Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança
Economia
Sociologia
Història
Religió
Institució benèfica i religiosa fundada a Barcelona el 1740 pel general Gaspar Sanz de Antona, amb el nom de Congregació de Nostra Senyora de l’Esperança.
Inicialment dedicat a socórrer prostitutes penedides, el 1749 es convertí en mont de pietat, que concedia préstecs damunt objectes de valor, sense interès Fou aprovada oficialment el 1751
Alexandre de Beauharnais
Història
Vescomte de Beauharnais, fill de marquès François de Beauharnais, governador de la Martinica i de les Antilles.
Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat
tontina
Economia
Història
Operació financera, ideada per l’italià Lorenzo Tonti, antecessora de l’assegurança de vida i de vellesa, en la qual, mitjançant el pagament d’una quota determinada durant un nombre d’anys per part de diverses persones que s’associen per a aquest fi, es constitueix un capital que, acumulat amb els seus interessos, es reparteix entre els supervivents al final dels contractes respectius.
La primera experiència tontine royale francesa, autoritzada pel cardenal Mazzarino el 1653, de cara a obtenir préstecs, fracassà Posteriorment, amb retocs, fou àmpliament difosa a França i a la Gran Bretanya tant per procurar fons a l’estat com per socórrer empreses privades en perill
batalla de La Albuera
Història
Militar
Combat en el qual les forces hispanobritanolusitanes de Blake, Castaños, Carlos de España i Beresford venceren les franceses de Soult, durant la guerra contra Napoleó (16 de maig de 1811).
Els francesos es disposaven a socórrer Badajoz, assetjada pels aliats, quan l’exèrcit de Blake els atacà al llogaret de La Albuera, prop de Badajoz Després d’una batalla amb més de 13 000 baixes, els francesos es retiraren, però encara impediren la presa de Badajoz
Carles III
Història
Emperador del Sacre Imperi (881-887), rei d’Itàlia (879), de Germània (882) i de França (884).
Fill de Lluís el Germànic, reconstituí l’Imperi Carolingi, llevat de Borgonya heretà Itàlia i Germània i fou proclamat rei de França fou coronat emperador el 881 La seva ineptitud restà evident en la ineficàcia de l’auxili prestat al papa i en l’actitud davant els normands, als quals comprà la retirada el 881, i el 886, en acudir a socórrer llur setge de París Fou deposat a la dieta de Trebur 887
John Byng

John Byng
© Fototeca.cat
Història
Militar
Almirall anglès.
Encarregat de socórrer el castell de Sant Felip de Menorca, assetjat pel duc de Richelieu, trobà el pas barrat per l’estol de La Galissonière, que maniobrava davant el port de Maó Després d’un combat indecís 1756, es retirà a Gibraltar, per la qual causa el general Blakeney hagué de retre's als francesos Fet responsable de la pèrdua de Menorca, fou condemnat a mort i afusellat a la coberta del navili Monarch davant Portsmouth
William Blakeney
Història
Militar
Militar britànic i governador de Menorca.
Per la seva defensa del castell de Stirling contra el pretendent escocès Carles Eduard Stuart 1745, fou ascendit a tinent general i nomenat governador de Menorca 1748 A l’inici de la Guerra dels Set Anys hagué de retre's arran del fracàs de l’almirall Byng, que l’havia de socórrer, i quan els francesos ja havien ocupat les defenses exteriors del castell de Sant Felip 1756 Sotmès a consell de guerra, fou absolt Com a governador deixà un bon record entre els menorquins
Josep Feu i Feliu de la Penya
Història
Noble.
Gendre de Francesc Feliu de la Penya , n’adoptà el cognom com a segon dels seus i el transmeté com a primer cognom als seus fills Fou ostatge durant una revolta de camperols de Mataró, l’any 1688 El 1705 es posà al servei del primer Carles III fou tinent coronel de guàrdies catalanes i obtingué privilegis de cavaller 1706 i de noble 1708 El 1706 acudí a socórrer Barcelona per mar amb forces de Girona Les autoritats filipistes feren cremar els seus privilegis 1714
Luis González de Aguilar y Torres de Navarra
Història
Militar
Militar castellà, marquès de Campo Verde.
Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820
Asdrúbal
Història
General cartaginès germà d’Anníbal.
Restà com a cap de l’exèrcit cartaginès a la península Ibèrica quan Anníbal emprengué l’expedició d’Itàlia, en la Segona Guerra Púnica Lluità contra els romans que desembarcaren a Empúries l’any 218 i, després d’haver sofert diverses derrotes, aconseguí de vèncer successivament els germans Publi i Gneu Escipió, caps de les forces romanes, l’any 211 Derrotat per Publi Corneli Escipió, nou cap de les tropes romanes a Ibèria, el 207 capitanejà un exèrcit, amb el qual, per tal de socórrer Anníbal, passà d’Ibèria a Itàlia, on fou vençut i mort a la batalla del Metaure