Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Pere de Berga
Història
Història del dret
Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.
Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó el 1387, el 1388, el 1389 — aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant amb Lluís II d’Anjou — , i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya i formà part d’altres a la cort de França 1389 i 1393 En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398 Tornà a entrar al servei del rei Martí
Ricard d’Anglaterra
Ricard I d’Anglaterra, escultura jacent a l’abadia de Fontevrault
© Fototeca.cat
Història
Rei dels Romans (1257-72).
Segon fill del rei Joan I d’Anglaterra, el 1225 fou creat comte de Cornualla confirmat el 1227 i de Poitou nominal pel seu germà Enric III Participà en l’intent de croada dels germans Montfort i comandà la petita tropa anglesa que arribà a Terra Santa 1240-42 El 1243 es casà en segones noces amb Sança de Provença Fou regent d’Anglaterra 1253-54, en absència del seu germà Es negà a acceptar la corona de Sicília que li oferí el papa Innocenci IV 1252-53, però acceptà la candidatura imperial 1256 i fou elegit rei dels Romans i coronat com a tal a Aquisgrà el 1257 Amb el suborn…
els Cent Mil Fills de Sant Lluís
Història
Nom amb què és conegut l’exèrcit comandat per Lluís Antoni de Borbó, duc d’Angulema, que el 1823 penetrà a Espanya per tal de posar fi al règim constitucional (Trienni Constitucional) i de restaurar la monarquia absoluta de Ferran VII.
La intervenció d’aquest exèrcit francès un 60 000 homes, dividit en cinc cossos, procedia dels acords presos per les potències de la Santa Aliança al Congrés de Verona 1822 A les forces franceses s’uní l’exèrcit de voluntaris reialistes uns 30 000 homes comandats pel general Quesada, el comte d’Espanya i el baró d’Eroles L’actitud poc resistent dels generals liberals, López Ballesteros a Aragó i el comte de la Bisbal a Castella, facilità l’avançada d’Angulema que havia penetrat el 7 d’abril a la península Ibèrica pel Bidasoa, el qual entrà a Madrid el 23 de maig Per l’agost, Morillo capitulà…
guerra dels Segadors
Dibuix que representa la guerra dels Segadors
© Fototeca.cat
Història
Aixecament secessionista català (1640-52) contra la monarquia hispànica dels Àustria d’accentuat caràcter social agrari enfront del règim senyorial català.
La revolta s’insereix en el conjunt de revoltes pageses que tingueren lloc a Europa al segle XVII directament enfrontades amb el procés de cristallització de l’estat monàrquic absolutista i amb el règim senyorial sobre el qual es basava aquest estat El conflicte esclatà a partir d’una crisi de relacions polítiques entre les institucions catalanes del Principat generalitat i Consell de Cent i la monarquia hispànica, a causa fonamentalment de les pretensions fiscals que aquesta esgrimia La política imperial que els Àustria mantenien a Europa imposava enormes despeses a les finances de Felip IV…