Resultats de la cerca

Net d’Antígon Monòftalmos i fill de Demetri I Fundà una dinastia que es mantingué durant un segle en el domini de Macedònia Vencé Pirros de l’Epir quan tornava d’Itàlia També s’hagué de defensar d’una guerra organitzada per Ptolemeu II, que tenia por del poder que havia aconseguit Morí molt vell, després de portar a terme una gran obra cultural a Macedònia

Aquest sistema fou utilitzat a les antigues tribus de Tessàlia i Galàcia

Hom creu que constituïren un estadi de població prehellènica, suposadament antecessora dels indoeuropeus, que habità a la Tessàlia

Un dels argonautes Apollo, agraït de l’hospitalitat que Admet li donà, li oferí d’escollir un substitut per a l’hora de la seva mort Alcestis, la seva muller, acceptà de morir en lloc seu

Combaté a favor de Frederic III de Sicília Aquest el nomenà 1312 vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria, conquerits l’any abans per la Companyia Catalana Sota el seu govern, els catalans consolidaren la conquesta Lluità contra els venecians, rebutjà l’agressió dels Àngel a Tessàlia i a l’Epir i mantingué l’hegemonia catalana a l’Argòlida

Fill de Meneci i originari, sembla, de la Lòcrida Opúncia, anà a Tessàlia i fou educat amb Aquilles, el qual seguí a Troia Amic d’aquest —que s’havia retirat de la lluita—, vestí les seves armes per combatre Hèctor, que l’occí amb l’ajut d’Apollo Aquilles venjà la seva mort i li feu uns funerals solemnes Ambdós tingueren sepultura romana a l’Hellespont, on eren venerats

D’origen borgonyó, acompanyà Bonifaci de Montferrat en la quarta croada En ésser proclamat aquest rei de Tessàlia, Ot rebé la senyoria d’Atenes i Beòcia amb el títol de megaskyr ‘gran senyor’ Mort Bonifaci 1207, reconegué com a senyors l’emperador de Constantinoble i, més tard, el príncep d’Acaia, el qual li donà en feu Nàuplia i Argos Tornà al seu país, on degué morir vers el 1234 Fou succeït pel seu nebot Guiu I d'Atenes

Ministre d’afers estrangers 1862-63, ocupà alts càrrecs entre el 1868 i el 1878 i sostingué una política expansionista i de reivindicacions territorials, sobretot a Tessàlia al Congrés de Berlín es mostrà radicalment nacionalista 1878 Primer ministre 1885-86, 1890-92 i 1895-97, provocà la guerra grecoturca a causa de Creta 1896-97 La derrota grega l’obligà a dimitir, però tornà a ocupar la presidència en 1902-03 i en 1904-05 Morí assassinat

De família noble i demòcrata, collaborador d’Epaminondes, reorganitzà l’exèrcit tebà i amb la derrota dels espartans a Leuctra 371 aC imposà a Grècia l’hegemonia tebana i volgué fer-la extensiva als territoris de la Tessàlia i Macedònia Arrestat a traïció per Alexandre de Feres 368 aC, fou ambaixador a Susa i rebé honors d’Artaxerxes II, que renovà l’amistat amb Tebes Havent tornat a la pàtria, combaté el seu enemic Alexandre de Feres a Cinocèfals, on morí

Fill del comte Hug I de Brienne Succeí a Atenes el duc Guiu II, del llinatge de La Roche Enemistat amb la princesa de l’Epir i amb el sebastocràtor de Tessàlia, cercà l’ajut dels almogàvers i l’obtingué Però les pressions de Venècia el portaren a incomplir les condicions estipulades amb els catalans Aquests es giraren contra ell i el derrotaren a la batalla del Cefís 1311, que comprometé la influència francesa a Grècia, i on Gualter trobà la mort