Resultats de la cerca

Començà el seu llarg regnat 1120-67 sotmetent una rebellió al Taninthārī Es destacà com a rei enèrgic, però fou més afeccionat a viatjar que no pas a les qüestions administratives Construí temples i fomentà la cultura féu esculpir inscripcions que narraven les seves gestes Morí emmetzinat per un fill seu

Els queruscs toparen sovint amb els romans, que acabaren sotmetent-los ~12 aC L’any 9 s’insurgiren contra Roma, juntament amb altres pobles germànics i capitanejats per Armini, però foren vençuts 16 Mort Armini, aviat el succeí el seu nebot Itàlic, que dirigí els queruscs en una segona revolta, també reprimida pels romans 50

Fill del comte normand d’Acerenza, Ascletí, de la família dels Drengot, succeí el comte d’Aversa, Germà, del qual era tutor Expulsat de Càpua el darrer príncep longobard Landolf VI, també el succeí El 1062 integrà el comtat d’Aversa al principat En guerra amb els Estats Pontificis, acabà sotmetent-se al papa Gregori VII 1073

El 1253 s’oposà a unes deixes fetes per Pere de Puigverd i el seu fill Berenguer als templers de Gardeny Assistí a la cort de Lleida del 1273 Estigué en revolta contra el rei i l’infant Pere el 1274, però acabà sotmetent-se i obtenint el perdó Collaborà en la reducció de la revolta dels sarraïns valencians el 1276 Estigué al costat de Pere el Gran en lluita contra els francesos per l’agost del 1285, i formà part de la missió negociadora del tractat de Tarascó el 1291

Es destacà en el setge d’Amiens 1597 L’any 1611 esdevingué cap dels hugonots i en dirigí les revoltes del 1621, 1625-26 i 1627-29, però acabà sotmetent-se al cardenal de Richelieu pau d’Alais, 1629 Retirat a Venècia, en fou el cap de l’exèrcit i hi escriví unes Mémoires sur les choses qui se sont passées en France depuis la mort de Henri le Grand jusqu'à la paix faite avec les réformés au mois de juin 1629 Perdonat per Lluís XIII de França, en comandà les forces que derrotaren Castella a Valtellina 1635 Morí en combat a Rheinfelden

Els angles foren mencionats per primera vegada per Tàcit A partir de la segona meitat del segle V desembarcaren juntament amb els seus veïns els saxons i els juts, de mínimes diferències racials i lingüístiques a les costes orientals de Britània, en bandes cada vegada més nombroses Iniciat l’assentament, la immigració continuà fins al final del segle VII Rebutjant o sotmetent els britans, s’establiren a la major part de l’actual Anglaterra, el nom de la qual deriva d’aquest poble Al començament del segle VII formaven els tres reialmes de Northúmbria al nord del Humber i fins al…

Conegut com a amurru en les fonts accàdies i com a mar tu en les sumèries ‘occident’, en ambdós casos, alguns dels seus membres són ja citats en els textos de començament de la dinastia I sumèria d’Uruk ~2700 aC A partir de la dinastia d’Accad ~2371-2191 aC els amorites apareixen regularment en les fonts mesopotàmiques De fet, des d’aquesta època ~2300 fins el 1800 aC constitueixen l’element ètnic més important de l’Orient Pròxim i Mitjà per llur incontenible demografia, causa directa de la seva penetració persistent al sud de Mesopotàmia A partir de la dinastia III d’Ur 2113-2006 aC, llurs…

Pel tractat d’Anagni 1295 fou promès ja a Jaume II de Catalunya-Aragó, en feu pontifici, el regne de Còrsega i Sardenya en canvi del de Sicília el papa Bonifaci VIII li atorgà després la corresponent investidura 1297 Jaume II preparà la conquesta, però l’anà retardant pel temor de trobar-se immergit en les qüestions entre pisans i genovesos, i per la resistència prevista dels mateixos sards L’oposició més forta era la de Pisa, que no reconeixia al papat la facultat de disposar de Sardenya El rei, diplomàticament, s’atragué l’amistat dels clergues sards i de les famílies d’origen genovès dels…