Resultats de la cerca

A la Tarraconense, des de l’època d’August, hi havia set convents jurídics Tarraco, Cartago Nova, Caesaraugusta, Clunia, Asturica, Lucus i Bracara

Dirigí l’expedició naval que havia de desembarcar a Empúries, amb el seu germà Gneu , però romangué a Marsella Massàlia davant l’avanç d’Anníbal a Itàlia L’any següent desembarcà a Tàrraco, ja conquerida per l’exèrcit de Gneu, i junts conqueriren Sagunt 212, però foren derrotats i morts quan continuaven l’atac cap al sud

Fou, a Bàrcino, un personatge destacat, a qui foren dedicades una vintena d’inscripcions cas excepcional, datades poc després de l’any 107, per diverses corporacions municipals, com la de Bàrcino i les d’Ausa Vic i Iamo Ciutadella Fou accensus del seu patró, a la memòria del qual féu erigir l' arc de Berà , i sevir augustal de Tàrraco i de Bàrcino

El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco Tarragona com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà

La seva vinculació a Catalunya ha fet creure que podia haver nascut a Tàrraco o a Bàrcino Tingué càrrecs importants a Roma des del temps de Domicià, però es destacà sobretot durant el regnat de Trajà, del qual fou amic Entre altres càrrecs, fou tres vegades cònsol els anys 92-97 i 102-107 És esmentat en diverses inscripcions de Bàrcino, a través del seu llibert Luci Licini Segon , que s’encarregà d’erigir, després de la seva mort, l' arc de Berà a la seva memòria

El poblat ibèric, encara per delimitar, fou habitat entre els segles IV-II aC Alguns estudiosos l’identifiquen amb la Subur a la qual fa referència Pomponi Mela Pel que fa a la villa romana, fou construïda al final del segle I aC i romangué en ús fins als segles V-VI dC Una inscripció informa del nom d’un dels seus propietaris Gai Clodi Emilià, membre d’una família eminent de Tàrraco Tocant al mar hi ha les restes de la torre d’Adarró , de caràcter defensiu des del segle XVII fou anomenada de Sant Gervasi , nom de l’ermita construïda al seu costat

Fill de Publi Corneli Escipió Mentre el seu pare dirigia l’exèrcit romà a Hispània, lluità contra Anníbal i intervingué a les batalles de Tessino i Cannas Després de la derrota i la mort del seu pare i del seu oncle a Turdetània, nomenat procònsol, fou el cap de l’exèrcit d’Hispània El 210 desembarcà a Tàrraco, que fou durant tota la guerra la seva base, i prengué ràpidament Cartago Nova 210 Seguí una política d’atreure's els caps indígenes, per exemple els ilergets Indíbil i Mandoni, que resultà molt eficaç Portà l’ofensiva a la vall del Guadalquivir, on vencé els cartaginesos…

El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi

Bé que Aviè situà en aquesta zona els gimnets, d’ençà dels segles III-II aC i durant l’Alt Imperi els contestans són ben documentats Limitaven al nord amb el Xúquer —puix que Saitabi Xàtiva els pertanyia, però Valentia València i Edeta Llíria eren ja dels edetans—, i al sud amb el riu Segura, més enllà del qual habitaven els mastiens bastetans Aquests límits són clars en els texts de Plini i de Ptolemeu, i el septentrional fou mantingut en la divisió romana de convents jurídics El territori al nord del Xúquer fou del de Tarraco Tarragona, i el del sud, del de Cartago Nova Cartagena A l’oest,…

El debilitament de les defenses romanes del limes germànic permeté que els francs travessessin el Rin en diverses ocasions 254, 258, 276 i devastessin la Gàllia L’emperador Julià l’Apòstata signà la pau amb ells 358 i els concedí terres Des de temps anteriors, però, s’havia anat produint una pacífica i gradual invasió de la Gàllia molts francs s’havien establert a la part nord de la província com a colons, i uns altres militaven en les legions romanes i arribaren, alguns, a ocupar càrrecs elevats A mitjan segle IV es perfilà la divisió dels francs en dos grans grups els salis i els ripuaris…