i reformà la universitat
Charles Townshend
Història
Agronomia
Polític i agrònom anglès.
Vescomte de Townshend Cunyat de Walpole, formà part dels whigs Fou ambaixador a les Províncies Unides 1709-11 i ministre d’afers estrangers 1721-30 L’any 1730 abandonà la política i es retirà a les seves possessions de Norfolk, on aplicà els nous sistemes agraris holandesos, amb rotació de conreus, utilització d’adobs, tancament de camps o supressió del guaret Fou anomenat lord Turnip ‘nap’
ploma

Ploma estilogràfica
Escriptura i paleografia
Història
Instrument d’escriptura constituït per un mànec, normalment de fusta, a la punta del qual hi ha fixada una làmina metàl·lica anomenada tremp o plomí, que hom suca repetidament amb tinta.
Després de l’invent de tremps flexibles per J Perry 1830, el nou instrument anà evolucionant assumint noves formes i incorporant nous accessoris, alguns dels quals, com el dipòsit de tinta, havien estat ja aplicats a les plomes d’oca 1636 El 1884 LE Waterman patentava la primera ploma estilogràfica o simplement estilogràfica i tres anys després naixia la fàbrica Parker a Jannesville Wisconsin El dipòsit de tinta incorporat al mànec pot ésser carregat per diversos sistemes o bé substituït, en buidar-se, per un altre de ple cartutx de tinta
Juan Caramuel y Lobkowitz
Història
Polígraf castellà, de família bohèmia.
Monjo cistercenc, estudià a Alcalá, Salamanca i Lovaina, on es doctorà 1628 Exercí diversos càrrecs eclesiàstics al Palatinat, a Viena i a Praga fou abat del monestir benedictí de Montserrat d’Emaús Praga, i Ferran III l’envià a predicar a Bohèmia Fou bisbe de Campània, d’Òtranto i de Vigevano ciutat on dissenyà la façana de la catedral Publicà unes 70 obres sobre temes molt diversos teologia, filosofia, astronomia, gramàtica, musicologia, i matemàtiques en Mathesis vetus novis operationum compendiis, 1670, exposa el fonament dels sistemes de numeració de base n
Bartomeu Amat
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Participà en la Guerra contra Napoleó El 1810 es retirà a Cadis Fou professor a les acadèmies militars de Cadis 1811-14 i d’Alcalá 1814-22 i més tard director del Colegio General Militar projectat per ell el 1841 És autor de diversos tractats sobre formació militar i sobre sistemes de fortificació, entre els quals Rápida ojeada sobre las fortificaciones de Barcelona desde Felipe V hasta nuestros días 1827, d’una Memoria sobre el canal de Amposta i d’unes apuntacions d’un diari dels setges de Girona dels anys 1808 i 1809
Genaro Estrada
Història
Literatura
Política
Escriptor i diplomàtic mexicà.
Fou ministre d’afers estrangers 1930-32, representant de Mèxic a la Societat de Nacions 1931 i ambaixador a Espanya i a Turquia Fundà l’Academia Mexicana de la Historia i escriví Visionario de la Nueva España 1921, Pedro Galín 1926, Un siglo de relaciones internacionales de México 1928 i Genio y figura de Picasso 1936 Formulà la teoria de dret internacional coneguda com a doctrina Estrada 1930, la qual considera la negativa a reconèixer els sistemes polítics sorgits d’una revolució com una intromissió en els afers interns del país afectat i com un greu atemptat a la seva lliure…
oligarquia
Història
A l’antiga Grècia, nom donat al règim polític en el qual el poder estava a les mans d’uns quants.
Oposats a l’aristocràcia pel fet que el poder no pertany a les persones nobles per naixença, sinó als rics o a aquells ciutadans lliures que posseeixen una quantitat determinada de béns, els règims oligàrquics succeïren els règims aristocràtics al Peloponès o les tiranies a Atenes i foren bandejats finalment per la democràcia Fou una característica d’aquests règims l’exercici del poder amb tots els abusos exclusió d’una gran part de ciutadans lliures, prohibició de gaudir dels drets polítics fonamentals, amb la pèrdua corresponent de les llibertats individuals, etc, i per això foren combatuts…
llogater de mules
Història
Menestral que monopolitzava el trasllat de persones i mercaderies en carruatges de tota mena, a diferència dels traginers de mar, que ho feien cavalcant en rossí.
El gremi de llogaters de mules es formà a Barcelona el 1666, sota l’advocació de sant Antoni Abat Era el gremi dedicat al transport que exigia una inversió més elevada, i en conseqüència era dominat per una minoria de mestres rics Les seves ordinacions foren renovades el 1720, refusades el 1751 com a excessivament restrictives i aprovades, amb limitacions, el 1760 Després de nombroses rivalitats amb els altres gremis del transport de Barcelona, i d’altres poblacions catalanes en especial Mataró, el seu privilegi exclusiu fou limitat el 1792, i pràcticament abolit el 1802, a proposta de la…
regidor
Història
Dret administratiu
Càrrec de l’administració municipal castellana, implantat als països de la corona catalanoaragonesa per Felip V, després de la guerra de Successió.
Els regidors, en nombre habitualment de vuit, excepte en les capitals a Barcelona eren vint-i-quatre, formaven l'ajuntament i eren presidits obligatòriament per un corregidor gairebé sempre un militar en absència d’aquest els regidors havien de reunir-se sota la presidència del seu tinent o alcalde major o, en darrera instància, del més antic dels regidors regidor degà Els regidors eren elegits per les autoritats filipistes o, en els llocs de jurisdicció senyorial, almenys controlats per elles Sovint tenia caràcter honorífic i vitalici…