Resultats de la cerca
Es mostren 674 resultats
bipenne
Història
Destral de doble tall utilitzada com a arma i ofrena religiosa, sobretot a Creta.
En època romana fou un atribut de Júpiter Doliquè
ingúix
Història
Individu d’un poble caucàsic que habita, sobretot, a la república federal d’Ingúixia.
Companyia Catalana
Història
Nom donat a la companyia comandada per Roger de Flor, formada sobretot per almogàver
.
sabel·le | sabel·la
Història
Membre d’una tribu itàlica situada als Apenins, composta d’umbres, sabins i, sobretot, de samnites.
alfòndec
Història
Conjunt d’edificis o de construccions sorgit entorn d’un hostal on s’allotjaven sobretot mercaders.
A vegades era emmurallat i als països mediterranis fou el resultat de l’evolució a partir de les funcions únicament d’allotjament, que n'inclogueren progressivament d’altres relacionades amb el comerç, com ara emmagatzematge i mercat Solia incloure capella, cementiri, banys i forn Cada nació tenia el seu alfòndec l’alfondeguer exercia les funcions d’intendent, sota la jurisdicció del cònsol Als països musulmans, on es trobaven en barris especials, també podia acollir els pelegrins hi era autoritzada i gratuïta l’entrada del vi L’extensió del comerç català vers llevant multiplicà els alfòndecs…
sobrenom
Història
Sociologia
Dret civil
Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc
invasions bàrbares
Les migracions dels pobles germànics dels segles III, IV i V tradicionalment anomenades invasions bàrbares
© Fototeca.cat
Història
Tradicionalment, expressió que designa les successives migracions de pobles estrangers a Roma, sobretot les dels segles IV i V, que penetraren dins l’Imperi i contribuïren a destruir-ne la part occidental.
Tanmateix, és també aplicable a les migracions posteriors i en certa manera complementàries, sobretot a la segona onada, que al segle VI estabilitzava el món franc a tota la Gàllia, i encara a una tercera onada, la dels longobards, darrera incursió germànica dels segles VI i VII, que cloïa negativament l’empresa de Justinià 527-565 Poc abans de les anomenades grans invasions , els bàrbars sotjaven l’Imperi Romà des de la Bàltica fins a la mar Negra i des del Danubi fins al Rin, i havien tingut lloc ja diverses migracions En temps de Mari, cimbres i teutons havien penetrat fins a…
quirit
Història
Nom dels antics romans, sobretot en llur condició de ciutadans, conservat en la fórmula Populus Romanus Quiritesque.
L’origen pot derivar dels sabins de Curi o del mot llatí quiris ‘llança’ i, encara, de l’epònim Quirí
qüestor
Història
Dret romà
Títol donat, a partir de la Roma consular, a magistrats amb atribucions vàries, sobretot de caràcter judiciari i administratiu.
Creixeren en nombre i importància, auxiliars com eren de cònsols, governadors de província, etc Cèsar en fixà el nombre de quaranta 45 aC Quant a les seves funcions, la més antiga era la jurisdicció en matèria criminal quaestores parricidii Els quaestores urbani administraven l’erari públic Els quaestores provinciae , a més, constituïen la policia dels mercats amb el dret de publicar l’edicte edilici Exonerats d’aquestes funcions, Constantí els transformà en una mena de guarda-segells quaestor sacri palatii