Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Marc Claudi Tàcit
Història
Emperador romà (275-276).
Elegit pel senat per succeir LD Aurelià 275, desféu els hèruls i els gots al Pont Morí assassinat, traït per les pròpies tropes
Gneu Juli Agrícola
Història
General romà.
Governà Britannia i conquistà el territori de l’Escòcia actual del 77 al 84 Tàcit n'escriví la biografia
Ponç Pilat
Història
Procurador romà a Judea (26-36 dC).
En els evangelis i altres escrits del Nou Testament, atesa la seva intervenció en el procés de Jesús, hi apareix en el seu caràcter fluctuant Tàcit, Filó i Flavi Josep l’esmenten com a autoritari, vanitós i fins cruel De fet, fou destituït per Vitelli després de la cruel repressió dels samaritans Els apòcrifs han completat la seva vida amb narracions fantasioses A Cesarea de Palestina hom ha trobat recentment, per primera vegada, una inscripció amb el seu nom
Joan de Sagarriga i de Reard
Història
Erudit.
Tercer comte de Creixell, senyor de Pontós, Borrassà, Romanyà de Besalú, Vilamorell, la Pobla de Pontós, Sant Miquel de Cavallera i Ordis Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1729 i hi llegí interessants treballs, com un comentari en català de les obres de Tàcit 1735 i Variedad que se halla entre los autores que hablan del origen y nombre de Cataluña 1830, continuat per Orígenes históricos de Cataluña El 1762 fou elegit director de l’Acadèmia
Marc Aureli Probe
Història
Emperador romà.
Mentre assumia un alt càrrec militar de l’Orient, les legions el nomenaren emperador 276 Tot seguit, venjà la mort d’Aurelià i de Tàcit, alliberà dels gots l’Àsia Menor i derrotà els germànics Defensà les fronteres de l’Imperi i mantingué un equilibri just entre la seva autoritat i la del senat Afavorí la viticultura, reorganitzà el sistema d’irrigacions d’Egipte i, a Roma, completà el clos de muralles iniciat per Aurelià Els soldats l’occiren quan preparava una gran expedició contra Pèrsia
annalista
Història
Escriptor o redactor d’annals.
En certa manera, hom podria afirmar que una gran part dels historiadors de l’època clàssica —com, per exemple, Tit Livi i Tàcit— usaren unes formes clarament annalístiques A l’edat mitjana, els annalistes treballaren en l’anonimat i de manera collectiva, que donà com a resultat un mosaic d’interpolacions, asincronismes i juxtaposicions Per aquesta causa la identificació dels autors de les obres d’aquest tipus requereix una cura especial i la més afinada crítica La funció annalística restà vinculada, generalment, a institucions civils o eclesiàstiques, però a vegades depengué d’…
anglosaxó | anglosaxona
Història
Individu d’un dels pobles germànics que envaïren Anglaterra al segle V.
Aquest terme fou creat per Pau Diaca Els pobles germànics angles , saxons i juts , establerts a Anglaterra al segle V, foren al principi designats comunament saxons, bé que l’apellatiu angle es troba ja en Tàcit al segle VI Pau Diaca feu la distinció entre saxons d’Anglaterra i romasos al continent El cronista anglès John Asser utilitzà la denominació rex Angulsaxorum , que apareix a vegades en els documents anglesos, fins a l’època del rei Edgar mort el 975, fou reemplaçada per la de rex Anglorum L’expressió “anglosaxó” fou represa per William Camden el 1586, i hom l’empra …
angle | angla
Història
Individu d’un poble germànic establert a l’actual Schleswig-Holstein, on la península d’Angeln recorda el seu nom.
Els angles foren mencionats per primera vegada per Tàcit A partir de la segona meitat del segle V desembarcaren juntament amb els seus veïns els saxons i els juts, de mínimes diferències racials i lingüístiques a les costes orientals de Britània, en bandes cada vegada més nombroses Iniciat l’assentament, la immigració continuà fins al final del segle VII Rebutjant o sotmetent els britans, s’establiren a la major part de l’actual Anglaterra, el nom de la qual deriva d’aquest poble Al començament del segle VII formaven els tres reialmes de Northúmbria al nord del Humber i fins al…
Annals
Història
Obra de l’historiador romà Publi Corneli Tàcit escrita entre els anys 14 i 68 dC.
Comprèn, any per any, en setze llibres dels quals s’han perdut del VII al X i el XVI és incomplet, la història de Roma des de la mort d’August i l’accessió de Tiberi al tron fins al regnat de Neró Amb un estil epigramàtic i condensat reflecteix amb gran precisió la societat romana i, en un primer pla, la vida de l’aristocràcia i els membres de la família imperial
Carles de Coloma i de Melo
Història
Militar
Militar, diplomàtic i historiador, marquès de l’Espina.
Fill de Joan de Coloma i de Cardona Participà en la guerra contra Portugal 1581, serví a Sicília 1584 i en l’exèrcit de Flandes 1588-1600 Es destacà a les batalles d’Aumale 1592 i de Doullens 1595 fou ascendit a mestre de camp i nomenat cavaller de l’orde de Sant Jaume 1597, malgrat la seva ascendència jueva El 1600 fou traslladat a Perpinyà com a governador i com a capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya, i en 1611-17 fou lloctinent de Mallorca Tornà a Flandes i participà en la invasió del Palatinat amb Ambrosio de Spinola Fou ambaixador 1622-24 a la cort de Jaume I d’…