Resultats de la cerca

Destinada a protegir els defensors, la muralla ha sofert modificacions, d’acord amb la capacitat ofensiva de l’armament Així, en aparèixer la pólvora, hom en rebaixà l’alçada per tal d’oferir menys blanc i l’eixamplà considerablement per tal de poder assentar-hi les peces A l’antiguitat i a l’edat mitjana, les ciutats, a imitació dels castells, eren voltades de muralles defensives compostes dels mateixos elements que la muralla dels castells   Als Països Catalans els murs dels burgs, les viles i les ciutats, entre els s XII i XVI, eren privilegiats i hom hi prohibia les…

Hongria hagué d’acceptar reduccions en l’exèrcit i fou obligada a cedir Eslovàquia i Rutènia a Txecoslovàquia, Transsilvània i part del Banat a Romania, i Croàcia, Eslavònia i la resta del Banat a Iugoslàvia En conjunt, perdé uns tres milions d’habitants i dues terceres parts del seu territori

Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França

Filla de Germànic i d’ Agripina la Gran Del seu matrimoni amb Domitius Ahenobarbus tingué un fill, del mateix nom, que fou emperador amb el nom de Neró Exiliada per Calígula , el seu germà, tornà a Roma i es casà en terceres núpcies amb el seu oncle, l’emperador Claudi , l’any 49, al qual feu adoptar el seu fill, i més endavant feu que el nomenés successor en detriment del fill de Claudi, Britànic Claudi morí emmetzinat per ordre d’Agripina, que mantingué el poder durant la primera part de l’imperi de Neró, però aquest, fatigat de la seva tutela, la feu assassinar

Es casà en primeres núpcies 1180 amb Beatriu, dita també Estefania, que li aportà el comtat de Bigorra i el vescomtat de Marsan, i en terceres núpcies, amb Maria de Montpeller 1197, de qui se separà per pressió de Pere I de Catalunya-Aragó 1204 Involucrat en les lluites de repressió del catarisme, secundà el seu cosí germà Ramon VI de Tolosa i el comte Ramon Roger I de Foix en la lluita contra Simó de Montfort 1211-12 Excomunicat i desposseït, com aquests, pel Concili de Lavaur l’any 1213, posà els seus dominis sota la protecció del rei Pere I, al costat del qual lluità a la…

Com a vescomte de Castellbò participà a les ordres de Martí I de Sicília, en la campanya de Sardenya 1409 Partidari dels borgonyons i contrari als armanyaguesos, en 1418-19 obtingué la lloctinença i la capitania general de Llenguadoc i Guiena, càrrecs que li foren confirmats per Carles VII, del qual rebé en feu 1425 el comtat de Bigorra i el vescomtat de Lautrec Al Principat de Catalunya intentà, inútilment, de recuperar la vila de Martorell i la baronia de Castellví de Rosanes, confiscades el 1397 al seu oncle Mateu I de Foix per Martí l’Humà, bé que obtingué que Ferran d’Antequera li cedís…

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507, de tornada…

Sembla fora de dubte el seu origen en la casa comtal de Carcassona, probablement originària del Conflent Guifré I de Barcelona el Pelós era net de Belló I de Carcassona , comte de Carcassona en temps de Carlemany, i fill de Sunifred I , que el 834 era comte de Cerdanya i d’Urgell i que més tard 844 fou investit per Carles el Calb dels comtats de Barcelona-Girona-Besalú, alhora que el seu germà Sunyer I rebia els d’Empúries-Rosselló Casal de Barcelona línia troncal © Fototecacat Mort Sunifred vers el 848, el seu casal sofrí un llarg eclipsi a conseqüència de les…

El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del segle XIX Les mesures uniformistes que les monarquies borbòniques de França i Espanya havien imposat a les terres catalanes, com feien altres monarquies absolutistes de l’època amb els pobles que havien absorbit Polònia, Finlàndia, Eslovàquia, etc, no havien aconseguit de fer desaparèixer el sentiment de comunitat diferenciada en el poble català Les reaccions enfront de les mesures d’uniformització i les tensions enfront del poble dominant s’havien manifestat diversament, des de l’odi popular contra Felip V i la Ciutadella de…