Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
rota
Història
Tros de terra que un pagès, dit roter, conreava dins un predi d’altri durant alguns anys, generalment pagant al propietari una porció convinguda del que hi collia.
Solia ésser terra prima o allunyada de les cases de possessió, que el propietari no podia conrear directament Les característiques del sistema de rotes tenien diversitats contractuals segons les viles de l’illa a Llucmajor la rota solia ésser d’una quarterada, però n'hi havia de dues o més a Santanyí el propietari cobrava al roter el censal quarta o cinquena part de les garbes obtingudes i el delma desena part de tot el que s’hi collia
buc
Història
Militar
Protecció del bust o caixa del cos, usada pels guerrers als ss XIII i XIV.
Solia ésser de cuir, amb llaunes embotides
dol
Història
Aflicció acusada per la mort d’una persona estimada o, en general, per una gran desgràcia.
Totes les cultures hi han desenvolupat rituals i costums a l’entorn, com l’ús de roba d’un color determinat —el negre és el més generalitzat als països occidentals—, el dejuni, la reclusió temporal, l’abstinència sexual, la tallada de cabells i fins i tot la mutilació El grau i el temps de participació en aquests actes depèn del parentiu amb el difunt els més afectats són la vídua o el vidu, i després els fills, els pares i els germans En algunes zones de l’Índia i entre algunes tribus africanes i d’Oceania la vídua era sacrificada, per tal que el seu esperit acompanyés el del difunt Als…
bastió
Història
Militar
Obra auxiliar de cobriment en les fortificacions.
Solia ésser disposat davant les cortines de la muralla com a protecció i obstacle
capità del poble
Història
Cap del partit popular, exclòs del govern, en moltes ciutats medievals italianes.
Aparagué vers la meitat del s XIII Solia ésser foraster i era nomenat per un temps fix
empori
Història
A l’edat antiga, centre comercial establert en territori estranger, habitualment a la costa.
Més tard esdevingué el barri comercial al voltant del port, i solia gaudir de certs avantatges fiscals i administratius Foren coneguts els emporis cartaginesos de la Petita Sirte, però el més important fou el del Pireu, a Atenes
triclini
Arqueologia
Història
A les cases romanes antigues, menjador constituït per una taula voltada de tres llits (lectus summus, medius i immus), on hom es reclinava per menjar.
En aquests llits s’acomodaven els comensals, de tres en tres El lloc d’honor, començant per la dreta, era el tercer del lectus medius A les cases senyorials romanes solia haver-hi dos o més triclinis, que eren parats segons les estacions
valí
Història
Als països musulmans, governador d’una província o d’una part de província.
A Al-Andalus tenia a càrrec seu l’administració civil de cada cora, era nomenat directament pel califa o l’emir, i el territori sota la seva jurisdicció es deia nazar Solia proposar el nomenament de diversos assistents, entre els quals sovint el d’un cap militar o caid
salmedina
Història
A la corona catalanoaragonesa, magistrat amb funcions governatives i judicials, la jurisdicció del qual s’estenia al propi municipi i al seu terme.
El càrrec, d’origen islàmic ṣāḥib al-madīna , ‘senyor de la ciutat’, instituït per ‘Abd al-Raḥmān II, solia ésser designat pel rei A Saragossa, en virtut d’un privilegi del 1256, una parròquia, elegida per sorteig, proposava els candidats A les moreries valencianes, nomenat generalment pel batlle general, intervenia en les causes menors i assistia el cadi
podestà
Història
Màxima autoritat a les ciutats del nord i centre d’Itàlia, als s. XIII i XIV.
Sovint reunia el poder executiu amb el judicial, bé que, segons la ciutat, en variaven les atribucions, el sistema d’elecció i la durada al s XIII solia ésser de sis mesos més tard, d’un any o dos Al s XX, sota el feixisme, a Itàlia hom designava així els caps de l’administració municipal, nomenats pel govern, per cinc anys