Resultats de la cerca

Per tal de recaptar-lo fou creada la Comissió del Subsidi Eclesiàstic, presidida per Bartomeu Torrabadella Des del bàndol liberal, el baró de Meer prohibí als eclesiàstics que paguessin el tribut

Creat per butlla papal del 1523, la seva finalitat era contribuir a la defensa armada de la fe catòlica contra els heretges o infidels El 1532 s’estengué també als dominis hispànics d’ultramar S'estenia sobre totes les esglésies, monestirs, bisbats i capítols El 1560 fou substituït pel subsidi de galeres o contribució anual que el clericat hispànic havia de fer al rei de 420 000 ducats per a construir i armar 50 galeres o Esquadra del Clericat d’Espanya, que havia de portar les insígnies eclesiàstiques Aquest subsidi es recollia per quinquennis, i perdurà fins al…

Actuà també com a tribunal, tant en matèria de la butlla de la Croada, com, més endavant, també del Tribunal del Subsidi de Quarta , i de l’ excusat , les anomenades “tres gràcies” aquest tribunal fou substituït, per Ferran VI el 1750, per una direcció administrativa i un tribunal anomenat Comissariat de la Croada

Com a governador dugué a terme la fortificació de la frontera, sobretot a Jaca i Aïnsa Durant la lloctinència, continuà, en va, les gestions iniciades pel seu antecessor, Lanuza, per a convocar un parlament que votés un subsidi per a fer cara al perill turc finalment el rei convocà corts a Girona i Tortosa, després de les quals fou confirmat en el càrrec Cessà, però, al cap de poc temps Pot ésser identificat amb Juan Hernández de Heredia i de Bardaixí, primer comte de Fuentes 1508

Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta , formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, allegant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626 Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense…

Acabà les guerres contra danesos pau de Knäred, 1613 i russos pau de Stolbova, 1617, que li asseguraren la possessió d’Ingria, Estònia i la Carèlia oriental S'apoderà, a més, de Livònia, Curlàndia i Meddenburg Atacà Polònia i ocupà Riga, Dorpat 1621 i els ports de la Prússia occidental 1625 En política interior impulsà l’ensenyament, amb la creació d’escoles gratuïtes i universitats Abo Dorpat Creà el tribunal suprem 1624 i reformà l’exèrcit Lluità en la guerra dels Trenta Anys a favor dels prínceps protestants, en canvi d’un subsidi tractat de Bärwalde signat amb França, 1631, i…

Desterrat ja el 1652, igualment com el seu rival Artal d’Alagó, marquès de Villasor, i acusat el 1656 d’homicidi en una escomesa contra aquest i els seus partidaris, estigué vuit anys reclòs a la torre calleresa de l’Elefant A les corts convocades pel lloctinent, marquès de Camarasa, dirigí l’oposició a la concessió d’un subsidi de 70000 escuts a la corona si abans hom no obtenia que només els sards fossin habilitats per als càrrecs civils i eclesiàstics de Sardenya, i negocià, bé que sense èxit, com a diputat de les corts, prop de la cort de Madrid La dissolució de les corts pel…

Segons la doctrina medieval recollida per Andreu Bosch al segle XVII, les regalies eren de dues classes unes d’indissolublement unides a la corona i unes altres que podien ésser cedides per privilegi o prescripció Entre les primeres, al Principat de Catalunya figuraven el dret de convocar i celebrar corts, demanar-hi donatiu, exigir bovatge, coronatge, maridatge, subsidi i quint sobre les preses de guerra, prestar jurament en accedir al tron i rebre jurament de fidelitat i homenatge dels súbdits, convocar l’usatge Princeps namque , batre moneda, crear tots els graus…

Fill d’Antoni de Montsuar i de Maçanet, senyor de Torregrossa i paer de Lleida La seva família, pertanyent a l’oligarquia urbana, havia ocupat des del segle XIV diverses magistratures en el govern de la ciutat Estudià lleis a Lleida i a Roma Fou canonge de Girona 1440, degà 1450 i administrador 1459-61 de la catedral de Lleida i síndic a les corts 1454 i 1460 Com a diputat eclesiàstic, presidí la Generalitat durant el trienni 1461-64 Des d’aquest càrrec, acomplí en la primera etapa de la guerra civil un paper important en la direcció de la lluita contra Joan II, amb el qual estava enemistat,…