Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Matruḥ
Història
Cap sarraí, fill de Sulaymān ibn Yaqṯān al-‘Arabī i germà d’‘Aišūn, valí de Girona i de Barcelona.
Aprofitant les lluites de successió d’'Abd al-Raḥmān I, es revoltà a Barcelona 789 i s’emparà temporalment d’Osca i de Saragossa
Yūsuf III de Granada
Història
Rei de Granada, tretzè sobirà de la dinastia nassarita (1407-17).
Succeí el seu germà Muḥammad VII Durant el seu regnat l’infant Ferran de Castella conquerí Antequera, i els benimerins del Marroc ocuparen temporalment Gibraltar
Pipí de Landen
Història
Majordom de palau d’Austràsia; durant els regnats de Clotari II i de Dagobert I, es repartí el poder amb Arnold, bisbe de Metz (615-640).
Exiliat temporalment a Nèustria, perquè caigué en desgràcia, assumí de nou el càrrec, a la mort de Dagobert 639, durant el regnat de Sigebert II
Muḥammad III de Granada
Història
Tercer rei de Granada (1301-08), fill i successor de Muḥammad II.
Amplià els dominis granadins conquesta de Ceuta, el 1206, i de diverses places nord-africanes però, esdevingut cec, fou obligat a abdicar a favor del seu germà Naṣr Malalt també aquest 1310 tornà al govern temporalment
Tirídates II
Història
Rei dels parts.
No pertanyent a la família dels arsàcides, es rebellà diverses vegades contra Fraates IV ~31 i temporalment usurpà el tron En recobrar el tron Fraates, obtingué refugi polític d’Octavià a Síria 30-29, i finalment, en la mateixa cort d’August
Elionor de Castella
Història
Reina de Navarra, filla d’Enric II i de Joana Manuel i mare de Blanca I de Navarra.
Fou esposada, el 1372, a Briones, amb Carles III de Navarra , amb el qual es casà el 1373 Separada temporalment del seu marit 1388-95, intervingué activament en la política interna castellana durant els regnats de Joan I i d’Enric III Fou soterrada a la seu de Pamplona
Frederic III de Prússia

Frederic III. de Prussia
© Fototeca.cat
Història
Emperador alemany i rei de Prússia (1888).
Fill de Guillem I, es casà amb la princesa Victòria d’Anglaterra, que influí sobre el seu liberalisme S'oposà a Bismarck, però es distingí en la guerra Francoprussiana 1870-71 El 1878 substituí temporalment el seu pare, però, malalt, es retirà a Itàlia El 1888 fou coronat emperador, però morí al cap de tres mesos
Ulric I de Württemberg
Història
Duc de Württemberg (1498-1519 i 1534-50).
La seva política fiscal provocà una revolta camperola, que conclogué amb l’acord de Tübingen 1514, pel qual concedí franquícies als revoltats Expulsat temporalment del seu ducat 1519-34 per la Lliga Suaba, es convertí al protestantisme Formà part de la Lliga d’Esmalcalda contra Carles V però, vençut, hagué d’acceptar l’Ínterim d’Augsburg 1548
Shēr Shāh
Història
Nom amb què és conegut el sobirà musulmà de l’Índia Farīd al-Dīn.
D’origen afgà, governà l’Índia septentrional i encapçalà la dinastia surita Sostragué temporalment al gran mogol Humāyūn la major part de l’Hindustān 1540-43 El seu mausoleu octogonal a Sāsāran, bastit al mig d’un llac, i la mesquita que féu construir a Dehli són de les millors mostres de l’art islàmic a l’Índia
Honori
Història
Emperador d’Occident (395-423), el primer després de la divisió de l’Imperi.
Fill de Teodosi I Durant la seva minoritat assumí la regència el seu sogre Estilicó La major part del seu regnat es caracteritzà per la lluita amb els bàrbars, que l’obligaren a traslladar la capital a Ravenna Poc després d’haver pacificat la Gàllia morí sense deixar successors, motiu pel qual Teodosi II, emperador d’Orient, governà temporalment