Resultats de la cerca

El 1908 inicià una collecció de texts teatrals catalans que, juntament amb l’aplegament exhaustiu de dades biogràfiques dels artistes teatrals dels Països Catalans actors, escenògrafs, empresaris, músics, etc que formaren l’Arxiu Rull, des del 1997 a conservat a la Biblioteca de Catalunya, que conté més d’onze mil obres impreses i de mil cent manuscrits Hi figuren gairebé totes les obres teatrals en català aparegudes des del 1750 endavant, amb alguns exemplars únics, com el sainet bilingüe El café de Barcelona , de Ramón de la Cruz 1788 També s’hi…

Republicà, ocupà càrrecs oficials subalterns a València i a Alacant durant la revolució del 1868 i fou, posteriorment, regidor de València molts anys Escriví diverses obres teatrals i de propaganda política Pasado, presente y porvenir, 1886, i Una visita a la Escuela de Artesanos , 1882

Milità en el partit liberal i, el 1868, fou secretari de la junta revolucionària i de l’ajuntament de València Estrenà diverses obres teatrals De un tiro dos pájaros, La tentación, Por tejados y azoteas i publicà alguna novella Dos artistas i nombrosos poemes, articles i contes Escriví també en llengua catalana

Escriví nombroses obres teatrals amb una intenció moralitzadora i de to humorístic, com Los flacos 1870, La mujer compuesta 1872, Figuras de cera 1876, El gato negro 1878, La feria de las mujeres 1883, Adán y Eva , etc Fundà la revista “España Musical y Literaria” Fou director general d’ultramar i ocupà càrrecs al ministeri d’instrucció pública

N'hi havia de militars, de teatrals entrades numerades, de frumentariae indicadores del lloc de distribució del blat, de convivales invitacions a banquets, etc Era diferent la d' hospitalitat , que consistia en un objecte qualsevol que hom partia en dues parts, una per a cada persona interessada símbol 3 D’aquesta darrera mena hom n'ha descobert en altres pobles no romans

Celebrà dues temporades teatrals al Teatre Eldorado 1911-12, per a la qual comptà amb una subvenció de 30 000 pessetes de l’ajuntament, i al Teatre Espanyol 1912-13 Estrenà, entre altres obres, El gran Aleix , de Puig i Ferreter, L’estiuet de Sant Martí , d’Apelles Mestres, Senyora àvia vol marit , de Pous i Pagès Malgrat el seu èxit econòmic, fou dissolt a causa de dissensions internes

Es doctorà en dret Arran de la Revolució del Setembre del 1868 ocupà diversos càrrecs polítics, com el de president del Comitè Liberal, i fou cap d’estadística de l’ajuntament de Barcelona Fundà i dirigí el setmanari satíric La Bomba i fou collaborador d' Un tros de paper , La Vanguardia , La Crónica de Cataluña i La Nación i de diverses revistes jurídiques També escriví obres teatrals en català, com L’arrenca queixals

Tipògraf, fou un destacat sindicalista catòlic a València, on presidí la Casa dels Obrers de Sant Vicent Ferrer, la Confederació d’Obrers Catòlics de Llevant i altres entitats semblants Fundà diversos periòdics Rondalles Noves  1912, Foc i Flama  1912 i Pensat i Fet i dirigí el setmanari El Poble Valencià  1931 Fou autor de diverses obres teatrals i publicà algunes novelles curtes El milacre de l’amor i de les flors , 1909 i un llibre de poemes polítics Les dècimes del dia , 1932

Advocat, residí a Madrid Hi fundà El Comercio Español i fou redactor d' El Tiempo i La Época Fou auditor general de l’exèrcit Del partit conservador, fou diverses vegades diputat a corts i senador el 1903 Ocupà diverses direccions generals i fou ministre de gràcia i justícia el 1904 i el 1913, conseller d’estat 1904 i fiscal del Tribunal Suprem 1909 Presidí la Sociedad Geográfica i pertangué a diverses entitats culturals Publicà nombroses obres sobre justícia militar, El problema social agrario en España 1904 i llibres de poemes i obres teatrals en castellà

Fou sacerdot del déu Elagabal a Èmesa, on vivia la seva família, relegada de Roma La seva àvia, Júlia Mesa, el féu passar com a fill natural de Caracalla i fou proclamat emperador per l’exèrcit amb el nom de Marc Aureli Antoní El 219 arribà a Roma i, deixant el govern a la seva àvia, hi introduí el culte del seu déu Sol invictus i es lliurà a la disbauxa Assassinat pels pretorians, el succeí Alexandre Sever , que ja havia estat associat al tron La seva figura ha estat tractada per alguns autors teatrals Déodat de Séverac compongué l’oratori Héliogabale 1910